Una jornada amb la brigada 115, els soldats ucraïnesos que vigilen la frontera amb Bielorússia

Frontera d'Ucraïna amb BielorússiaA escassos quilòmetres de la frontera d'Ucraïna amb Bielorússia un grup d'uns deu soldats s'endinsa per un enorme bosc cobert de neu. El termòmetre marca quinze graus sota zero. Són les temperatures habituals que es registren en aquesta zona durant aquesta època de l'any. Aguantar aquest fred hostil no és fàcil, però ja s'hi han acostumat. També hi ha dos gossos que segueixen les seves petjades fins a arribar a un petit campament, el seu lloc de treball i descans. La base està dividida en dues parts. En una hi ha una gran taula de fusta, on no falten el cafè i el te. També hi ha una mica de menjar. A l'altra, lliteres de fusta ocupen gairebé tot l'espai. Aquesta és la seva llar des del passat mes de maig, quan els van destinar a aquest lloc.

L'Artem és a l'exterior. Amaga el seu rostre amb un passamuntanyes de color verd. Només els seus ulls blaus queden al descobert. Vesteix un uniforme militar blanc. També porta una armilla antibales, un casc i un kalàixnikov penjat d'una espatlla. Té 27 anys i és el comandant de la brigada 115, una de les unitats especials de l'exèrcit ucraïnès encarregada de vigilar aquesta zona. Accepten que l'ARA els acompanyi durant tota una jornada per conèixer de primera mà com treballen i quina és la situació a la frontera d'Ucraïna amb Bielorússia.

Les tropes russes van utilitzar aquesta ruta per arribar a les portes de Kíiv quan van començar la invasió fa gairebé un any. Era el camí més ràpid fins a la capital ucraïnesa, el principal objectiu del president rus, Vladímir Putin. Malgrat que no ho van aconseguir, la possibilitat que tornin a optar per aquesta ruta sempre està damunt de la taula. “La informació que tenim és que Rússia mai ha descartat aquesta opció”, detalla l'Artem. La funció de la seva brigada és impedir-ho si es donés el cas.

Una ubicació secreta

“És molt important que no doneu pistes de la nostra ubicació", demana el Volodímir, un militar de 36 anys que abans treballava com a guia turístic. "Des d'aquí vigilem i estudiem els moviments que es donen a l'altra banda de la frontera”, continua explicant. Ucraïna i Bielorússia comparteixen una frontera de gairebé 900 quilòmetres de longitud. La zona on està desplegada aquesta brigada no és el lloc per on les forces russes van entrar a Ucraïna el 24 de febrer de l'any passat, però ho podria ser en el futur. Precisament per això mantenir sota secret la ubicació és sagrat.

El Petro, de 50 anys, és subcomandant de la brigada i afirma que la seva feina consisteix a “defensar la seva pàtria, el seu país” davant la impossibilitat de reprendre les negociacions de pau amb Rússia. “O són ells o som nosaltres. No ens queda cap altra opció”, afirma. El Petro sap de què parla. És un veterà. Va servir a l'exèrcit soviètic.

L'Artem està segur que a aquestes alçades del conflicte, el Kremlin no aconseguirà la victòria. “És bastant difícil que Rússia guanyi la guerra. Però això no significa que això s'hagi acabat. Rússia té molt material militar. Potser és antic, però un tanc pot fer moltes destrosses tingui els anys que tingui”, adverteix. També comenta que té una tia a Rússia. És ucraïnesa, però fa temps que viu allà i dona suport a la invasió. La propaganda russa és clau, lamenta.

Els combats queden molt lluny d'aquí. Amb tot, la brigada continua entrenant-se cada dia. Han d'estar preparats per fer front a qualsevol escenari i també per si en algun moment han de fer relleus al front. “Ara fa mesos que som aquí, però ens poden cridar per anar al Donbass, per exemple”, explica l'Oleksander, el soldat més jove de la brigada, de tan sols 22 anys, referint-se a la regió on es donen els combats més cruents. L'entrenament consisteix a fer precisament simulacres de combats. Ho fan al mateix bosc. Criden paraules com “net!” o “rebut!” mentre corren d'arbre en arbre com si l'enemic els estigués perseguint.

El fet que les forces russes entressin per aquesta frontera també ha canviat radicalment la relació dels ucraïnesos amb els seus veïns bielorussos i se suma a la complicitat que tenen Putin i el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko. El Petro explica que era habitual que els ucraïnesos travessessin la frontera diàriament perquè molts tenen família a Bielorússia i viceversa. Ara, però, tot ha canviat. “Molts bielorussos han deixat de mantenir contacte amb els ucraïnesos per por que els castiguin. Sabem que no tots donen suport a les decisions de Lukaixenko, però ens molesta el silenci que hi ha entre ells davant d'aquesta massacre”, lamenta.