Els joves surten al carrer per tercera nit consecutiva a Tunísia
El país viu la pitjor crisi econòmica, política i sanitària des de la Primavera Àrab
BarcelonaDeu anys després de la Primavera Àrab que va enderrocar el dictador Zinedin el Abedin Ben Alí, Tunísia viu una nova onada de protestes. Joves de tot el país fa tres nits consecutives que surten al carrer per manifestar-se contra la crisi econòmica, política i sanitària. Per aturar els incidents, les barricades i els saquejos en unes quantes ciutats, inclosa la capital, el govern ha ordenat avui el desplegament de l’exèrcit.
Les protestes van començar el 14 de gener, dia en què se celebrava el desè aniversari de la insurrecció tunisiana que va forçar la fugida del dictador Ben Alí. La revolució va servir de detonant i exemple als joves d’altres països àrabs, com Egipte, Líbia, el Iemen i Síria, que van engegar protestes semblants en el que es coneix com la Primavera Àrab. Si bé Tunísia és l’únic d’aquests països que ha aconseguit una transició democràtica prou efectiva, les protestes són una constant en un país tocat per diverses crisis simultànies.
Després de setmanes de manifestacions, divendres va esclatar la violència quan el govern va imposar un confinament total de quatre dies davant l’augment desenfrenat de contagis de coronavirus. Un confinament que s'ha acabat aquest dilluns i que els experts consideren insuficient per aturar la crisi sanitària. Tunísia ja ha registrat 177.000 casos de covid i més de 5.600 defuncions.
Però el descontentament generalitzat del jovent tunisià es deu, principalment, a la situació econòmica d’un país a punt de fer fallida i amb uns serveis públics deficients. Tot i els avenços democràtics que va portar al país la revolució del 2010, els problemes econòmics s’han agreujat, sobretot des dels atemptats jihadistes del 2015, que van comportar una caiguda important del seu sector clau, el turisme.
La pandèmia ha posat el colofó a la falta d’oportunitats de Tunísia: el PIB s’ha encongit fins a un 9% durant el 2020, la inflació continua a l’alça i els nivells de desocupació colpegen durament els joves, un terç dels quals no troben feina. A més, la meitat dels treballadors s’han vist abocats a l’economia informal, per la qual cosa no disposen de cobertura social.
Les crisis sanitària i econòmica van de bracet de la crisi política. Les protestes coincideixen amb la remodelació del gabinet del primer ministre Hicham Mechichi, que va anunciar dissabte dotze canvis al govern. “La pròxima etapa està plena de reptes i reformes econòmiques, aconseguirem la justícia social”, va prometre. Mechichi va arribar al poder just després que es trenqués, al juliol, el govern de coalició encapçalat per Fakhfakh, que va dimitir per un escàndol de corrupció.
Les protestes han deixat, de moment, prop de 650 detinguts i 10 agents de policia ferits. La majoria dels manifestants són joves, molts dels quals menors, que segons fonts locals no criden consignes polítiques. La cadena France 24 ha recollit el testimoni d’un cambrer, Abdelmoneim, que assegura que es tracta d’“adolescents avorrits”, que “són el resultat” del fracàs de la classe política postrevolucionària.
Què en queda, de la revolució?
"Pa, dignitat i llibertat" va ser un dels lemes de la Primavera Tunisiana. Deu anys després, sembla que només s'ha assolit la llibertat: de manifestació, d'associació, de premsa i electoral. La població no ha vist millorar les condicions de vida amb la gestió d'una classe política inestable. Des d'aleshores, el país magribí ha tingut fins a set primers ministres i ara està enmig de l'enèsima crisi, de la qual treu rèdit polític l'extremisme islàmic representat per Al-Karama, un partit populista amb membres afins al dictador Ben Ali.