La junta militar birmana condemna Aung San Suu Kyi a dos anys de presó

SingapurUn tribunal de Birmània ha condemnat aquest dilluns Aung San Suu Kyi, la líder destituïda pel cop d'estat del febrer passat, a dos anys de presó per incitació a aldarulls i incompliment dels protocols de covid-19. Inicialment la condemna era de quatre anys, però hores més tard la televisió estatal ha anunciat un indult parcial del cap de la junta militar colpista que ha deixat reduit la pena a dos anys.

És només la primera d'una sèrie de sentències contra la dirigent birmana que s'han d'anunciar en els pròxims mesos i podrien condemnar-la a la presó durant la resta de la seva vida: està processada per un total d'onze càrrecs (entre els quals corrupció, importació il·legal de walkie-talkies i vulneració de la llei de secrets) que sumarien 102 anys de presó. Els seus advocats neguen totes les acusacions i diuen que tot plegat és una estratègia per apartar-la de la política.

Suu Kyi ha estat condemnada per incitació a protestes per un comunicat del seu partit quan ella ja havia estat detinguda per l'exèrcit, i en què es demanava a la gent que sortís al carrer contra el cop. El segon càrrec és per un acte de la campanya electoral del novembre del 2020, tot i que ella portava mascareta i protecció facial. També han estat condemnats a quatre anys de presó l'expresident Win Myint i l'exalcalde de Nay Pyi Taw, Myo Aung, a dos anys per incitació a la violència.

Els judicis, que tant l'ONU com la majoria de governs consideren políticament motivats, s'han celebrat a porta tancada a la capital, Nay Pyi Taw. La junta militar que governa el país amb mà de ferro ha prohibit als seus cinc advocats parlar amb els mitjans de comunicació, al·legant que les seves declaracions podrien "desestabilitzar el país".

"Una farsa de la justícia"

"Aquesta sentència ridícula és una farsa de la justícia", ha dit Charles Santiago, diputat malaisi i president dels Parlamentaris per als Drets Humans de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN), en un comunicat. Ha instat l'organisme a "mantenir la línia contra la presa il·legal del poder" per part de l'exèrcit.

Suu Kyi, de 76 anys, és una heroïna imperfecta per a un país amb greus problemes. Els seus partidaris a Birmània la tracten com una figura gairebé divina, defensora de la democràcia durant dècades, en una lluita que li va merèixer el premi Nobel de la pau. Però la seva reputació internacional va quedar eclipsada per la seva complicitat el genocidi de l'exèrcit contra els rohingyes, la minoria musulmana del país.

És probable que el veredicte impulsi el moviment de protesta contra l'exèrcit que ha portat milers de persones a agafar les armes per foragitar els militars del govern. Diumenge al matí un camió militar va envestir un grup de manifestants que portaven pancartes amb el retrat de Suu Kyi als carrers de Yangon, la ciutat més gran del país, i va deixar diversos morts. A la nit, els manifestants van continuar als carrers i els residents van fer cassolades.

En els mesos posteriors al cop d'estat, la gent s'ha concentrat al carrer, metges i infermeres han deixat de treballar en protesta i molts s'han negat a pagar impostos en una campanya coneguda com a Moviment de Desobediència Civil. Tot i la forta repressió encara hi ha un gran suport popular. Un nombre creixent de soldats deserten, i s'uneixen als manifestants i els grups insurgents. Fins ara els militars han matat més de 1.300 persones i n'han empresonat 10.600, segons l'Associació d'Assistència als Presos Polítics, una organització de drets humans amb seu a Tailàndia.

Per a molts dels seus partidaris, Aung San Suu Kyi era l'única política que podia conduir el país cap a una democràcia plena. Birmània ha estat sota la bota dels militars des del cop de 1962 durant cinc dècades, fins que el 2015 Suu Kyi va ser escollida en un procés d'obertura controlada que cedia a la pressió del carrer. Però l'exèrcit seguia reservant-se el 25% dels escons al parlament. El novembre de 2020, el partit de Suu Kyi va obtenir una victòria electoral incontestable sobre el partit dels militars, i pocs mesos després va arribar el cop.

En arrest domiciliari

Des que va ser detinguda l'1 de febrer Suu Kyi ha estat sota arrest domiciliari, no ha aparegut en públic i només ha pogut parlar amb els seus advocats. Poques hores abans que ella i els seus companys del Partit de la Lliga Nacional de la Democràcia prenguessin possessió els seus escons al Parlament, van ser detinguts per l'exèrcit, acusats de frau electoral.

Activistes de drets humans han condemnat el veredicte i han recordat que l'acusació d'incitació als aldarulls és el delicte que utilitza la junta per intimidar els seus crítics: sota una pena de presó de tres anys criminalitza qualsevol persona que "publiqui o faci circular qualsevol declaració, rumor o informe" amb "intenció de causar, o que pugui causar, por o alarma al públic.

* Copyright The New York Times