Johnson nega a Escòcia els poders per a un segon referèndum d'independència

LondresNo hi haurà segon referèndum d'independència d'Escòcia aquest any ni durant tot el mandat de la present legislatura, que s'hauria d'allargar fins al 2024. Almenys així ho ha ratificat el primer ministre britànic, Boris Johnson, que aquest dimarts ha escrit a la seva homòloga al govern d'Edimburg, i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, per comunicar-li oficialment que el Parlament de Westminster no autoritzarà la transferència dels poders necessaris per repetir una consulta legal i vinculant com la que va tenir lloc el 2014.

Johnson ha trigat pràcticament un mes a respondre a Sturgeon, que li va fer la petició, també per escrit, el 19 de desembre, una setmana després que els conservadors guanyessin les eleccions generals al conjunt del Regne Unit, i que els independentistes guanyessin també àmpliament a Escòcia.

Johnson ho ha anunciat des del seu compte de Twitter. En la carta que li ha adreçat, el premier afirma que Sturgeon hauria de respectar la seva promesa que el plebiscit del 2014 seria "l'esdeveniment d'una generació". En la breu resposta, de només sis paràgrafs, Johnson també assegura que continuarà "defensant la decisió democràtica" presa pel poble escocès de continuar al Regne Unit. "Ja és hora que treballem junts per reunir tot el Regne Unit i desfermar el potencial d'aquest gran país", hi diu.

Nicola Sturgeon no ha trigat gens a respondre a Johnson, també des de Twitter, on ha afirmat en tres piulades consecutives: "Els tories estan espantats pel dret d'escollir d'Escòcia, perquè saben que quan se'ns doni [l'oportunitat] d'escollir, triarem la independència. Els tories no tenen cap argument positiu per a la unió, de manera que només poden intentar negar la democràcia. No resistiran". Es tracta d'una resposta "insostenible i autodestructiva", ha reblat Sturgeon, en una posterior comunicació més extensa.

En la tercera piulada, Sturgeon informa que "el govern exposarà la nostra resposta i els pròxims passos [que calgui fer] abans de finals d'aquest mes, quan també tornarem a demanar al Parlament escocès que doni suport al dret d'Escòcia a triar el nostre propi futur".

En l'esmentada comunicació més extensa, Sturgeon aprofundeix en les idees expressades a través de la xarxa social: "Els conservadors estan aterrits perquè Escòcia tingui dret a triar el nostre propi futur". I continua: "Ells saben que, atesa l'elecció, la probabilitat més aclaparadora és que la gent triï l'opció positiva de la independència".

La negativa de Johnson, però, no és nova. Des que va prendre possessió del càrrec, el juliol de l'any passat, el premier ha expressat rotundament el seu refús a les pretensions dels independentistes.

A parer de Sturgeon, l'entestament de Londres en la negativa no farà més que atiar "la determinació de la gent perquè Escòcia decideixi si vol continuar al Regne Unit o independitzar-se'n. No és sostenible políticament per al cap govern de Westminster que es planti en el camí del dret del poble d'Escòcia a decidir el seu propi futur i intenti bloquejar el clar mandat democràtic per a un referèndum d'independència. Com més intentin bloquejar un referèndum, més demostraran que la unió de Westminster no és una associació d'iguals i més augmentarà el suport a la independència. La resposta d'avui no és sorprenent. De fet, ja ho vam preveure, [però] no es mantindrà", vaticina la primera ministra d'Escòcia.

Sturgeon va confirmar que havia fet la sol·licitud una setmana després que el seu partit guanyés 47 dels 59 escons que Escòcia aporta a Westminster, amb una proporció de vot superior al 45% a les esmentades eleccions generals.

Però en la resposta Johnson afirma que, malgrat que "tingut en compte i considerat" amb cura els arguments de Sturgeon, creu que "un altre referèndum d'independència continuaria l'estancament polític que Escòcia ha vist durant l'última dècada, amb escoles, hospitals i llocs de treball novament deixats enrere". En conseqüència, el seu govern "no pot acceptar cap sol·licitud de transferència dels poders que portés a un referèndum d'independència addicional". Downing Street també descarta la possibilitat que hi hagi encara una majoria independentista a les eleccions de Holyrood que s'han de celebrar l'any vinent.

Ara comença, doncs, o es reprèn, una batalla política apassionant entre Londres i Edimburg. De moment no sembla possible que cap bàndol cedeixi. I si Sturgeon compleix la seva paraula i en cap moment no opta per la via unilateral, el que es produirà serà una paràlisi i un intent de sostenir una guerra de desgast entre conservadors i nacionalistes.

En funció de com surti l'experiment del Brexit, i en funció del grau de la negativa de Londres, el suport a la independència es podria disparar de l'actual 48-50%, d'acord amb les enquestes més recents. I Johnson podria acabar lamentant el seu no.