S'ajorna el judici contra el policia que va matar George Floyd

Un jutge de Minneapolis ha decidit ajornar a dimarts el començament del judici a l'expolicia Derek Chauvin, després que l'acusació hagi demanat temps per considerar l'admissió de nous càrrecs en l'acusació. En concret, si estava previst jutjar-lo aquest dilluns per assassinat en segon grau i homicidi negligent (és a dir, involuntari), es dona un dia de marge per valorar si se l'acusa amb el càrrec d'assassinat en tercer grau (és a dir, intencionat).

El maig de l'any passat, Chauvin va provocar la mort per asfíxia a George Floyd immobilitzant-lo a terra posant-li un genoll al coll durant vuit agònics minuts en què l’home, de 46 anys, només va poder cridar, fins a vint vegades, unes paraules que van reflectir la impotència de molts: “No puc respirar”. L’enèsim abús policial que als Estats Units va acabar amb la vida d’un afroamericà va generar una onada de protestes sense precedents al país en contra de la impunitat policial. Una onada de protestes que, de fet, es va estendre arreu del món.

La selecció del jurat, que estava prevista per aquest dilluns, finalment començarà el dimarts 9 de març, i durarà més temps que de costum, unes tres setmanes. "Els possibles jurats són aquí, però siguem realistes, això no començarà abans de demà", ha dit el magistrat Peter Cahill quan ha anunciat la decisió de retardar el judici a Chauvin. L’expolicia, que ha estat amagat tot aquest temps sota fiança, ha reaparegut avui, però fins demà no començarà el seu cas, que ha estat considerat per molts un judici històric. Dels quatre expolicies presents en el moment de l’assassinat de Floyd, aquest dimarts només comença el cas de Chauvin, de 44 anys, que va ser acomiadat l'endemà dels fets pel departament de policia de Minneapolis. Els judici dels altres tres encausats tindrà lloc a l’agost. 

Els carrers de Minneapolis, on va ser assassinat Floyd, i altres ciutats del país s’han tornat a omplir aquest cap de setmana per recordar-lo i demanar justícia en el seu nom. Centenars de manifestants, amb cartells que demanaven des de la reforma de la policia fins a la seva dissolució, i amb taüts blancs amb flors simbolitzant els morts a mans de les forces de seguretat, s'han congregat de manera pacífica però avisen de protestes més importants en cas que no es faci justícia. Els seguidors del moviment Black Lives Matter no acceptaran cap sentència que no sigui la condemna ferma. També demanen que s’investigui no només aquest cas mediàtic sinó els assassinats de desenes de persones que van morir lluny de les càmeres. Segons dades del Minneapolis Star Tribune, més de 200 persones han mort a mans de la policia a l’estat de Minnesota en els últims vint anys. Tot i que només un 7% dels ciutadans d’aquest estat són negres, sumen el 26% d’aquestes morts.

“La gent ha de saber que hi ha centenars de George Floyds, només a l’estat de Minnesota, que sembla que ningú tingui en compte”, ha dit a The Guardian l’activista Toshira Garraway, fundadora del grup Famílies en Suport a les Famílies contra la Violència Policial. Tanmateix, tot i la quantitat de casos notificats, només un policia ha estat condemnat per assassinat, l’afroamericà Mohamed Noor, que va matar una dona blanca en una altra negligència policial. “¿Com és que només les dones blanques tenen justícia de debò?”, es pregunta Garraway.

Reforma policial

Dimecres passat la Cambra de Representats dels Estats Units va aprovar, amb 220 vots a favor i 212 en contra, un projecte de llei –l’anomenada llei George Floyd– amb l’objectiu de prevenir abusos policials. El partit demòcrata ha impulsat aquesta reforma, que dona resposta a una de les principals demandes dels manifestants durant la campanya electoral. La legislació, que encara ha de passar l'aprovació del Senat, pretén millorar la rendició de comptes de les forces de seguretat i combatre el biaix racial que ha provocat tants abusos policials mitjançant un registre de males conductes i la prohibició d’algunes tècniques de detenció considerades abusives, com l’ofegament que va matar Floyd.

Els demòcrates van intentar aprovar aquesta llei l’any passat, però no van aconseguir el vot favorable de la cambra alta, que en aquells moments estava controlada pel Partit Republicà. Ara, amb un Senat dividit amb 50 integrants de cada partit, el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris seria suficient per desempatar. Tanmateix, si no s’aconsegueix arribar als 60 vots favorables –és a dir, si no es convenç 10 republicans– es podria bloquejar temporalment la reforma.