Internacional23/05/2018

El judici més gran de la història alemanya contra l’exportació il·legal d’armes curtes

Una empresa va vendre fusells d’assalt a Mèxic en contra de la legislació vigent

Andreu Jerez
i Andreu Jerez

BerlínLa nit del 26 de setembre del 2014 al municipi d’Iguala, a l’estat federat de Guerrero, va canviar alguna cosa a Mèxic: la desaparició forçada de 43 estudiants de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa a mans de la policia local, en aparent col·lusió amb el crim organitzat, va suposar un canvi en la percepció fora del país llatinoamericà de la corrupció i la violència estructural que pateixen els mexicans des de fa més d’una dècada.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els 43 joves, encara desapareguts, no van ser, però, les úniques víctimes: sis persones hi van morir i 40 més van resultar ferides per trets de les forces armades mexicanes. L’exèrcit va utilitzar fusells automàtics d’assalt G36, de fabricació alemanya, com demostren documents de la Fiscalia General mexicana, tot i que l’estat de Guerrero és considerat una regió de crisi pel govern de Berlín.

Cargando
No hay anuncios

La llei alemanya prohibeix explícitament la venda d’armes a regions en crisi. No obstant això, l’empresa de producció armamentística suàbia Heckler & Koch (H&K) va decidir exportar a Mèxic entre el 2006 i el 2009 gairebé 4.500 fusells G36 per valor de més de quatre milions d’euros sent presumptament conscient que les armes arribarien a Guerrero, Jalisco, Chiapas i Chihuahua. Tots quatre estats són considerats regions en crisi pel govern de Berlín.

La setmana passada va començar a Stuttgart un judici contra cinc extreballadors de H&K i la mateixa empresa per un cas que també podria canviar la percepció que l’opinió pública alemanya té sobre la seva important indústria armamentística. Segons l’institut suec d’estudis de pau SIPRI, la primera economia de la Unió Europea és, no en va, la cinquena potència exportadora d’armes del món.

Cargando
No hay anuncios

Vuit anys d’espera

L’activista, pacifista i escriptor Jürgen Grässlin va destapar el cas H&K l’any 2010 després de rebre informació privilegiada d’una font interna de l’empresa. Tot i les nombroses proves que apuntaven a una exportació il·legal d’armes, la fiscalia alemanya i el tribunal corresponent han tardat més de vuit anys a processar tota la documentació. Un temps d’espera que crida especialment l’atenció en un país on les institucions solen ser diligents en aquests casos.

Cargando
No hay anuncios

“Aquest és el judici més gran de la història d’Alemanya per un cas d’exportació d’armes curtes, precisament les que més morts causen al món”, diu a l’ARA Jürgen Grässlin, que, tot i així, considera que el procés és absolutament “absurd”.

Grässlin hi troba a faltar representants de les autoritats públiques alemanyes que necessàriament van haver de donar llum verda a l’exportació dels fusells a Mèxic. L’activista denuncia, a més, els vuit anys d’espera, i hi veu un intent d’obstaculitzar penes contra l’estat alemany: els possibles delictes protagonitzats per representants de les autoritats públiques van prescriure fa tres anys.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta setmana, el diari Taz i la televisió pública ARD van publicar informacions que podrien explicar el paper jugat per les autoritats públiques: segons una investigació interna de H&K, treballadors de l’empresa podrien haver finançat els democristians de la CDU i els liberals de l’FDP (membres del govern federal entre el 2009 i el 2013) a canvi que donessin llum verda a l’exportació de les armes a Mèxic.

Un altre dels aspectes del procés que crida l’atenció és que un dels exdirectius de H&K acusats va ser jutge i president de l’Audiència Provincial de Rottweil, el mateix districte on es troba l’empresa armamentística. “Tot el judici clama al cel”, sentencia Grässlin.

Cargando
No hay anuncios

“Nosaltres creiem que les autoritats alemanyes i els corresponents ministeris sabien que era una irresponsabilitat vendre armes a Mèxic. Però Mèxic és un important soci polític i comercial d’Alemanya. Suposem, per tant, que consideracions polítiques i econòmiques hi van jugar un paper important”, assegura a l’ARA Carola Hausotter, jurista i representant de la Coordinació Alemanya per als Drets Humans a Mèxic. Hausotter creu que la rellevància política del cas podria fins i tot desembocar en la creació d’una comissió d’investigació al Bundestag per depurar responsabilitats de representants de l’estat.