‘Premier’ Johnson
Boris Johnson s’acosta, una mica més, a Downing Street. La cursa per substituir Theresa May ha començat i la primera victòria és per a l’exministre i exalcalde de Londres, que ahir va arrasar en la votació secreta entre els diputats conservadors, on en teoria tenia menys admiradors que entre les bases del partit. Johnson va aconseguir 114 vots dels 313 emesos. El segon aspirant més votat va ser l’actual ministre d’Exteriors, Jeremy Hunt, l’home dels conservadors moderats partidaris d’una sortida acordada, que es va quedar amb només 43 vots.
No hi ha, de moment, frec a frec, ni alternativa real a Johnson. Els tories semblen disposats a posar-se en mans de l’home de la mentida. El que prometia centenars de milions de lliures setmanals per a la sanitat pública britànica si guanyava el Brexit, i que considera que qualsevol endarreriment en la sortida de la Unió Europea “és una derrota”.
Els tories moderats afronten ara el dilema d’arrenglerar-se darrere un Jeremy Hunt que probablement no podrà oferir gaire més que May per desencallar aquest trencaclosques o seguir buscant un altre candidat (dels set que queden en la cursa) per aturar un Boris que avui sembla que ja només lluiti contra ell mateix i el seu optimisme habitual, que ara li fa prometre que serà capaç de negociar un acord millor amb Brussel·les. Boris el personatge, descamisat i despentinat, construït des d’escoles d’elit i des de les pàgines de la premsa euroescèptica on escrivia com a corresponsal en una Brussel·les que, fa 25 anys, ja culpava de tots els mals, ara porta setmanes de perfil baix, intentant no fer-se mal a ell mateix i a les seves possibilitats. I li està funcionant. Dimarts que ve hi haurà una segona votació.
Descontrol i incompetència
Les opcions de Johnson, aquest cop, són reals. Fa tres anys ja va intentar prendre el control del partit i del govern, quan David Cameron es va retirar després d’haver perdut el referèndum del Brexit. Aquell va ser un moviment improvisat, ebri d’una victòria per la majoria inesperada. Ara hi ha una estratègia al darrere planificada des de fa mesos. I el descontrol a Westminster i la incapacitat de la primera ministra de trobar una sortida al bloqueig polític l’han alimentada. Johnson s’ofereix com l’únic líder conservador capaç de guanyar Jeremy Corbyn sense agreujar la sagnia de vots tories cap a Nigel Farage i el seu nou Partit del Brexit.
La resposta al pànic electoral conservador després de la desfeta a les urnes de les eleccions europees -que els van relegar fins a la cinquena posició-és apostar per la loquacitat de Johnson com a antídot de la retòrica de Farage. La xerrameca i la imprevisibilitat com a solució. L’última promesa d’aquest Boris que ara intenta disciplinar la seva pròpia imatge és negar-se a pagar la factura acordada entre Londres i Brussel·les per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. “Crec que els nostres amics i socis han d’entendre que els diners quedaran retinguts fins que tinguem més clar el camí que seguirem”, declarava fa uns dies en una entrevista a The Sunday Times.
Quan i com es materialitzarà el Brexit? L’acord diu que, com a molt tard, ha de ser el 31 d’octubre. La realitat i aquests tres anys de caos polític diuen que res és definitiu.
