Els joves russos que han fugit per no anar a la guerra: "Cada setmana rebia SMS de l'exèrcit"

Chisinau (Moldàvia)Quan l'Andrei estudiava segon d'història a la Facultat d'Economia i Política de la Universitat Estatal de Moscou, va començar l'“operació militar especial” a Ucraïna, el terme que Vladímir Putin utilitza per designar la brutal guerra que ha provocat la seva ofensiva contra el govern de Kíiv. El jove, que com molts transnistrians té passaport rus i moldau, havia decidit abandonar Transnístria per anar a la capital russa, on es pensava que tindria més oportunitats un cop acabés la carrera. Ben aviat, però, va notar que aquell 24 de febrer, el dia de l'inici de la invasió contra terres ucraïneses, a ell també li canviaria la vida. De sobte, viure a Moscou es va tornar sufocant.

"Cada setmana rebíem missatges SMS al mòbil amb ofertes de treball a l'exèrcit... Oferien a joves sense experiència militar oportunitats per unir-se a l'exèrcit amb contractes a curt termini", explica l'Andrei. El paisatge de la ciutat també va canviar. I no només per l'impacte econòmic derivat de les sancions occidentals, amb la fugida i el tancament de grans multinacionals, sinó perquè pels carrers la lletra Z –símbol ja universal de suport a la invasió contra Ucraïna– hi abundava. “No podia estar-hi més temps. La situació era insuportable".

Llavors li va arribar una trucada de la seva mare, preocupada perquè hi havia una carta certificada del ministeri de Defensa de Transnístria, que el citava per al registre militar. "Vaig comprendre que havia de marxar”, assegura. Va deixar totes les seves coses al seu pis d'estudiant a Moscou i com que té passaport moldau va marxar a Chisinau, la capital de Moldàvia, per viure temporalment a casa d'uns amics. Només es va emportar el seu ordinador i la taula de mescles, perquè no pot viure sense les seves sessions de música experimental. Abans d'emprendre el viatge, a Moscou havia rebut un missatge anònim que li venia a dir que era un traïdor.

Des de la seva nova ciutat l'Andrei té clara una cosa: tampoc pot tornar a Tiraspol, la capital de Transnístria, perquè tampoc hi estaria segur. El Kremlin fa temps que ha intensificat els esforços per reclutar silenciosament nous soldats, joveníssims, per enviar-los a la guerra ucraïnesa. L'increment de baixes del bàndol rus, que segons el govern dels Estats Units s'apropa a 80.000, i l'evidència que la batalla serà llarga i costosa fan que Putin necessiti amb urgència més carn de canó. A més, té un problema: no pot actuar obertament per reclutar més soldats, ja que Moscou no ha cridat a la mobilització general perquè prefereix seguir venent la guerra a la societat russa com una simple operació especial. Però molts ja saben la veritat. "Cada dia arriben soldats ferits, i alguns ni tornen perquè han mort en territori ucraïnès. Ningú ja no es creu que siguin només maniobres”, adverteix l'Andrei.

Impacte al camp de batalla

Davant aquesta situació, i alimentats pels rumors que el Kremlin podria declarar la llei marcial –que implicaria la mobilització massiva de la població masculina, així com el tancament de fronteres–, joves amb l'edat de prestar el servei militar com l'Andrei estan sortint del territori rus i també de les repúbliques sota l'òrbita de Moscou, com Transnístria. Segons l'ONG Assistència Legal Agora, més de 1.000 militars i tropes de la Guàrdia Nacional d'almenys set regions russes s'han negat a anar a Ucraïna. "Aquest rebuig podria estar obstaculitzant els esforços de Rússia per reagrupar-se i renovar les operacions militars”, diu l'ONG al seu canal de Telegram.

El Vlad és un altre jove que ha fugit de Tiraspol i ara ha hagut de començar una nova vida a Chisinau. Hi va arribar fa dos mesos i ha trobat una feina temporal en un polígon industrial, que l'ajuda a pagar les factures. Té 21 anys i ha deixat enrere la família i els somnis de futur, que passaven per muntar el seu negoci de bicicletes un cop acabés la carrera d'educació física. Tot va canviar després dels atacs a edificis governamentals a Tiraspol, entre el 26 i el 29 d'abril. “Per ordre de Rússia, el govern [de Transnístria] ens va dir que havíem d'estar preparats, que a l'altra banda de la frontera hi ha un règim nazi que vol desestabilitzar la regió. Ens volien fer por", relata.

I el neguit entre els joves també va explotar. A la universitat del Vlad van començar a circular rumors que cridarien els més grans de 21 anys per presentar-se com a reservistes. “Jo vaig fer el servei militar abans de començar a estudiar la carrera. Per tant, tenia números perquè em cridessin i els meus pares estaven preocupats”, recorda. Així que va creuar a Moldàvia per una de les tantes zones poroses de la frontera, sabent que difícilment podrà tornar a casa. Ara amb el que cobra es pot pagar una petita habitació en un apartament compartit. No surt gaire de casa. Li pesa la seva decisió d'haver fugit, però més li hauria pesat haver de lluitar sota les ordres de Rússia en una guerra que no entén.

De sobte ens ensenya fotos antigues del seu avi amb l'uniforme soviètic. Va lluitar contra els nazis a la Segona Guerra Mundial. "Però ara és diferent”, exclama, mentre es qüestiona per què a la població russa no se li ha preguntat si volia aquesta guerra.