Julian Assange es declara culpable d'espionatge però ja és un home lliure

LondresHores després que Julian Assange es declarés culpable d'espionatge davant del tribunal federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), el fundador de Wikileaks ha aterrat aquest dimecres a l'aeroport de Canberra, on l'esperava un nombrós grup de seguidors. Assange els ha saludat mentre caminava per la pista, i quan s'acostava a la terminal la seva dona Stella ha irromput en escena amb un ampli somriure. S'han fos en una abraçada i Assange l'ha aixecat de terra abans de fer-se un petó.

Només dos mesos enrere, abans que el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les li reconegués el dret a una nova apel·lació contra l'extradició als Estats Units, aquest final feliç, tot i l'acarnissament judicial de què ha sigut víctima, semblava impossible. "El Julian volia donar les gràcies sincerament a tothom. Volia ser aquí. Però heu d'entendre el que ha passat. Necessita temps, ha de recuperar-se, i això és un procés", ha dit Stella Assange, en una breu conferència de premsa posterior, excusant l'absència del seu marit davant dels mitjans de comunicació.

Stella Assange sí que ha explicat que Julian Assange havia parlat amb el primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, al qual li ha agraït les seves gestions diplomàtiques, i li ha dit: "M'has salvat la vida!" Stella Assange ha hagut de fer un esforç per contenir l'emoció en tot moment.

Assange s'ha convertit en un home lliure quan ha admès davant del tribunal la seva culpabilitat. Però només en relació amb un únic càrrec de conspiració per obtenir i revelar documents classificats de defensa nacional dels EUA, fet que suposa la violació de la llei d'espionatge.

Al mateix temps que admetia el fet, Assange també ha dit a la magistrada Ramona Manglona que creia que les seves accions haurien d'haver estat protegides per la llei nord-americana: "Treballant com a periodista vaig animar la meva font [l'exsoldat Chelsea Manning] a proporcionar informació que es deia que estava classificada [com a secreta] per publicar-la. Creia que la Primera Esmena protegia aquesta activitat". I encara ha afegit: "Crec que la Primera Esmena i la llei d'espionatge entren en contradicció". Aquesta clàusula de la Constitució dels EUA protegeix la llibertat d'expressió i premsa, a més de la llibertat de religió i de manifestació.

La jutgessa ha apuntat que l'any 2012 no hauria acceptat els termes de l'acord a què l'australià va arribar la setmana passada amb el departament de Justícia dels Estats Units. Però ha afirmat que el feia seu pel temps que havia transcorregut, i perquè tenia en compte "que no hi havia hagut cap lesió física com a resultat de les accions" d'Assange. A més a més, ha recordat que l'encausat "ja havia complert cinc anys en una de les presons més dures del Regne Unit".

Segons la valoració feta per Manglona, el càrrec que ha reconegut Assange li hauria valgut una sentència d'entre 41 i 51 mesos de privació de llibertat, menys temps del que ha estat engarjolat al Regne Unit, on n'ha passat 62 només al centre penitenciari de Belmarsh, i encara molts menys (82 mesos), del que va passar en l'autoimposat refugi de l'ambaixada de l'Equador a Londres, a la pràctica també una altra cel·la.

Prohibida l'entrada als Estats Units

Amb posterioritat a la conclusió del cas, el departament de Justícia dels Estats Units ha emès un comunicat en què ha volgut insistir en una de les idees clau sobre la qual es fonamentava legalment el cas. Al text s'hi llegeix que "[els documents] publicats per Assange i Wikileaks en una forma crua o no redactada va posar en un gran risc les persones que havien ajudat el govern dels EUA". El mateix departament també ha informat que Assange no podrà tornar als Estats Units sense un permís especial.

Un cop ha conclòs el cas, els dos advocats d'Assange, el nord-americà, Barry J. Pollack, i l'australiana Jennifer Robinson, han fet una breu valoració a les portes del tribunal, en què han destacat l'excepcionalitat de les accions preses per la justícia nord-americana. "El processament de Julian Assange –ha dit Pollack– no té precedents en els cent anys [que fa que està en vigor] la llei d'espionatge. Mai els Estats Units l'han utilitzada per perseguir un editor, un periodista. Julian Assange va revelar informació veraç i digna de notícies, inclosa la revelació que els Estats Units havien comès crims de guerra". L'advocat ha assegurat que Wikileaks continuarà obert i que Assange continuarà lluitant per la llibertat d'expressió.

Per la seva banda, Robinson ha emfatitzat que es tractava d'"un dia històric". "Després de 14 anys de lluites legals –ha afegit–, Julian Assange pot tornar a casa lliure. Això també posa fi a un cas que ha estat reconegut com l'amenaça més gran per a la Primera Esmena [de la Constitució]. Espero que el fet d'haver pogut alliberar el Julian contra tot pronòstic, i contra un dels governs més poderosos del món, doni esperança a tots els periodistes i editors que són a la presó" per motius semblants.

Celebració a Austràlia

Al mateix temps que els esdeveniments s'anaven succeint a Saipan, des de Canberra el primer ministre laborista, Anthony Albanese, s'ha felicitat per la conclusió del cas, i ha posat de manifest que ha sigut la tasca diplomàtica del seu govern el que, almenys en bona part, l'ha fet possible: "[L'alliberament] no és un fet que hagi passat en les últimes 24 hores, és un fet que s'ha considerat molt, que ha sigut fruit d'una feina pacient, i que s'ha treballat de manera calibrada, que és com es comporta Austràlia en el concert internacional".

Albanese, que des de l'oposició i com a cap de govern sempre havia defensat la llibertat d'Assange, també ha volgut recordar que "independentment de les opinions sobre les seves activitats, el seu cas s'ha allargat durant massa temps": "No hi havia res a guanyar amb la continuïtat del seu empresonament", ha conclòs. En aquest cas, el primer ministre ha comptat amb el suport de tot l'espectre polític del país.