La justícia colombiana ordena la detenció de l’expresident Álvaro Uribe

BogotàCap a dos quarts de dues de la tarda d’aquest dimarts, mig Colòmbia ha esclatat d’alegria mentre l’altra mitja s’ha inflat de ràbia: el Tribunal Suprem del país ordenava la detenció de l’expresident conservador Álvaro Uribe (2002-2010), una de les figures més polaritzadores de la política colombiana.

El mateix Uribe és qui ho ha anunciat a través de les seves xarxes socials: “La privació de la meva llibertat em causa una profunda tristesa”. Investigat per presumpte frau processal i suborn de testimonis, Uribe estarà en arrest domiciliari mentre segueix la investigació, que posa sobre la taula els suposats vincles entre l’expresident i el paramilitarisme.

“El 4 d’agost del 2020 serà un dia que marcarà la nostra història, no sabem en quin sentit, però la marcarà”. Parla Luis Eduardo Celis, analista sobre el conflicte i la construcció de pau, que defineix Uribe com a “protagonista de la història violenta de Colòmbia”.

El procés que desemboca en l’arrest d’Álvaro Uribe es remunta a l’any 2014, quan un senador, Iván Cepeda, va portar al Senat colombià un debat sobre el paramilitarisme que implicava l’expresident. Uribe va denunciar les acusacions, i sis anys després no només Cepeda ha quedat absolt sinó que el Tribunal Suprem ara investiga el mateix expresident.

Segons l’acusació, Uribe hauria pagat diners i ofert beneficis judicials a antics paramilitars per retractar-se d’unes declaracions que l’impliquen de manera directa en la creació de grups paramilitars, formacions armades que combatien la guerrilla de les FARC i que, en connivència amb l’exèrcit, exercien un control social sobre gran part del territori del país. Les declaracions d’aquests antics paramilitars asseguren que el grup operava des d’una finca propietat de la família Uribe.

L’ombra dels vincles entre el paramilitarisme i Álvaro Uribe plana des de fa més d’una dècada sobre l’expresident, però aquesta és la primera vegada que una investigació judicial el toca de ple. “El que està en joc és la democràcia i la divisió de poders”, assegura Lucía Mesa Vélez, politòloga i investigadora de la plataforma Rodeemos el Diálogo. “Podria donar confiança als ciutadans en les institucions judicials i veure que cap persona és immune a ser jutjada pels seus actes”, afegeix.

La figura d’Uribe és potser la més divisiva a Colòmbia. Mentre diverses cases destapaven ampolles i fins i tot organitzaven festes virtuals per celebrar l’arrest, d’altres lamentaven la caiguda del que consideren el seu heroi.

L’expresident és l’únic mandatari colombià que va guanyar dues eleccions, el 2002 i el 2006, a la primera volta. El seient que ocupa al Senat, ara compromès, el va guanyar amb el nombre més alt de vots de la història del país. És fundador del partit Centro Democrático, actualment al govern. El president Iván Duque, que sempre ha definit Uribe com al seu mentor, no ha trigat a sortir a defensar-lo: “Soc i sempre seré un creient de la innocència i honorabilitat de qui, amb el seu exemple, s’ha guanyat un lloc a la història de Colòmbia”.

Episodis atroços

Però els governs d’Uribe han quedat marcats per ser dels més virulents del conflicte armat. L’expresident, que va arribar al poder després d’una negociació de pau fallida amb les FARC, va instal·lar un “canvi de narrativa en què la fi del conflicte no arribaria a través del diàleg sinó a través de la resposta militar”, subratlla Mesa Vélez, una posició que li va fer guanyar un ampli suport social però també una forta animadversió. Durant els seus mandats es van registrar alguns dels episodis més atroços del conflicte, com els assassinats coneguts com a “falsos positius”, morts de civils perpetrades per l’exèrcit i registrades com a baixes guerrilleres. La fiscalia colombiana registra almenys 2.248 execucions extrajudicials entre el 1998 i el 2014: el 97% van passar sota el govern d’Uribe.

“Enviar a la presó Uribe no ajudaria a la reparació ni a la reconciliació de la societat colombiana”, reflexiona Mesa Vélez. “El que portarà reparació és el reconeixement de la veritat, la reparació de les víctimes i el perdó”.