Els joves russos que no sabien que anaven a la guerra

Moscou–Per què no responies? Que t'entrenes, realment?”

–Ja no soc a Crimea, mama.

–On ets, llavors? Que et volem enviar un paquet.

–Quina mena de paquet em vols enviar? Només vull penjar-me. [...] Mare, soc a Ucraïna. Això és una guerra real. Tinc por. Estem bombardejant totes les ciutats. Fins i tot civils. Ens han dit que ens rebrien amb els braços oberts i es tiren a les rodes dels nostres vehicles per no deixar-nos passar. Ens diuen feixistes. Mare, això és molt dur.

Aquesta és, segons l’ambaixador ucraïnès a les Nacions Unides, una conversa que van mantenir per xat un soldat rus, que va acabar morint al front, i la seva mare. Les autoritats ucraïneses van accedir al diàleg entre mare i fill després de trobar el telèfon mòbil del jove militar rus.

Des del principi de la invasió, l'exèrcit ucraïnès ha anat compartint vídeos i imatges de joves russos capturats. Kíiv insisteix que molts els expliquen que no sabien que anaven a la guerra, i que van arribar al front mal armats i mal entrenats. Mitjans independents russos –cada vegada més perseguits– com Novaia Gazeta apuntaven aquests dies que Moscou no comptava amb prou soldats regulars i que estaria obligant nois que fan el servei militar obligatori a signar contractes temporals que els vinculen a les forces armades i que els condemnen a anar a la guerra. El govern ho silencia i persegueix les protestes de les famílies dels joves, que sovint no saben on són els seus fills.

No parlar dels morts

Com en altres conflictes, Putin prefereix no parlar dels soldats que moren al front de batalla: que perdin la vida els joves del país fa perdre popularitat. Però la pressió de la població ha fet que es comencin a compartir algunes xifres. Dimecres, el Kremlin va admetre per primer cop morts russos a Ucraïna. Ho va fer presentant-los com a grans herois, comparant-los amb els de la “Gran Guerra Patriòtica”, com s’anomena a Rússia la Segona Guerra Mundial. És l’exemple del coronel Ruslan Rudnev. El governador de la regió de Samara en va lamentar la mort així: “Sempre serà un home d’honor, un autèntic patriota. Les seves fites estan a l’altura dels herois de la Gran Guerra Patriòtica, que van donar la vida per la llibertat, la independència i el desenvolupament pacífic de la nostra Pàtria. Record etern a l’heroi!” Segons fonts ucraïneses, prop de 9.000 efectius russos han perdut la vida des del 24 de febrer. Des de Moscou, en canvi, parlen de menys de 500 morts.

La guerra ha generat descontentament entre els russos, que tímidament han sortit a protestar tot i el gran nombre d’antiavalots que sempre estan preparats per arrestar-los. Segons l'ONG OVD-Info, més de 8.000 russos han estat detinguts per haver protestat contra la invasió. Però la persecució del Kremlin s'ha accentuat els últims dies: no només perquè ha bloquejat l'accés a Facebook i Twitter al país, sinó també perquè ha aprovat una llei amb què es poden imposar fins a quinze anys de presó als periodistes que "publiquin fake news" en relació amb la guerra. Per "fake news" s'ha d'entendre qualsevol informació que s'allunyi del discurs oficial a què el govern recorre per justificar l'ofensiva contra Kíiv. El Kremlin, per exemple, prohibeix als mitjans parlar de "guerra" o "invasió": han de dir "operació militar espacial".

De manifestar-se al front

Per espantar encara més els dissidents, dijous el Partit Liberal-Demòcrata Rus, ultranacionalista, va presentar un projecte de llei segons el qual tots els detinguts a les manifestacions contra la guerra haurien d’anar a lluitar al front. Fins ara, això només podia passar en un cas, el d’homes joves que encara no havien fet el servei militar. I n'hi ha més.

L’expresident Dmitri Medvédev va mencionar la possibilitat de restablir la pena de mort al país contra “delinqüents perillosos”. També circula el rumor que es pugui aplicar la llei marcial a Rússia ben aviat. Al Kremlin ja ho han desmentit, però això no garanteix res. Les setmanes prèvies a l'inici de la invasió d'Ucraïna, Putin havia repetit que en cap cas tenia la intenció d'atacar-la.