La justícia europea imposa una multa diària d'un milió d'euros a Polònia
El TJUE exigeix aquesta sanció fins que el govern polonès no compleixi amb les mesures dictades al juliol per protegir la independència judicial
Brussel·lesCop d'efecte en el pols entre Polònia i la Unió Europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha imposat aquest dimecres una multa diària d'un milió d'euros al govern polonès fins que compleixi amb les mesures que el mateix tribunal de Luxemburg li va ordenar al juliol per tal de protegir la independència del Tribunal Suprem polonès. La sanció l'haurà de pagar a la Comissió Europea, que és qui va reclamar la multa i que ha portat el país davant els tribunals europeus en diverses ocasions per vulnerar l'estat de dret i, en particular, per aprovar diverses reformes en l'àmbit judicial que minen la independència dels tribunals. Mai abans s'havia imposat una sanció diària tan elevada a un estat membre, però cal tenir en compte que el PIB de Polònia ronda els 500.000 milions d'euros i que, per tant, l'impacte sobre les finances públiques del país és limitat.
El que reclama el TJUE és que Polònia compleixi amb les mesures cautelars que el tribunal europeu li va exigir el 14 de juliol perquè suspengués la cambra disciplinària que permet obrir expedients als jutges del Tribunal Suprem del país en funció de les seves sentències. Al setembre, la mateixa Comissió Europea va demanar al TJUE que imposés una sanció a aquest soci europeu davant l'incompliment, i ara la sanció ha arribat amb una xifra sense precedents. El càlcul de la quantitat el fa el TJUE en funció de la importància de la norma incomplerta, del seu impacte i també del temps que fa que no es corregeix. En cas que Polònia no compleixi amb els pagaments, el procediment fixat dona una oportunitat a l'estat en qüestió a donar una explicació, però la sanció econòmica s'extreu dels pagaments europeus que tingui assignats.
El fons del cas va molt més enllà de la cambra disciplinària del Tribunal Suprem. "El compliment de les mesures cautelars ordenades el 14 de juliol del 2021 és necessari per evitar un dany greu i irreparable a l'ordenament jurídic de la Unió Europea i als valors sobre els quals es fonamenta aquesta Unió, en particular el de l'estat de dret", rebla el comunicat enviat pel tribunal amb seu a Luxemburg. És a dir, que el que fa en el fons el vicepresident del tribunal, Lars Bay Larsen, que és qui ha dictat aquesta ordre, és un cop de puny sobre la taula per recordar a Polònia que les decisions del TJUE no es poden ignorar.
El govern de Varsòvia ja fa temps que intenta passar per alt les decisions de la justícia europea i, fins i tot, com explicava en una entrevista en aquest diari l'expert Jakub Jaraczewski, s'ha valgut del seu propi paraigües legal per continuar-ho fent. La decisió del Tribunal Constitucional polonès que de facto qüestiona el principi de primacia del dret europeu per sobre del nacional ataca els fonaments jurídics i legals de la Unió Europea perquè justament permetria que un jutge nacional ignorés les decisions del Tribunal de Justícia de la UE i es fragmentés l'ordenament jurídic europeu, els seus estàndards mínims de l'estat de dret i els principis de cooperació judicial dins el marc legal de la Unió.
Per això, el vicepresident del TJUE recorda que un "estat membre no pot invocar disposicions, pràctiques o situacions vigents en el seu ordenament jurídic intern per justificar l'incompliment de les obligacions derivades del dret de la UE" i que "aquestes obligacions són vinculants per a totes les seves autoritats, inclosos, per a qüestions de la seva jurisdicció, els tribunals".
No és pas la primera vegada que la justícia europea multa Polònia. Ja va ser sancionada a pagar 100.000 euros al dia per la desforestació al bosc Bialowieza i a 100.000 més per no haver tancat la mina de carbó de Turów. Però cap d'una quantitat tan elevada com la imposada aquest dimecres.
Respecte a l'estat de dret
La imposició de sancions a través de la justícia europea és un dels diversos mecanismes que té la Unió Europea i, en concret la Comissió Europea, per fer respectar el principi de l'estat de dret. Fa anys que Polònia fa passos en detriment d'aquest principi i que les institucions europees han optat per vies més toves i sempre pel diàleg polític, però els últims mesos la confrontació ha anat escalant fins a esclatar amb la sentència del Constitucional polonès.
Ara bé, aquesta sanció no té origen directe en la sentència del TC polonès i, per tant, si Varsòvia manté el desafiament, el conflicte encara es pot escalfar més. De fet, Brussel·les encara no ha actuat després de la polèmica sentència perquè està pendent justament d'una altra decisió de la justícia europea sobre el nou mecanisme que permet congelar fons europeus si hi ha vulneracions de l'estat de dret. Es tracta d'un nou instrument que Polònia i Hongria van recórrer paradoxalment al tribunal de Luxemburg perquè el consideren il·legal. Tot i això, la Comissió encara no ha mogut fitxa, continua evitant el xoc i espera al TJUE encara que a la pràctica res li impedeix actuar i començar a retallar fons a Varsòvia.
En l'última cimera europea, encara va imposar-se la via conciliadora capitanejada per la cancellera alemanya sortint, Angela Merkel, i es va evitar el xoc directe amb Varsòvia. Però després, en declaracions al diari Financial Times, el dirigent polonès va elevar encara més el to i va acusar la UE de fer demandes amb "la pistola apuntant al cap" i fins i tot acusava Brussel·les de voler "iniciar la Tercera Guerra Mundial" amb la retirada de fons comunitaris. Després d'aquestes declaracions, ha arribat la sanció milionària, que fa pujar encara més la temperatura d'un conflicte que ara per ara no sembla acostar-se a una resolució.