La justícia alemanya condemna a cadena perpètua el torturador del règim d’Al-Assad

Dortmund (Alemanya)Cadena perpètua. Aquest és el veredicte, de gran ressò internacional, que ha anunciat aquest dijous al matí l’Audiència Territorial de Coblença, a l’oest d’Alemanya, en el primer procés mundial contra un ex alt càrrec oficial del sistema de repressió de Síria. Anwar Raslan, excap d’interrogatoris en una presó de Damasc, ha estat condemnat a presó de per vida per delictes contra la humanitat, per ser coperpetrador de 27 assassinats i per altres crims comesos entre el 2011 i el 2012, en l’inici de la guerra civil siriana.

El màxim tribunal regional de Renània-Palatinat considera demostrat que Raslan, de 58 anys, va ser responsable, com a oficial dels serveis d’intel·ligència al centre de detenció 251 del barri d’Al-Khatib, de la capital de Síria, de la tortura d’almenys 4.000 persones. Segons la sentència, a més de la imputació de diversos assassinats, Raslan és culpable de diverses lesions corporals greus en 25 casos, una violació especialment greu, abusos sexuals en dos casos, detenció il·legal i presa d’ostatges.

En el procés judicial, que ha requerit 108 dies de vista des que va començar l’abril del 2020, hi han intervingut més de 80 testimonis i una sèrie de víctimes de tortures que han actuat com a querellants. També s’han validat com a mitjans probatoris els anomenats arxius Caesar: al voltant de 26.000 fotos que documenten 6.000 morts a conseqüència de tortures. Un fotògraf militar les havia tret il·legalment de Síria i el tribunal de Coblença les ha examinat. Són documents i testimonis de l’horror: cops massius, xocs elèctrics, privació de dormir, cel·les absolutament atapeïdes i moltes més misèries i tortures que buscaven obligar els torturats a reconèixer informacions sobre els moviments de la Primavera Àrab, d’oposició al règim de Baixar al-Assad.

Al-Assad continua en el poder

Aquest és el primer judici en què un actor de la guerra civil de Síria ha estat condemnat per delictes contra la humanitat mentre el seu govern continua en el poder. El judici ha sigut possible sota el principi de jurisdicció universal, que permet que els crims més greus puguin ser resolts per tribunals de tercers països. En aquest sentit, Eyad al-Gharib, assistent d’Anwar Raslan, ja va ser condemnat el febrer passat pel tribunal de Coblença com a membre d’una mena de “tropa d’intervenció ràpida en servei exterior” que actuava contra manifestants crítics amb el règim d’Al-Assad. Li va caure una pena de quatre anys i mig de presó per col·laboració amb 30 delictes contra la humanitat.

“Malgrat tots els defectes de la justícia criminal internacional, la condemna d'Anwar R. demostra que aquests judicis poden tenir lloc, en efecte, a Alemanya i a Europa”, ha destacat Wolfgang Kaleck, advocat i secretari general del Centre Europeu per als Drets Humans i Constitucionals (ECCHR), que, juntament amb tres socis més, ha donat suport a 14 demandants durant el judici. “La jurisdicció universal és sovint l’última esperança per a les víctimes dels delictes més greus. Aquest judici crea una base sòlida per a altres fiscals per perseguir més casos”, ha apuntat.

Ruham Hawash, supervivent de la presó d’Al-Khatib i un dels querellants en el cas contra Anwar Raslan, ha destacat que “aquest veredicte és important per a tots els sirians que han patit i encara pateixen els crims del règim d’Al-Assad”. “Ens demostra que la justícia no hauria de ser només un somni per a nosaltres. Aquest veredicte és només l'inici d'un llarg camí per recórrer. Però per a nosaltres, la gent afectada, la sentència d’avui és un primer pas cap a la llibertat, la dignitat i la justícia”, ha remarcat.

Reconegut per les víctimes

La fiscalia havia demanat cadena perpètua per a Raslan i feia constar que la seva culpabilitat tenia una gravetat especial, cosa que pràcticament impedia una posada en llibertat després de 15 anys. La defensa n’havia exigit l’absolució.

Raslan, que havia desertat i arribat a Alemanya com a refugiat el 2015, s’havia declarat innocent. Les investigacions contra l’excap del servei d’interrogació de la presó d’Al-Khatib van començar, de fet, justament quan es va posar, com a testimoni, a disposició d’un funcionari de la brigada regional d’investigació criminal de Stuttgart, que estava recollint indicis contra un altre sirià acusat de delictes contra la humanitat. En el transcurs de l’interrogatori, Raslan va reconèixer el seu paper en el servei d’intel·ligència del centre de detenció 251 de Damasc. Aquestes informacions van anar a parar a la unitat de crims de guerra de l’Oficina Federal Alemanya d’Investigació Criminal. El 2019 va ser detingut.

Alhora ja havia estat reconegut i denunciat per diverses víctimes de tortures que es van trobar, de casualitat, amb Raslan en un centre per a refugiats a Alemanya. A partir d’ara ja no es tornaran a veure les cares amb el seu botxí.