Johnson i Hunt, en la lluita final per Downing Street
Els finalistes van estar en trinxeres oposades durant el referèndum del Brexit del 2016
LondresHi va haver emoció per la segona plaça, no pas per la primera, però, al final, tampoc cap gran sorpresa. Els pronòstics inicials es van complir com un guió ben escrit, més ben dirigit i molt convenientment interpretat per a satisfacció dels interessos generals del Partit Conservador, que, en teoria, haurà de triar entre dues opcions en principi molt diferenciades qui serà el pròxim primer ministre del Regne Unit. L’aposta és entre un 'brexiter' de primera fornada, Boris Johnson, exalcalde de Londres i exministre d’Exteriors, i un convers, Jeremy Hunt, 'remainer 'durant la campanya del referèndum del 2016, l’home que va substituir Johnson al Foreign Office el juliol de l’any passat i que abans havia ocupat la cartera de Sanitat.
A hores d’ara, Johnson és el gran favorit tant dels analistes com de les cases d’apostes. En una enquesta publicada el mes d’abril, feta entre membres del Partit Conservador, la preferència entre tots dos, aleshores només aspirants en una cursa que ni tan sols s’havia convocat, era de 2 a 1 a favor de l’exalcalde. En qualsevol cas, els dos partien com els màxims aspirants a competir per la vacant que deixa Theresa May a Downing Street.
I ahir a la tarda es van oficialitzar les seves posicions en la cinquena i última votació del procés de selecció entre els diputats conservadors, celebrada al Parlament de Westminster. El popular i polèmic Johnson va aconseguir el suport de 160 parlamentaris, més del 50% dels que formen el grup conservador.
La distància amb el segon classificat, Hunt, va ser de més del doble de vots. L’actual ministre d’Exteriors es va endur 77 vots, només dos per sobre del tercer classificat, Michael Gove, actual responsable de la cartera de Medi Ambient i el rival que més temien els fans de Johnson. Entre altres raons, també perquè una pugna final entre Johnson i Gove hauria suposat una mena de psicodrama entre les dues cares de la campanya oficial del Brexit del 2016, que van acabar trencant després que Gove retirés el suport a Johnson en el que en aquells moments va ser la cursa pel lideratge en substitució de David Cameron.
Hores abans de la cinquena votació, al matí, va quedar eliminat el ministre de l’Interior, Sajid Javid, en la quarta ronda de selecció. En aquesta votació, Gove va avançar Hunt per primera vegada en tot el procés, i va ocupar la segona plaça també per només dos vots de distància.
Un Brexit llarg i difícil
El guanyador de les primàries tindrà la més que difícil missió de fer efectiu l’adeu al bloc de Brussel·les i acabar amb la paràlisi i el malson polític en què s’ha convertit l’aventura iniciada ara fa pràcticament tres anys, després del plebiscit del 23 de juny de l’any 2016. Una aventura que ha estat la tomba política de May, incapaç de fer aprovar el tractat de divorci que va signar el novembre passat amb la Unió Europea, i que ha vist refusat pel Parlament tres vegades.
Però fer efectiu el Brexit no serà bufar i fer ampolles, com ja ha quedat demostrat. Entre altres raons, perquè l’aritmètica parlamentària no ha canviat, les posicions -tant dels partidaris de sortir sense acord, com dels de sortir amb un acord o fins i tot d’un segon referèndum- continuen molt estancades i, de moment, no es preveu que la Unió Europea, en procés de renovació de les seves institucions després de les eleccions del maig, s’avingui a renegociar el pacte que va signar amb Theresa May.
En el debat que va tenir lloc dimarts a la BBC, Johnson va indicar que el Regne Unit “ha de sortir [de la UE] el 31 d’octubre”, data en què acaba l’actual pròrroga. Però, pressionat per la resta de participants i per la moderadora, Johnson va matisar: “Penso que el 31 d’octubre és eminentment una data factible”. Amb tot, va afegir que ningú vol un “Brexit desordenat”, és a dir, sense acord. Hunt, partidari en tot moment d’una sortida pactada, i vist pels analistes com la versió masculina de May, es mou també en el terreny de l’ambigüitat a l’hora de descriure com traurà el país de la Unió i com superarà l’actual bloqueig que hi ha al Parlament.
Debat decisiu i primàries internes
En les pròximes setmanes, els dos candidats intervindran en setze sessions davant de la militància 'tory' i en un debat televisat. El resultat final de la votació se sabrà, molt probablement, el 23 de juliol. La imminència de les vacances d’estiu de la Cambra dels Comuns i l’alentiment de la vida institucional de la UE ja apuntada deixaran molt poc marge de maniobra al nou primerministre per intentar cap mena de renegociació amb la UE. El principal obstacle per a l’aprovació del pacte de May als Comuns continua sent la garantia sobre la frontera d’Irlanda del Nord, però les veus que han sorgit d’Europa aquesta setmana, la de Mark Rutte, primer ministre holandès, i la de Leo Varadkar, cap de govern irlandès, indiquen que sense garantia no hi ha pacte. Canviarà el primer ministre, però de moment el paisatge és el mateix.