Juncker: "No accepto el joc de culpes que va començar Londres"

Brussel·lesDe qui serà la culpa si s'arriba al 31 d'octubre sense un acord que fixi el camí de sortida perquè el Regne Unit deixide la Unió Europea? De qui serà la culpa si el primer ministre britànic, Boris Johnson, es veu obligat a demanar una nova pròrroga? I de qui serà la culpa si Johnson aconsegueix driblar la llei i no sol·licita l'allargament? Ningú vol ser l'assenyalat per totes aquestes preguntes. Però sobretot Londres ja apunta cap a Brussel·les, i la Unió Europea no ho pensa acceptar. "No accepto el joc de repartir culpes que va començar a Londres", ha etzibat aquest dimecres el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, després que ahir el govern britànic va filtrar una conversa entre Johnson i Angela Merkel en què aquesta última es va negar a desencallar la situació després que Londres presentés un pla que la UE veu inviable. Brussel·les fa setmanes que és conscient que l'estratègia de Downing Street aniria en aquest sentit i no pensa acceptar-ho, però la tensió comença a augmentar.

Aquesta tarda, com és habitual, el ple del Parlament Europeu havia de preparar en forma de debat la cimera prevista per al 17 i 18 d'octubre, una nova fita monopolitzada pel Brexit, perquè és la data que s'havia fixat com a últim límit per arribar a un acord o perquè Londres hagi de demanar una pròrroga, com Johnson estaria obligat per llei. Ha sigut en aquest debat quan Juncker ha retret a Londres haver començat el joc de repartir culpes. De fet, ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va escriure en un encès tuit que aquest joc era "estúpid". El to de Tusk no va agradar a l'entorn diplomàtic: "No hi ajuda gens".

Brussel·les s'esforça des de fa setmanes per no donar arguments a Londres per poder responsabilitzar la Unió Europea de no voler negociar i justificar que s'arribi al 31 d'octubre sense acord, cosa que l'obligaria a demanar una pròrroga i incomplir la seva promesa de sortir-ne el 31 d'octubre sí o sí. Aquesta és l'estratègia de Londres, com destil·la l'article de la revista britànica euroescèptica per excel·lència The Spectator, publicat ahir i que s'atribueix al principal assessor de Johnson, Dominic Cummings. Per això els equips negociadors europeus no havien elevat el to en cap moment i, també per això, el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, ha reiterat aquest dimecres a l'Eurocambra: "En aquest moment greu seguim tranquils, constructius, respectant el Regne Unit i els seus dirigents". Amb aquesta actitud "als dos costats de la taula -ha dit Barnier- podrem arribar a una solució acceptable per a tothom". El negociador francès ha repetit que amb aquesta bona voluntat "l'acord continua sent possible".

Però no amb el que hi ha damunt la taula. Barnier ha apuntat tot de problemes que implica la proposta del govern britànic, en què s'establiria un doble control duaner entre Irlanda i Irlanda del Nord i es donaria a Irlanda del Nord la potestat de decidir parlamentàriament fins quan es manté alineada amb les normes del mercat únic europeu, cosa que la Unió Europea no pot acceptar perquè suposa posar una data límit a la salvaguarda que preserva la integritat del mercat únic. "En aquests moments no estem en una posició de poder trobar un acord", ha reconegut el negociador europeu.

L'escenari que sembla inevitable és, doncs, la pròrroga. Encara que les declaracions oficials reiteren la possibilitat d'arribar a un acord, fonts diplomàtiques admeten que no hi ha temps material per assolir-lo i donen per fet que la data del 31 d'octubre tornarà a quedar enrere a causa d'una segona pròrroga que inevitablement hauria d'anar acompanyada d'un procés electoral, perquè s'ha de justificar. Per això també el president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, que es va reunir ahir mateix amb Boris Johnson, ha assegurat que les dues úniques alternatives a un acord abans del 31 d'octubre són que hi hagi una pròrroga o que la situació acabi en un Brexit sense acord, amb tot el que això implica. Però per a la pròrroga el Regne Unit hauria de celebrar o bé un referèndum o bé unes eleccions. "Una falta d'acord seria responsabilitat del govern britànic, sens dubte", ha conclòs Sassoli.