Què suposa l'acord polític entre oposició i militars que s'ha signat avui al Sudan?

BarcelonaNegre sobre blanc, l'oposició sudanesa i la junta militar que s'ha fet càrrec del Sudan des del derrocament del dictador Omar al-Baixir han signat aquest dimecres l'acord polític per alternar-se en el poder durant un període de tres anys que ha de desembocar en unes eleccions democràtiques el 2022. De "moment històric" ha qualificat el pacte Mohamed Hamdan Dagalo. 'Hemeti', vicepresident del govern militar i líder de les forces de suport ràpid, acusades de reprimir violentament els manifestants que ocupaven des de feia setmanes els voltants del ministeri de Defensa, a Khartum, per exigir la transferència del poder als civils.

1- Qui es farà càrrec del nou govern sudanès?

L'acord estableix la creació de tres òrgans: el Consell Sobirà, el govern i el Parlament.

El Consell Sobirà estarà format per cinc militars i sis civils, cinc dels quals provindran de la coalició opositora Aliança per la Llibertat i el Canvi i el sisè haurà de ser consensuat per les dues parts d'una terna de 10 persones.

El govern, per la seva banda, estarà format per un primer ministre, que recaurà en la figura d'un civil.

En els pròxims tres mesos s'ha de constituir el Parlament però fins llavors seran el Consell i el govern els que faran les tasques del poder legislatiu.

2- Qui presidirà el govern?

Durant els primers 21 mesos, és a dir fins a l'abril del 2021, el govern estarà presidit per un militar, mentre que un civils el presidirà la resta del període, en un principi 18 mesos.

El govern no podrà tenir més de vint ministres, que seran nomenats pel primer ministre civil. Per contra, els militars es reserven l'elecció dels titulars de Defensa i Interior, és a dir, tindran les competències en matèria de seguretat.

Durant la transició s'ha de crear una comissió d'investigació independent i transparent, segons els termes de l'acord, per conèixer els responsables de la massacre de principis de juny en què les forces públiques i un grup de fidels al dictador Al-Baixir van assassinar com a mínim 128 manifestants.

3- ¿Es jutjaran els responsables de les morts dels manifestants?

Aquest és un punt de l'acord del qual es desconeixen els detalls. En els últims dies semblava que el preacord a què van arribar a principis del mes de juliol podia trencar-se per la negativa de l'oposició civil d'acceptar la "immunitat absoluta" per als militars.

4- Quines són les prioritats marcades per les noves autoritats?

El legislatiu neix per redactar una nova Constitució que posi fi a les lleis del règim militar d'Al-Baixir i es fixi en l'estat de dret i la democràcia.

Hi ha un compromís d'iniciar converses amb els grups armats actius a tres regions que desestabilitzen i empobreixen el país: el Darfur, el Nil Blau i el Kordufan.

5- Què té de particular la revolta sudanesa?

L'impuls permanent i constant dels civils. La societat civil, liderada per professionals liberals –de l'advocacia, la medicina, l'educació, empresaris..– ha estat al capdavant de les mobilitzacions. La seva ha sigut una mobilització molt estructura i organitzada gràcies als anys bregats en les lluites clandestines, ja que el règim sudanès reprimia amb duresa qualsevol crítica.

Advocats i jutges s'han posat al capdavant de les manifestacions i fins i tot aquest últim col·lectiu ha sortit als carrers vestit amb la toga. El personal mèdic, per la seva banda, s'han jugat més que la carrera professional a l'atendre els centenars de ferits de la repressió i s'han convertit en poc menys que herois. Aquesta classe mitjana s'han fet forta econòmicament gràcies a les divises que entraven al Sudan amb la venda del petroli, el gas i altres recursos naturals. La independència del Sudan del Sud, el juliol del 2011, va suposar pacificar el conflicte entre nord i sud, però va suposar que Khartum deixés de tenir aquests ingressos, la qual cosa ha fet que el país entrés en una profunda crisi econòmica i social que explica les protestes del desembre.

6- Qui era i què ha passat amb Al-Baixir?

A Omar al-Baixir li han faltat pocs mesos per complir 30 anys de la seva arribada al poder. Durant aquestes tres dècades ha sigut un dels dirigents més sanguinaris. Amb ell, el Sudan s'ha dessagnat amb guerres i conflictes que han deixat centenars de milers de víctimes mortals i desplaçats forçosos fugint de la violència. El Tribunal Penal Internacional de l'Haia té una ordre de cerca i captura contra ell, a qui acusa de crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra del Darfur, una regió amb ànsies autonomistes en què l'ONU considera que hi va haver un genocidi. El balanç, pel capbaix, és d'uns 300.000 morts i una crisi humanitària de refugiats, fam i malalties.

Malgrat que sempre va defensar la unitat del Sudan, l'acord de pau amb els 'rebels' del sud per acabar amb una guerra civil de 21 anys va fer que Al-Baixir hagués d'acceptar la celebració d'un referèndum d'independència per als sud-sudanesos, que es va guanyar amb poc menys del 99%. Les diferències ètniques i culturals –al nord, musulmans i àrabs; i al sud, cristians-animistes i negres– havia mantingut les dues parts en permanent conflicte.

Actualment i des de l'abril, Al-Baixir està ingressat en una presó d'alta seguretat als afores de Khartum i la junta militar ha rebutjat en diverses ocasions la possibilitat de transferir-lo a la jurisdicció de l'Haia per tal que sigui jutjat.

7- Qui és Hemeti?

El nou home fort del Sudan, el militar que ha liderat aquests primers mesos de revolució després de la caiguda d'Al-Baixir, havia format part del nucli de confiança del president derrocat. La seva fidelitat amb el dictador va començar a trontollar el mes de desembre de l'any passat amb l'esclat de les primeres revoltes populars, en principi, contra l'encariment del preu de la farina, un producte bàsic per als sudanesos.

Els mesos posteriors, la mobilització va prendre un altre caire, més polític, i els manifestants van començar a demanar un canvi polític cap a la democràcia i les llibertats.