Bèlgica ordena tornar una dent de Lumumba al Congo

MartorellUna dent d'or és tot el que queda de Patrice Lumumba, el líder de la independència congolesa assassinat el 17 de gener del 1961. Els assassins van esquarterar i dissoldre el cos en àcid fins a fer-lo desaparèixer per negar-li homenatges davant de la tomba. No va ser fins a l'any 2000 que l’expolicia belga Gerard Soet va confessar haver participat en el crim, sota la supervisió de la CIA i els serveis secrets belgues, i públicament va mostrar dues dents que assegurava que pertanyien a Lumumba i que havia conservat com si fossin un trofeu de caça. Anys després, la justícia les va requisar de la casa de la seva filla, que també havia presumit de la relíquia en un programa de televisió.

Ara un tribunal federal de Bèlgica ha ordenat que la dent es lliuri a la família Lumumba, que porta anys reclamant una investigació per acalarir l’assassinat. No és res més, però, que una restitució “simbòlica”, admet la justícia, perquè la fragilitat de la peça és tan gran que no s’ha practicat cap prova d’ADN que certifiqui que pertany a Lumumba. Amb tot, la dent ajuda a tancar ferides tant a Bèlgica, que tímidament rellegeix el seu passat colonial, com al Congo, tornant-li l’heroi que no va tenir temps per res.

El discurs fatal

Els analistes apunten que Lumumba va escriure la seva sentència de mort el 30 de gener del 1961. Aquell dia pronuncia el discurs que inaugura la independència i al davant té el rei Balduí de Bèlgica, que ha d’escoltar com aquell jove dirigent s’estrena parlant de les tenebres de segles de sobrexplotació, primer en nom de l’empresa personal del rei Leopold II i posteriorment per l’estat belga. “Hem conegut el treball esgotador exigit a canvi de salaris que no ens permetien ni menjar, ni vestir-nos, ni viure decentment, ni criar els nostres fills com a éssers estimats... perquè érem negres”, proclama Lumumba.

Són paraules incòmodes, però els interessos colonials realment es posen en alerta quan senten que entona una crida a la “unitat” territorial i a gestionar els minerals que omplen el país. Les multinacionals que exploten les mines es posen nervioses perquè temen que l’ímpetu del dirigent destorbi el negoci. Així que al setembre els independentistes de la regió de Katanaga –la més rica del país– troben totes les facilitats i suport dels Estats Units i Bèlgica en el cop militar que perpetren contra Lumumba. Les dues potències occidentals temen que el primer ministre busqui protecció a Moscou i els soviètics passin a gestionar els minerals.

Lumumba és detingut, empresonat, torturat i executat pel nou home fort del país, el sanguinari Mobutu Sese Seko, que governarà amb el suport occidental els següents 30 anys a canvi de deixar via lliure al negoci mineral. A un dictador el seguirà la brutalitat de la nissaga Kabila, primer amb el pare Laurent i després l’hereu Joseph, en una successió d’autoritarisme i guerres alimentades per la maledicció dels minerals.

Al 2002, l’estat belga admet la participació en l’assassinat del dirigent quan una comissió parlamentària posa de relleu totes les evidències. Als 60 anys de la independència, el rei dels belgues, Felip, ha demanat perdó per les atrocitats perpetrades i des del 2018 Brussel·les honora amb una plaça el líder congolès. A falta de tomba.