"Johnson va mentir al Parlament", diu el seu exassessor principal, Dominic Cummings

LondresNou capítol diari del Partygate, l'escàndol de les festes sota el confinament a Downing Street, que amenaça amb acabar amb la carrera política de Boris Johnson. Un capítol que, un cop més, ha escrit Dominic Cummings. L'exassessor de Johnson i home clau a l'hora d'encimbellar-lo a Downing Street –primer amb la campanya del referèndum del Brexit i més tard amb les eleccions generals del 2019– ha escrit en el seu bloc que Johnson va mentir conscientment al Parlament.

La nova càrrega de profunditat contra el premier ha arribat a última hora del dilluns, quan Cummings, que va ser acomiadat el novembre del 2020 enmig d'una crisi de govern, i que des d'aleshores no ha deixat de soscavar la posició de Johnson, ha escrit que aquest sabia que la reunió a què va assistir al jardí de Downing Street el 20 de maig del 2020, en ple confinament, era una festa amb beguda. "Se li va dir; el primer ministre va mentir al Parlament", ha escrit l'exassessor. Dimecres passat, al Parlament, el premier va admetre que hi va anar, però només "durant 25 minuts", i que "implícitament creia que es tractava d'una reunió de feina". El correu electrònic amb què el seu secretari privat la va convocar, enviat a més de cent persones, ho desmenteix, ja que convidava a "portar la pròpia beguda". Amb posterioritat a la intervenció de Johnson es van conèixer també les dues celebracions a Downing Street, fins ben entrada la matinada, el 16 d'abril del 2021, quan el país estava de dol per la mort del príncep d'Edimburg.

Però Johnson s'hi ha tornat aquest migdia, en la primera entrevista en què apareix des de la seva poc creïble disculpa de dimecres passat a la Cambra dels Comuns. En una entrevista en pool, emesa en primer lloc per Sky News, el premier ha negat "categòricament" que ningú li advertís, amb antelació, que la trobada, amb taula, begudes i menjar, contravingués les regles. Preguntat una vegada i una altra sobre la qüestió, Johnson ha afirmat: "Estic dient categòricament que ningú m'ho va dir, ningú va dir que [la festa del 20 de maig del 2020] anava en contra de les regles, que era alguna cosa que no fos un esdeveniment laboral perquè, francament, no m'imagino per què hauria tirat endavant o s'hauria permès tirar endavant si hagués estat en contra de les regles".

Les paraules, però, no han pogut evitar el to ni el posat. Johnson ha sigut interrogat durant gairebé un quart d'hora i tant els gestos com el llenguatge no verbal, i en algun moment gairebé els ulls, eren els d'un home que se sap al final del camí perquè les proves en contra seu, les proves de les disbauxes a Downing Street, són abassegadores.

En la convenció política britànica, si es demostra que el premier ha mentit a la Cambra dels Comuns, l'única sortida honorable que li quedaria seria renunciar al càrrec. Però, de moment, Johnson s'hi resisteix, i en l'entrevista s'ha limitat a demanar temps fins que es conegui el contingut de l'informe que sobre el Partygate elabora l'alta funcionària de l'Estat Sue Gray.

El pols entre Johnson i Cummings és tan fascinant com alliçonador sobre els mecanismes del poder i les ganivetades que s'hi reparteixen. Un càrrec electe, populista i demagog, sobre el qual es coneixen tota mena de dades de la seva manca d'honestedat, tant en l'etapa com a periodista com en la posterior, ja formant part de l'elit política, lluita per sobreviure a les envestides de Cummings, un spin doctor que ha mogut sempre els fils dels poderosos –abans de fer-ho per a Johnson havia treballat a les ordres de Michael Gove, un altre dels ministres del govern– i que s'ha mostrat clau a l'hora de construir-lo i de proporcionar-li els missatges adients per fer forat entre la societat britànica.

El serial, de moment, no té aspecte que s'hagi d'aturar. Perquè el mateix Cummings ha assegurat, també en el seu blog –subscriure-s'hi per poder-lo llegir té un cost que no és gens barat, deu lliures al mes–, que hi ha fotos pendents de publicar-se d'algunes de les ja famoses festes de Downing Street.

Mentrestant, la popularitat del primer ministre continua desplomant-se i el Partit Conservador continua fent càlculs sobre si ha arribat l'hora de desfer-se'n o si Johnson mereix encara una altra oportunitat. Quan es faci públic el contingut de l'informe de Gray, a finals d'aquesta setmana o principis de la vinent, potser haurà arribat l'hora del cop de gràcia definitiu.

El Partygate és ja tan popular al Regne Unit que la cadena d'informació britànica TLDR News se n'ha volgut aprofitar, comercialitzant, per 16 lliures (una mica menys de 20 euros), samarretes com les de les gires d'una banda de rock en què a l'esquena figuren les dates de les celebracions que han tingut lloc al número 10 de Downing Street, i de les quals s'ha informat a bastament. A la part del davant es pot llegir: "BYOB Garden Parties" (les sigles en anglès de "Porteu les vostres pròpies begudes" a les festes del jardí), en referència al famós email de l'encara secretari privat de Johnson, Martin Reynolds.