La justícia europea rebutja la petició de 13 ciutadans britànics perquè s'aturi el Brexit

Brussel·lesL'endemà mateix que la Unió Europea (encara de 28) segellés l'acord del Brexit amb el Regne Unit, el Tribunal General de la UE ha desestimat la petició de 13 ciutadans britànics residents a diferents estats de la Unió i que reclamaven, justament, que s'aturessin les negociacions del Brexit. Demanaven que s'anul·lés la decisió del Consell Europeu que va autoritzar l'inici de les negociacions del Brexit. Els demandants sostenen que se'ls va privar el dret de vot durant el referèndum que va acabar decidint la marxa del Regne Unit de la UE perquè estaven expatriats. Però el tribunal defensa que es tracta només d'un tràmit i que, fins que no s'hagi consumat el Brexit, la seva condició de ciutadans de la UE no es veurà afectada.

Els 13 ciutadans que van decidir recórrer a la justícia europea creuen que aquesta és l'única via que els quedava per intentar aturar un procés que consideren que ha afectat la seva situació jurídica. Sostenien que l'inici de les negociacions que han d'acabar en el Brexit tenen conseqüències directes sobre els drets que els atorguen els tractats internacionals. A més, argumenten que no s'ha defensat el seu dret de garantir que es mantingui la seva condició de ciutadans europeus. Presenten la denúncia com a última via abans de perdre inevitablement la seva ciutadania el 29 de març del 2019, la data definitiva del divorci entre la UE i el Regne Unit.

Però el Tribunal General de la UE no hi està d'acord. Creu que la decisió de començar les negociacions sobre el Brexit a què va donar llum verda el Consell Europeu "no produeix cap efecte en la situació jurídica dels demandants". De fet, assegura que es tracta només d'un "tràmit" que es limita a extreure les conseqüències de la notificació del Regne Unit de la seva intenció de retirar-se. Però sí que creu que, un cop s'acabi el procés engegat, és a dir, fins a la sortida definitiva del Regne Unit, sí que és possible que els drets dels ciutadans es puguin veure afectats.

De fet, la justícia europea recorda als 13 ciutadans britànics que han presentat aquest recurs que fins ara l'únic que s'ha fet des de les institucions és tirar endavant un procés previst en els tractats mateixos de la Unió. El Brexit s'ha produït d'acord amb l'article 50, que preveu que qualsevol estat membre podrà retirar-se de la UE d'acord amb les seves normes constitucionals. Un cop ho hagi decidit –com van fer els britànics l'estiu del 2016– hauran de notificar-ho al Consell Europeu i aleshores la UE negociarà l'acord que fixa les condicions de la retirada –justament el que va passar aquest diumenge–. Aleshores la Unió, per majoria qualificada i amb prèvia aprovació del Parlament Europeu, ho haurà de ratificar. (Aquests són justament els passos que queden per fer si el Parlament britànic dona llum verda als textos).

Per tant, no és que la justícia europea descarti que el Brexit tingui conseqüències sobre la condició jurídica dels britànics que viuen en països de la UE, sinó que desestima que el tràmit impugnat impliqui justament aquestes conseqüències. El Tribunal General de la Unió Europea admet que el Breixt, un cop s'hagi produït, pot comportar conseqüències jurídiques per a ciutadans com els demandants però també recorda que l'abast no es pot avaluar perquè encara no s'ha produït. La decisió del Consell Europeu, diu el tribunal, no és, doncs, la causa directa de la pèrdua de la seva ciutadania europea.

Cal recordar que els drets dels ciutadans van ser un dels primers que es van negociar abans de firmar l'acord. Tant els britànics residents a la UE com els europeus residents al Regne Unit han de tenir els drets garantits. Tot i això, un dels principals arguments que dona sentit a la sortida del Regne Unit de la UE és precisament la voluntat britànica de "controlar absolutament" les seves fronteres i posar límits als acords establers de Schengen.