La joventut tunisiana torna a esclatar 10 anys després

BarcelonaEls pobles i barriades populars de Tunísia viuen una onada de protestes protagonitzades per un jovent que reclama el seu lloc. Els càntics sorgits dels estadis de futbol, reconvertits en himnes polítics, omplen els carrers de demandes contra l’atur, la corrupció i els partits polítics, i desafiant el toc de queda milers de joves s’enfronten a la policia i l’exèrcit, que no estalvia canons d’aigua ni gasos lacrimògens. Són els desheretats, els que no tenen res a perdre i estan farts d’esperar. “És la revolució dels afamats”, afirmen els grafitis a les parets. 

Cada any en aquestes dates Tunísia viu manifestacions que recorden el 14 de gener del 2011, quan Ben Ali va haver de fugir del país acorralat per una mobilització popular sense precedents. Cada any hi ha enfrontaments amb la policia, però aquest cop el govern va intentar evitar-ho amb l’excusa de la pandèmia i va decretar un confinament de quatre dies, justament coincidint amb la data simbòlica. “Sempre hi ha manifestacions simbòliques el 14 de gener", explica Hassan Hichri, que té un programa en una ràdio comunitària d’un barri perifèric de la capital. “Aquest cop les van prohibir, i també van tancar els estadis de futbol i els cafès”. Més llenya al foc. Les protestes van començar l’endemà i s’han escampat com una taca d’oli a gairebé tot el país. 

De la democràcia no es menja

La revolució tunisiana –l’únic dels processos a la regió que no va acabar en un bany de sang com a Síria o amb una dictadura encara pitjor com la d’avui a Egipte– reclamava el gener del 2011 pa, feina i llibertat. La llibertat va arribar en forma d’una transició convulsa, però que va escombrar el règim autòcrata i corrupte de Ben Ali: es va dissoldre el partit únic, es va crear una instància de la veritat per depurar els responsables de la repressió i indemnitzar i reconèixer les seves víctimes, es va dissoldre el Parlament i es van fer noves eleccions en tots els nivells de l’administració i una nova Constitució aprovada en referèndum. Formalment el procés democràtic va ser impecable, però els tunisians i tunisianes, i sobretot el jovent, entre els quals molts adolescents que van viure la revolució a la seva infantesa, han descobert que la democràcia no omple els plats a taula. 

Com explica el periodista Thierry Brésillon, si el jovent empobrit –sobretot de la Tunísia rural– va ser el protagonista de la revolució (que lluny de la imatge de primavera pacífica va deixar més de sis-cents morts) després de la caiguda de Ben Ali, “els subalterns van tornar a la invisibilitat a canvi de la promesa que la llibertat permetria resoldre la injustícia social". "Com? Ningú tenia la resposta“.

La pandèmia ha servit per empitjorar una realitat social que fa temps que era crítica. La dada oficial d’atur entre els joves de 15 a 29 anys és del 36%, i la realitat és encara més greu. Segons un estudi recent del Fòrum de Drets Econòmics i Socials, tres de cada quatre joves als barris perifèrics de Tunis creuen que no compten per al seu país, i el 60% se senten marginalitzats i víctimes de la violència de l’estat. Com arreu, l’economia ha patit una caiguda històrica (que el Banc Mundial preveu que arribi al 9% del PIB aquest any), i els mercats ja no volen donar crèdit a un estat on el deute extern s’ha disparat un 75% des del 2010 i que ja no té mitjans per esmorteir l’impacte de la crisi. L’impacte de la paràlisi del turisme ha sigut devastador i la pandèmia també ha portat a tancar les escoles.  

Els supermercats Aziza, que pertanyen a una família vinculada al partit de govern islamista Ennahda, han sigut un dels objectes de la ira dels manifestants.

“Els mitjans ho criminalitzen, però la gent s’endú productes de primera necessitat, com sèmola o pasta o conserves, perquè tenen por d’un altre confinament o que la crisi econòmica s’agreugi encara més”, explica el periodista Majid Hawachi, des de la ciutat de Kef.

La resposta del govern –que ha canviat de mans tres cops en l’últim any– ha sigut la repressió. Oumaima Jabouni, de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, denuncia que hi ha hagut 1.200 detinguts, un terç dels quals menors, i que s’estan fent processos ràpids amb condemnes de fins a dos anys de presó. “La situació és crítica i també s’han reprimit les manifestacions pacífiques, tornem a veure detencions arbitràries i es nega el dret dels detinguts a tenir accés a un advocat”. Amnistia Internacional ha denunciat l’ús excessiu de la força i detencions d’activistes pel sol fet d’haver compartit missatges de suport a les manifestacions.