Els joves que es volen quedar per canviar el Senegal

Dossier El Senegal, el país que mira cap a les Canàries Desplega

Capítol 1

“Barcelona o mort”: els joves senegalesos perden la por a l’oceà

Capítol 2

El Senegal: el mar dels altres

Capítol 3

Els joves que es volen quedar per canviar el Senegal

Fotogaleria

Un mar que dona i pren

Dakar (Senegal)Pels carrers de Dakar, capital del Senegal, és fàcil trobar aquests dies supermercats de la cadena francesa Auchan apedregats i amb els vidres trencats. No és només a Dakar, de fet: també te’n trobes en ciutats com Mbour, uns 80 quilòmetres al sud de la capital; o a Thies, 70 quilòmetres a l’est. I no són només els supermercats Auchan: també les botigues de la companyia de telefonia mòbil Orange, o botigues de roba vinculades a la marca Zara, o edificis de televisions i diaris pròxims al govern, que van ser incendiats. Són les cicatrius de l’onada de protestes inèdita que el Senegal va viure a principis de març, i que va acabar amb la mort de tretze manifestants, segons el recompte de l’oposició. 

El detonant d’aquells dies de còlera va ser la detenció d’Ousman Sonko, un líder opositor especialment popular entre els joves. Arreu del país, especialment a Dakar i a la regió de Casamance, els senegalesos –sobretot els joves– van aprofitar aquest episodi per expressar la seva ràbia contra el govern, a qui recriminen des de la falta de perspectives de futur al país, lligada a una crisi econòmica agreujada per la pandèmia, fins als casos de corrupció que esquitxen l’executiu, passant per les retallades de llibertats impulsades pel president, de qui sospiten que vulgui perpetrar-se en el càrrec, on va arribar fa nou anys. Les protestes es van allargar dies, fins que van alliberar Sonko, però el malestar, igual que les cicatrius dels aldarulls, continua ben visible als carrers del Senegal.

Són les set del vespre i a la Universitat Cheikh Anta Diop, la principal del país i una de les més importants de l’Àfrica, els joves surten de classe i enfilen cap a casa. Als afores de l’edifici, la presència policial és especialment alta, possiblement perquè els universitaris van ser un dels grups més actius durant les manifestacions. Tres nois, dos estudiants de filosofia i un de geografia, s’aturen. “Sonko? Esclar que donem suport a Sonko. Necessitem un canvi, aquest govern és corrupte i no pensa en els joves”, diu un d’ells, que assegura que va participar en les manifestacions. “El president [Macky Sall] sembla un dictador. Ha canviat des que va arribar al poder, i ja n’estem tips”, diu un altre, Magatte Sarr, de 20 anys.

En l'Afrobaròmetre publicat els dies abans de les protestes, a principi de març, hi havia dues dades significatives. La primera, que dos de cada tres senegalesos pensen que les lleis els tracten amb desigualtat. La segona, que quatre de cada cinc consideren que han de tenir cura quan parlen de política. Però la sensació és que, sobretot, el seu malestar se centra en la falta d’oportunitats per progressar al seu país. “Nosaltres ara estem estudiant, però quan acabem, què? No hi ha feina. Jo no vull agafar un cayuco perquè és perillós, però entenc que molts ho facin”, continua Sarr. 

Un altre jove s’uneix a la conversa. Té 28 anys, es diu Cheikh Diokj i explica que ha estudiat una carrera i un màster i que ara està fent un doctorat. “Jo sempre he sigut el primer de la classe, he fet el que s’ha de fer, i no estic trobant feina. Ens hi esforcem molt, i no hi ha recompensa”. Assegura que molts amics seus que s’han tret una carrera en aquesta mateixa universitat ara estan treballant de guàrdies de seguretat en supermercats o posant gasolina en estacions de servei. “Aquí només treballes en llocs importants si tens contactes o si vens d’Europa”, conclou. 

I aquest últim punt és interessant. Un dels atributs que els joves senegalesos valoren més de Sonko és el seu discurs rupturista amb el llegat colonial francès, encara present al Senegal, i amb els tentacles estrangers que, segons ell, condicionen el creixement dels països africans. El líder opositor, de 45 anys, ha denunciat reiteradament l’espoli dels recursos del continent: recorda sovint que el 80% de l’economia senegalesa està en mans estrangeres o denuncia la presència francesa al Sahel, que considera que no respon a la lluita contra el jihadisme sinó que hi és per conservar-hi la influència. De tot plegat en culpa el president, a qui veu incapaç de trencar amb aquests lligams i apostar per unes polítiques “valentes”, que reforcin el proafricanisme que ell defensa.

Això explica que durant les protestes de principis de març empreses franceses com Auchan i d’altres d’estrangeres fossin blanc de la ira dels manifestants. 

“Jo no vull marxar”

A la tarda, quan el sol comença a baixar i la calor afluixa, les platges de Dakar s’omplen de joves fent gimnàstica. Uns corren de punta a punta de la platja, d’altres fan flexions o juguen a pilota. Fins i tot n’hi ha que practiquen lluita senegalesa, molt popular al país. Les noies aprofiten el mobiliari urbà per fer esquats i abdominals. Molts són universitaris que es reuneixen per fer esport a la tarda, un cop acaben les classes. 

Mentre es pren un descans entre cada exercici, Malick Seye accedeix a parlar. “Aquest govern està podrit. Cal trencar d’una vegada el vincle amb França. Saps?, el nostre president fa tot el que li diu Macron”, apunta. Sonko li sembla una bona solució, però la sensació és que qualsevol nom li semblaria millor al de Macky Sall. “Jo estic estudiant una enginyeria. Tinc amics que seran advocats i empresaris. Per què han de venir les empreses de fora i quedar-s’ho?”, diu. Llavors assenyala el seu mòbil. “Nosaltres ja no som com els nostres pares. Nosaltres estem connectats: sabem què passa, com viviu vosaltres i com vivim nosaltres”, reflexiona, mentre fa broma sobre la problemàtica a Europa amb la vacuna d’AstraZeneca.

“Jo no vull marxar. Jo vull viure bé al meu país”. Certament, hi ha moltíssims senegalesos que, desesperats, es llancen a l’oceà i es juguen la vida per intentar arribar a les Canàries. Però també n’hi ha molts, com Malick Seye, que volen portar el canvi al Senegal, un país que vol créixer. Té ingredients per fer-ho i una població amb una mitjana d’edat de 18 anys.