Una jutge britànica resol a favor de Julian Assange i nega l'extradició als Estats Units

L'acusació recorre el veredicte, basat en el risc de suïcidi del fundador de Wikileaks

Julian Assange, en una imatge d'arxiu del maig del 2017, quan encara es refugiava a l'amabixada d'Equador a Londres
Quim Aranda
04/01/2021
4 min

LondresJulian Assange ha guanyat el judici per l’extradició als Estats Units. Però el seu viacrucis judicial d'una dècada encara és lluny d'acabar. La jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les –conegut com a Old Bailey–, ha denegat, en funció de criteris centrats en la salut física i mental d'Assange, l'extradició a Washington de l'activista per la llibertat d'expressió i fundador de Wikileaks. Amb tot, els Estats Units tenen 14 dies per apel·lar contra la decisió, i acaben d'anunciar que hi recorreran davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. A la pràctica, Assange haurà de tornar a lluitar per la seva llibertat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Immediatament després de conèixer el veredicte, la defensa d'Assange n'ha demanat l'excarceració i que fos posat en llibertat condicional. Una petició sobre la qual la jutge ha dictaminat que es resoldrà en una nova vista aquest proper dimecres, 6 de gener. De moment, doncs, Assange romandrà com fins ara, empresonat fins que es prengui una resolució a tal efecte.

El més sorprenent del veredicte final de la jutge, després que el 95% de tota la seva argumentació sostingués els principis de l'acusació nord-americana, és que ha accceptat que Julian Assange corria el risc de suïcidar-se si era traslladat als Estats Units i sotmès al sistema penitenciari d'aquell país. Sobre aquest fonament clau, doncs, i sobre els informes mèdics de la seva defensa, ha rebutjat l'extradició.

Abans de fer públic el veredicte, la jutge ha fet una exposició de motius en què ha negat alguns dels punts claus de la defensa, fet que feia pensar que podria resoldre en contra seva. Per exemple, ha afirmat que hi hagués "proves insuficients" segons les quals l'administració nord-americana del president Donald Trump tingués el fundador de Wikileaks com a objectiu principal d'una cacera de bruixes. Bàsicament, Baraitser ha assenyalat que no considera que les acusacions d’espionatge que pesen contra l’activista (per a uns), pirata informàtic (per a uns altres), tinguin motivacions polítiques.

La jutge també ha considerat en la seva argumentació que les activitats de l'australià van anar més enllà de les que són pròpies de l'exercici del periodisme. I ha apuntat que creia que rebria un judici just als Estats Units. Fins i tot, en un dels punts més sorprenents de l'argumentació, la magistrada ha valorat com a legítim l'espionatge a què els Estats Units, a través de la companyia UC Global, van sotmetre Assange mentre estava refugiat a l'ambaixada de l'Equador per raons de la seva seguretat nacional. La jutge Vanessa Baraitser no ha tingut en compte el fet que a l'Audiència Nacional de Madrid encara s'estigui investigant UC Global i el seu fundador, David Morales.

Assange havia sigut imputat pel departament de Justícia nord-americà per 17 càrrecs per haver rebut, posseir i publicar documents classificats com a secrets d'estat, i per un altre càrrec per ús il·legítim d'ordinadors del govern dels Estats Units. Si fos extradit i considerat culpable, en total podria ser condemnat a 175 anys de presó, en aplicació de la llei d'espionatge del 1917 i de la llei d'abús i frau informàtic.

El nou capítol judicial pot allargar encara entre un any i mig i dos anys. La seva persecució es va iniciar l'agost del 2010. Aquesta dècada llarga de persecució es va iniciar aleshores quan dues dones de nacionalitat sueca el van acusar, una d'abusos sexuals i l'altra de violació. Assange sempre ha negat els fets.

Les imputacions contra l'australià van tenir lloc mig any després que l'activitat de Wikileaks cobrés notorietat global arran de la publicació (abril 2010) d'un vídeo militar classificat dels Estats Units en què es veia un helicòpter Apache disparant el 2007 contra el que els soldats nord-americans van considerar insurgents armats. Entre els 18 assassinats hi havia dos periodistes de l'agència Reuters.

Arran de les acusacions a Suècia, el desembre d'aquell mateix any 2010 va començar un rosari de processos judicials al Regne Unit per evitar que fos extradit a Estocolm, des d'on Assange temia que fos finalment enviat als Estats Units. El novembre del 2019, després de diferents girs de guió, la Fiscalia sueca va desestimar finalment els càrrecs d'abusos i de violació contra Assange.

Els Estats Units, però, mai no han retirat les acusacions d'espionatge contra Assange per tota l'activitat desenvolupada per Wikileaks. Entre altres imputacions, l'acusen d'accedir a bases de dades que contenien uns 90.000 informes d’activitats relacionats amb la guerra de l'Afganistan, 400.000 més sobre la guerra de l'Iraq i 250.000 cables confidencials del departament d’Estat.

Assange, i a falta de saber quina serà la decisió de la jutge sobre la petició de llibertat condicional que ha seguit al seu veredicte, ha estat internat a la presó de Belmarsh, al sud de Londres, des que va ser foragitat de l'ambaixada equatoriana l'abril del 2019, on es va refugiar durant set anys per evitar l'esmentada extradició a Suècia. Un jutge de Westminster, al centre de Londres, el va condemnar el maig d'aquell mateix 2019 a 50 setmanes de reclusió per trencar, el juny del 2012, la llibertat condicional de què gaudia mentre es resolien les acusacions de les dues dones de les quals, presumptament, hauria abusat.

Tot i que el delicte d'espionatge i d'ús inapropiat d'ordinadors del govern també està penat al Regne Unit, no queda clar quina podria ser la decisió que prengui la jutge Baraitser. Recentment, diferents tribunals del Regne Unit han rebutjat diverses peticions d’extradició dels Estats Units per càrrecs semblants. El 2012 es va negar l'extradició de Gary McKinnon, pirata informàtic que va violar els ordinadors del govern dels Estats Units el 2002, basant-se en el fet que la seva salut era molt fràgil. El 2018 una altra sentència judicial també va bloquejar l’extradició de Lauri Love, acusada igualment de violar webs dels Estats Units.

stats