La justícia dels EUA investigarà si l'FBI va interferir en la campanya

WashingtonL'inspector general del departament de Justícia dels Estats Units, Michael Horowitz, ha anunciat que obrirà una investigació sobre el departament de Justícia i l'FBI i la seva actuació les setmanes abans dels comicis presidencials del 8 de novembre passat.

Diferents membres del Congrés van mostrar la seva preocupació per les al·legacions fetes per l'FBI només uns dies abans de les eleccions que van reobrir el cas de l'ús d'un compte de correu privat per part de Hillary Clinton quan era secretària d'Estat.

Segons la nota emesa per l'oficina de Horowitz, dedicada a avaluar els processos interns dins la justícia nord-americana, s'obriran diverses línies d'investigació sobre els fets.

En primer lloc, l'inspector general examinarà si les polítiques i els procediments de l'FBI van ser o no coherents, després que el 5 de juliol passat el seu director, James Comey, anunciés públicament que, segons les investigacions de la seva agència, no havien de presentar-se càrrecs contra l'exsecretària d'Estat per l'afer dels correus.

No obstant això, el 28 d'octubre, quan faltaven només 10 dies per a les eleccions presidencials, Comey va fer pública una missiva enviada als presidents de diversos comitès del Congrés nord-americà en què suggeria que havia trobat noves proves que podrien posar en dubte l'actuació de Clinton.

D'aquesta manera, l'oficina de Horowitz investigarà especialment de quina manera l'FBI va poder incórrer en mala praxi en fer pública aquesta informació tan pocs dies abans de la cita electoral, així com el mer fet d'haver-la revelat.

Crítiques sobre la investigació

L'anunci arriba després de dures crítiques sobre com es va dur a terme la investigació de les presumptes noves proves, especialment pel que fa a la publicació de les mateixes, fet que va provocar un gran escàndol a la recta final de la cursa presidencial.

El desembre passat, Clinton va afirmar que la carta de Comey, que va reobrir la polèmica dels seus correus electrònics, va ser un dels factors que va modificar el vot dels electors en estats clau, com els de l'Oest Mitjà, Florida o Carolina del Nord.

"Crec que això va marcar la diferència en el resultat", va assenyalar l'excandidata presidencial en uns comentaris fets en un acte privat de recaptació de fons a Nova York, obtinguts pel diari 'The New York Times'.

Clinton va acabar perdent les eleccions davant el magnat republicà Donald Trump, per al qual la divulgació de la missiva va suposar un baló d'oxigen en un moment en què estava enfonsat en les enquestes per diverses controvèrsies.