Macron intenta donar al G-7 un sentit més social

LondresMés enllà del circ polític i mediàtic, i de l’enorme disrupció que se’n genera, la utilitat real de trobades multilaterals com la del G-7, que entre ahir i demà està tenint lloc a Biarritz (País Basc francès), va quedar dissabte, un cop més, en entredit.

La raó última, el fet que els líders dels set països més poderosos del planeta hi han arribat dividits com mai en punts clau de l’agenda global.

La posició sobre l’Iran i el tractat nuclear revocat pels Estats Units, la interminable guerra a Síria i el paper que hi té Rússia, la crisi d’Ucraïna i la també intervenció de Moscou -que el 2014 li va costar l’expulsió del llavors G-8 o G-7+1-, la baralla comercial entre els Estats Units i la Xina, les desigualtats de gènere o els focs que destrueixen l’Amazònia i, en general, la resposta a l’emergència climàtica, que ho és també de model de creixement econòmic, no s’aborden des de cap perspectiva conjunta. Sense oblidar, a més, temes com el Brexit, més candent que mai i que en els pròxims dos mesos pot provocar una enorme esquerda entre la Unió Europea (present també a la cimera) i el Regne Unit, o les desigualtats socials i econòmiques que continuen afectant bona part de la població.

Hi haurà comunicat?

Així, les delegacions dels Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i el Japó no garantien dissabte a la nit, a l’hora de tancar aquesta edició, la publicació d’un comunicat conjunt quan demà es clogui la cimera i s’aixequi el setge policial i de seguretat que s’ha imposat sobre la turística ciutat costanera de Biarritz.

De fet, en les primeres hores de la trobada, la malfiança entre els responsables de la delegació nord-americana cap als francesos es va fer evident, molestos perquè consideren que alguns dels temes de què ha fet bandera el president francès, Emmanuel Macron, són un parany preparat contra el president dels Estats Units, Donald Trump.

D’acord amb aquesta versió, expressada en diferents mitjans de comunicació, entre d’altres l’agència Bloomberg, Macron hauria articulat l’agenda al voltant de temes com la desigualtat o el canvi climàtic per aïllar i avergonyir Trump. Un intent, també, segons ho interpreten, d’impulsar la seva popularitat a França, molt tocada per les protestes dels armilles grogues.

Les bones paraules que els dos mandataris van tenir al voltant d’un dinar a dos no programat inicialment no amaguen, però, les tensions entre París i Washington. Parlant als periodistes en un anglès fluït, Macron va es va referir a Trump com un “convidat molt especial”. I els diferents ajudants de les delegacions van afirmar que els dos mandataris havien trobat algun terreny comú, sobretot en la crisi nuclear iraniana.

Trump, assegut a la petita taula d’una terrassa del renovat Hotel du Palais, semblava encantat per la càlida acollida. “Fins ara tot bé. El clima és perfecte. Tothom s’està portant bé. Crec que aquest cap de setmana aconseguirem moltes coses”, va dir Trump, que va lloar l’“especial” relació amb Emmanuel Macron.

En qualsevol cas, la personalitat del francès, i el fet que sigui l’amfitrió, ha marcat la cimera fins i tot abans que s’obrís. Divendres pels comentaris sobre els focs a l’Amazònia, i ahir pel discurs que va adreçar als francesos, i en què va destacar els objectius que s’havia fixat per a la trobada d’un club que, en bona part, ha perdut la raó inicial de ser.

Fundat pel també president francès Valéry Giscard d’Estaing als anys 70 per reagrupar les que en aquell moment eren les principals potències mundials, avui amb prou feines el G-7 pesa més del 40% del PIB mundial.

Macron va assegurar que el que s’espera dels Set és “més aviat” que se sàpiguen “coordinar” i que actuïn “junts”. “De vegades tenim desavinences entre nosaltres i aquests temes semblen estar lluny, però ens afecten diàriament”, va insistir el cap d’estat. I va esmentar els temes abans apuntats, fent especial incidència en la crisi climàtica i les desigualtats.

Un altre mandatari que abans d’arribar a la cimera va tenir una intervenció en clau de política interna va ser el primer ministre britànic, Boris Johnson. Preocupat per la percepció que es té al Regne Unit que la seva relació amb Trump acabi posant el país totalment en mans dels Estats Units, en especial després del Brexit, a bord de l’avió que el duia a Biarritz va advertir la Casa Blanca sobre els riscos d’una guerra comercial i de tarifes.

En el seu gran debut en l’escena internacional, Johnson va voler aparèixer així com un líder amb criteri independent i va allunyar qualsevol responsabilitat de l’etiqueta a què s’havia arribat a la trobada, d’una possible cimera G-5+2 (Trump i Johnson, coordinats). Amb tot, Johnson, que necessita Trump per negociar un pacte de lliure comerç en el post Brexit, també manté serioses diferències amb l’administració nord-americana, per exemple, en el tema de l’acord nuclear amb l’Iran.

Aquesta trobada del G-7 és la cimera de la divisió, fins i tot entre els que més es necessiten.