Johnson amaga la corrupció amb la COP26, el Brexit i la guerra del peix

Londres"El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament". La frase pertany a l'historiador catòlic britànic John Americh Edward Dalberg-Acton, que la va encunyar el 1887 en el context de la discussió al Concili Vaticà I sobre el dogma d'infal·libilitat del Papa. És aplicable a molts entorns, el polític també. Inclòs al considerat com a sistema bressol de la democràcia. És a dir, el Parlament de Westminster.

Aquest dilluns la Cambra dels Comuns viurà un debat especial que té al centre de l'escena les al·legacions de "políticament corrupte" que s'han fet contra el govern de Boris Johnson. El més extraordinari del cas és que l'acusació no prové de l'oposició laborista sinó de l'ex primer ministre entre 1990 i 1997, el conservador John Major. El comentari el va etzibar aquest dissabte en una entrevista amb la BBC. Una conversa que ha suposat el punt culminant de la reacció contra el que ha quedat al descobert una vegada més: les vergonyes de Downing Street, especialment del premier i, en general, del Partit Conservador. Major fins i tot va dir que a les pròximes eleccions s'enfrontarà al dilema de si votar o no el seu partit.

Espectacle i poc més

Dimecres la maquinària propagandística de Downing Street posava l'accent en tots els compromisos que sortien de la COP26 mentre França i el Regne Unit vivien un altre capítol de la guerra del peix a les aigües al voltant de l'illa de Jersey i el secretari d'estat del Brexit, David Frost, viatjava a Brussel·les per continuar la baralla sobre el Protocol d'Irlanda del Nord, que els pròxims dies pot provocar encara més tensió entre Brussel·les i Londres.

Enmig del foc de distracció que no cessava, des de Downing Street també sortia l'ordre de votar a favor d'una moció, presentada per Andrea Leadsom, exministra de Theresa May, per canviar les regles sobre com es vetlla pels estàndards de conducta dels diputats. En cas d'aprovar-se, tal com va passar en primera instància, s'evitava que un parlamentari tory, Owen Paterson, fos sancionat amb una suspensió de 30 dies per haver estat trobat culpable de violar les lleis antilobis. Paterson havia servit en el govern de David Cameron en dues carteres ministerials.

En l'esmentada entrevista de dissabte, Major deia també que el resultat de tot plegat havia sigut "vergonyós, equivocat i indigne d'aquest o de qualsevol altre govern", i que podria tenir "l'efecte de destrossar la reputació del Parlament".

La comissària d'estàndards parlamentaris, Kathryn Stone, havia comprovat que, en nom de dues empreses que pagaven un total de 10.000 lliures al mes a Patterson (uns 11.700 euros), el diputat havia incorregut en "incompliments greus" de les normes de conducta del Parlament. La suspensió estava cantada fins que Downing Street va donar l'ordre de votar a favor de la moció de Leadsom, que introduïa el dret a l'apel·lació un cop s'hagués emès judici, procediment que ja havia pogut escoltar l'afectat. En el cas de Paterson, implicava a la pràctica no suspendre'l, perquè s'havia de formar un nou comitè que elaborés un nou cos normatiu de conducta i de com es fiscalitzen els parlamentaris.

Xantatge encobert als diputats

Des de dimecres, davant la dimensió de l'escàndol, alguns diaris, com The Times, The Guardian o el Financial Times, s'hi han abraonat. La pressió dels mitjans i les protestes de molts electors als seus diputats van provocar un espectacular gir de 180 graus del govern l'endemà, dijous, que revocava la moció aprovada. La rectificació es va saldar amb la dimissió del seu escó d'Owen Paterson. Fins i tot alguns comentaristes conservadors, com Fraser Nelson, del Telegraph i editor de The Spectator, han criticat durament al govern pel que només es pot titllar de tret als dos peus.

La gravetat de la crisi i el dany que pot causar a la reputació de Johnson encara estan per calibrar, però. I més quan tots els partits de l'oposició han demanat que es revisin els contactes que ha mantingut Paterson amb algunes de les empreses que s'han beneficiat de contractes de fins a 560 milions d'euros per oferir alguns dels serveis que s'han prestat a causa de la pandèmia.

Laboratoris Randox, una de les dues companyies que pagaven a Paterson, en aquest cas uns 8.800 euros al mes, va rebre dos contractes per fer tests de covid per valor dels esmentats 560 milions d'euros. No hi va haver el concurs públic habitual. La urgència de la crisi ha servit al ministeri de Sanitat i a l'administració pública per justificar decisions irregulars, que s'han repetit en altres casos.

A més a més, al llarg del cap de setmana la premsa britànica ha informat a bastament que la forma de pressió de Downing Street als diputats conservadors perquè votessin a favor de la controvertida moció va ser fer-los veure que si la rebutjaven els diners que l'administració destina a projectes en les seves circumscripcions potser no arribarien. En diuen "cash per vots". La suposada independència dels parlamentaris britànics dels seus partits, que és bona part de la bona reputació del sistema, quedava esmicolada.

Assetjament

En paral·lel a aquest escàndol, el govern ha sigut acusat de desprestigiar i promoure a través de les xarxes socials l'atac sistemàtic contra la comissària Stone, que manté igualment oberta una investigació sobre el cost i l'origen del pagament de la rehabilitació del pis del primer ministre a Downing Street, finançada inicialment per un donant conservador. Es calcula que la factura és de més de 200.000 euros quan, anualment, el Tresor Públic només sufraga renovacions per valor de 34.000 euros. El setge a Johnson també es manté per intentar escatir el cost de les recents vacances a Marbella, en una finca exclusiva propietat d'un donant conservador, pare del secretari d'estat Zac Goldsmith.

N'hi ha més, encara. Perquè dins del patró de corrupció acceptada que plana per damunt del Regne Unit i de l'aparença d'honorabilitat de la política, The Sunday Times publicava aquest diumenge una llista d'un mínim de 22 membres de la Cambra dels Lords que haurien obtingut el nomenament des de 2010 després d'haver satisfet una donació de 3 milions de lliures al Partit Conservador.

En funció de l'agror verbal del debat d'avui –que formalment ha de servir per decidir què es fa amb el sistema de control dels parlamentaris–, i de si creix la pressió contra Johnson al llarg de la setmana, s'intensificaran, d'una banda, els comunicats triomfants que el govern emet des de la COP26 –no pot aparentar que acaba en fracàs, passi el que passi– i, de l'altra, el nivell de bel·ligerància verbal contra França arran de la pesca al Canal i contra la Unió Europea pel protocol del Brexit.

És l'habitual estratègia de les fugides endavant de Boris Johnson: assenyalar els altres i amagar les vergonyes. El més greu és que, de moment, no hi ha símptomes que el suport electoral se'n ressenti.