“L’amenaça feixista de Bolsonaro tindrà resposta i serà violenta”

BarcelonaViatja pel món com a veu de l’Institut Paulo Freire, que va fundar i batejar amb el nom del seu amic, un dels pedagogs més revolucionaris de la història, poc després que morís. Però, quan parla, José Eustáquio Romão combina la reflexió profunda com a intel·lectual amb vivències personals sobre totes les realitats del Brasil: des del seminari fins a l’alta política, passant per l’acadèmia, les presons de la dictadura o el món rural. Les ha trepitjat totes, sempre compromès amb l’esquerra però carregat d’autocrítica. I li serveixen per explicar l’auge de Jair Bolsonaro en un país on ningú esperava veure ni tan sols a prop del govern una extrema dreta tan salvatge.

Paulo Freire va introduir la pedagogia de l’oprimit a l’ensenyament al Brasil, i ara Bolsonaro i els seus votants odien les minories. Què s’ha fet malament?

Primer permete’m assenyalar que Freire no ha quallat al Brasil. Existeix com a epígraf de tesis i com a nom de biblioteques, classes o carrers, sobretot des que va morir, però el seu pensament no ha penetrat. S’estava intentant introduir la seva pedagogia a l’educació base però aquest procés corre un risc altíssim d’interrompre’s si guanya Bolsonaro.

En qualsevol cas, un Brasil més culte, informat i alfabetitzat que mai sembla que sigui també el més reaccionari.

Sí, però hi insisteixo: Freire no ha entrat a l’ensenyament i encara menys a les universitats. Jo em vaig formar en un seminari de capellans, no pas perquè volgués ser-ho, sinó perquè era la manera de poder estudiar i que els meus pares tinguessin una boca menys per alimentar. Era l’única manera d’estudiar per a molts joves. No podem oblidar d’on venim: el Brasil va ser un dels últims països d’Amèrica a posar fi a l’esclavitud i també a crear universitats. La primera va ser fundada l’any 1934 perquè l’Imperi Portuguès no ho volia! Al Perú ja en tenien una l’any 1551!

Però en els últims anys es va invertir molt a les universitats.

Sí, però continuen sent centres molt elitistes. El govern de Lula va corregir una errada històrica posant quotes per a minories ètniques a la universitat, però la dreta va reaccionar amb una mentalitat esclavista. El meu germà és metal·lúrgic i va estar present durant la fundació del PT (Partit dels Treballadors). I els meus nebots, fills seus, que es van criar en un entorn progressista, van votar Bolsonaro en la primera volta. La Facultat de Medicina on han estudiat és rica i tradicional, els ha ensenyat molt bé la medicina però els ha format en una mentalitat extremadament reaccionària i retrògrada, que ha anul·lat pràcticament el que van aprendre a casa.

¿La comparació entre Bolsonaro i Hitler és exagerada potser?

En absolut. Ja estan actuant brigades bolsonaristes fora de la llei. Cremen obres o ataquen persones a qui acusen de comunistes. Jo vaig viure això el 1964, quan els militars van envair el convent dels dominicans. Ens van perseguir i van cremar els llibres que creien que eren subversius. Jo vaig ser detingut cinc vegades durant la dictadura al Brasil, que no era tan feixista com la que hi haurà amb Bolsonaro. Els seus seguidors parlen obertament, són desvergonyits. El mateix Bolsonaro ha dit que l’error de la dictadura va ser torturar i no matar!

Què és el que li fa més por de Bolsonaro?

L’economia. Si ho privatitzen tot, com ha dit que volen fer, si privatitzen Petrobras, en un principi podran pagar el deute... però si per pagar un deute et vens la casa, després no tens casa i t’acabes endeutant més. Això serà catastròfic per al país i els treballadors.

¿Li preocupa més que l’homofòbia o la legitimació dels atacs a les minories?

Sí, perquè afectaria estructuralment el país. Contra l’homofòbia i el racisme, hi haurà reacció i jo crec que serà una reacció violenta. Estem al caire de l’abisme, però Bolsonaro està molt enganyat si creu que li serà fàcil governar. He recorregut els 36 estats del Brasil i he vist com estan les petites comunitats: els professors cobren a temps i la gent pot menjar cada dia. Fa 30 anys, quan recorria el país, tenia ganes de plorar. La gent no vol perdre aquestes millores i ja s’està parlant de prendre les armes. El Nord-est (la regió més pobra del Brasil) respondrà amb força.

Per què tanta gent odia el PT si ha millorat el país com vostè diu?

D’una banda, les elits brasileres són terribles, de les més terribles del món, i han acumulat molt odi a dins. Bolsonaro ha sabut canalitzar aquest odi, que ja existia. I, d’altra banda, l’esquerra, que era l’esperança ètica del país, va perdre aquesta condició. S’han de fer concessions per governar, però l’esquerra no va saber on era el límit i va fer servir els mateixos mètodes que la dreta. La corrupció era incontrolable, cosa que jo mateix vaig poder comprovar amb els meus propis ulls.

Per exemple, en quin context?

El govern em va proposar coordinar un programa d’educació a través del departament de Trànsit amb l’Institut Paulo Freire. Vaig fer un pressupost i quan els responsables el van veure em van dir que havia de ser deu vegades més alt. Vaig deduir que volien un pressupost més alt per dedicar-lo a finançar campanyes de governadors o altres càrrecs. No vaig tornar mai més a les reunions.

Els que pensaven que el Brasil era un país lliure de racisme, ara se’n fan creus amb Bolsonaro.

A diferència dels Estats Units, al Brasil el racisme està més maquillat. O ho estava. Els sociòlegs parlen d’una “democràcia racial”. Les dificultats per ascendir dels negres denoten aquest racisme, que s’ha accentuat quan els negres han entrat a la universitat. Però en aquest punt veig un avantatge amb l’èxit de Bolsonaro: tot s’ha fet més transparent. Ara sabem qui és qui. Aquella cosa gelatinosa, amagada, oculta, s’ha acabat.