Els “jueus no autèntics” no es poden casar a Israel

JerusalemSense el permís explícit del Gran Rabinat, la màxima autoritat religiosa jueva d’Israel, cap jueu pot casar-se a Israel. I, de vegades, casar-se pot resultar una empresa impossible, especialment si el teu nom apareix a la llista negra que està en poder del Gran Rabinat. En l’actualitat fins a 6.727 persones volen casar-se a Israel i no poden, perquè es considera que no són jueves autèntiques. Al país només es reconeixen les unions religioses.

Quan un israelià jueu es vol casar presenta la seva petició al Gran Rabinat i sovint s’inicia una investigació. Un 20% dels aspirants al matrimoni són investigats a fons. Els rabins no en tenen prou amb el certificat de matrimoni dels seus pares en què figura la seva condició de jueus, o amb el certificat del rabí de la seva comunitat, i obren una investigació en tota regla per esbrinar si l’aspirant és un jueu autèntic o no.

Generalment, aquests jueus que no poden contreure matrimoni són mamzerim, paraula hebrea que habitualment es tradueix per “bastards”. Tot i que l’equivalència entre els dos conceptes no és exacta, la major part dels mamzerim són jueus que han nascut fora d’una relació reconeguda pels rabins.

A Israel, de fet, ningú es pot casar pel civil (tampoc els musulmans o els cristians), però sovint les parelles fan una petita trampa: es casen a l’estranger. Aleshores l’Estat sí que reconeix el matrimoni, encara que sigui només una unió civil i no pas religiosa.

El Gran Rabinat va començar a recopilar una llista de “bastards” el 1954, sis anys després de l’establiment del país. Avui ja són 6.727 les persones que tenen prohibit casar-se a Israel, segons dades recollides pel diari Haaretz. Molts israelians no saben que el seu nom figura en aquesta llista, que mai s’ha fet pública, però quan un israelià demana permís per casar-se, el primer que fa el rabí és preguntar al Rabinat si algun dels noms dels dos cònjuges figura a la llista. En cas afirmatiu, el Rabinat informa els nuvis que no es poden casar. Donat que a Israel només està permès casar-se mitjançant el Rabinat si la persona és jueva, això significa que els nuvis no podran contreure matrimoni. L’única opció que els queda és casar-se a l’estranger.

Naturalment, això ha generat malestar entre els considerats “bastards” i entre els jueus progressistes que no ho són però que se solidaritzen amb els afectats. Tot i això, no es pot fer res contra aquesta mesura perquè la immensa majoria dels diputats de la Kenésset presumeixen de viure en un estat jueu i aquesta n’és una de les conseqüències.

Per complicar més les coses, el Gran Rabinat va començar fa quatre anys a investigar els familiars dels mamzerim, de manera que si es descobreix un “bastard”, automàticament el Gran Rabinat comença a investigar els seus familiars perquè probablement també ho seran, encara que s’hagin casat reglamentàriament. Això pot provocar una concatenació de nous “bastards” que fins aleshores no sabien que ho eren.

Negoci de bodes jueves a Xipre

Claudia Gross és una argentina jueva que va emigrar a Israel fa trenta anys. Viu a Jerusalem. Va tenir una relació amb un israelià durant alguns anys i finalment van decidir casar-se. La Claudia va presentar al Rabinat el certificat de matrimoni dels seus pares, però el Rabinat va dir que no n’hi havia prou i que volia investigar si era autèntic. Per això calia enviar un rabí a Buenos Aires que comprovés la validesa del document. La Claudia no hi estava d’acord. No entenia per què el rabí dubtava de la seva paraula. La insistència del rabí li molestava. Es va emprenyar amb el rabí i va canviar d’opinió. No volia que un rabí israelià fiqués el nas en els seus afers familiars i, d’acord amb la seva parella, tots dos van decidir casar-se a Xipre, que està a mitja hora de vol de Tel Aviv.

“Els matrimonis d’israelians són un gran negoci per a Xipre. Hi ha moltes agències especialitzades en matrimonis civils a l’illa. No recordo quant ens va costar organitzar el casament, però no va ser gaire car. El nostre paquet incloïa tres nits a Xipre, el vol i la cerimònia civil”, recorda la Claudia. “El més curiós és que els rabins no tenen cap d’interès que et casis pel rabinat -afegeix Claudia-. Ells mateixos t’aconsellen que si no pots casar-te a Israel, ho facis a Xipre”.