La justícia europea desautoritza de nou els governs de Polònia i Hongria

Brussel·lesNou capítol en la pugna que manté la Unió Europea contra la deriva autoritària d'Hongria i Polònia. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat contràries al marc legal europeu dues lleis d'aquests dos socis comunitaris. D'una banda, el tribunal amb seu a Luxemburg considera il·legal la potestat del ministre de Justícia polonès, que és al mateix temps fiscal, de nomenar i retirar jutges als tribunals superiors del país. De l'altra, el TJUE també considera il·legal la normativa hongaresa que va criminalitzar les organitzacions que ajudaven els sol·licitants d'asil a presentar les seves peticions al país.

Així doncs, la justícia comunitària constata de nou que les polítiques impulsades pels governs de Viktor Orbán a Hongria i de Mateusz Morawiecki a Polònia són contràries a la llei europea, perquè vulneren el dret a protecció internacional de les persones en el primer cas i el principi d'independència judicial en el segon. Va ser la Comissió Europea la que va portar la normativa d'Orbán als tribunals l'estiu del 2019, després de nombrosos avisos i amenaces.

Nou cop a la reforma judicial polonesa

En el cas de Polònia, el govern ultraconservador de Llei i Justícia (PiS) ha pres el control polític del poder judicial del país a través d'una reforma que té diferents vessants i que Brussel·les ha portat als tribunals a través de diferents recursos. Es va crear una cambra disciplinària per castigar els jutges del Tribunal Suprem en funció de les seves sentències i impedir-los presentar qüestions prejudicials al TJUE, i també es va aprovar la jubilació anticipada dels jutges per augmentar el control polític amb jutges en actiu favorables al govern. Però, a més, també es va atorgar al ministre de Justícia del país, que al mateix temps és fiscal, la potestat d'assignar o revocar serveis a jutges en tribunals superiors del país, cosa que el TJUE considera inadmissible.

El TJUE considera que "per evitar l'arbitrarietat i el risc de manipulació", la decisió per la qual s'atorga o es retira un cas a un jutge s'ha de fer seguint "criteris coneguts". Luxemburg també posa en qüestió el fet que el ministre de Justícia sigui al mateix temps fiscal, perquè, en una determinada causa penal, pot haver-hi "dubtes legítims" sobre la imparcialitat dels jutges. Tot plegat, considera el TJUE, vulnera l'exigència d'independència judicial perquè provoca que el ministre de Justícia del país tingui, "basant-se en criteris desconeguts", la facultat d'assignar i posar fi a aquesta assignació a jutges a tribunals superiors, "sense haver de motivar la seva decisió". Per tant, conclou el tribunal europeu, "no hi ha les garanties d'independència de les quals qualsevol jutge hauria de gaudir normalment en un estat de dret".

Aquesta és, doncs, una nova ramificació en la pugna entre el TJUE i les institucions europees contra la reforma judicial del govern polonès, i la vulneració al principi de l'estat de dret que cal respectar al conjunt de la Unió Europea. El pols va arribar fins al punt que el Tribunal Constitucional del país, considerat també parcial i il·legítim pel mateix Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), va desafiar directament l'arquitectura jurídica de la UE i va dir que la Constitució del país preval davant la llei europea, precisament per evitar haver de complir amb certes sentències del TJUE, que, de moment, ha imposat una sanció milionària a Polònia. La Comissió Europea, guardiana dels tractats, està ultimant l'activació del mecanisme que permet retirar o congelar la concessió de fons europeus als països que vulnerin aquests principis.

La criminalització de la migració a Hongria

De fet, segons l'agència Bloomberg, Brussel·les podria activar aquestes represàlies econòmiques contra Polònia i també contra Hongria aquesta mateixa setmana. Tot i que els últims mesos qui ha liderat el pols contra la UE ha sigut Polònia, Brussel·les també té un enfrontament permanent contra Budapest i aquest dimarts el TJUE ha tornat a etzibar un cop al govern d'Orbán, que el 2018 va modificar una llei sobre "immigració irregular" per criminalitzar les organitzacions o entitats que ajudessin les persones migrants a tramitar peticions d'asil al país. Brussel·les va portar la normativa al Tribunal de Luxemburg, que aquest dimarts ha sentenciat que és incompatible amb la llei europea. "Aquesta normativa restringeix, d'una banda, els drets a tenir accés a les persones que volen sol·licitar protecció internacional i de posar-s'hi en contacte i, de l'altra, l'efectivitat del dret garantit al sol·licitant d'asil, de poder consultar un assessor jurídic o conseller", diu el TJUE. Per tant, el tribunal europeu considera que entitats i organitzacions tenen dret a donar suport a persones que busquen sol·licitar asil i que no fer-ho vulnera, a la pràctica, el dret d'una persona a demanar asil lliurement o a assessorar-se per fer-ho.