John R. Tunheim: “No es vol amagar la implicació de la CIA, sinó el seu gran fracàs”

BarcelonaL’enrenou que va aixecar la pel·lícula d’Oliver Stone JFK el 1991 va portar el Congrés dels EUA a ordenar la recopilació i valoració de totes les proves i documents secrets sobre el magnicidi. El jutge de Minnesota John R. Tunheim va ser el cap de la comissió a la qual el president Bill Clinton va encarregar aquella missió. Durant quatre anys, Tunheim i el seu equip van tenir accés a tots els papers que es van fer públics ahir, i als que encara són secrets. Fins i tot va sostenir el fusell amb què Lee Harvey Oswald va disparar amatar contra el president. En conversa telefònica amb l’ARA, admet que és possible que el misteri no es resolgui mai.

Què hi podrem trobar, als papers desclassificats avui?

Jo crec que no n’hi ha per tant. Hi ha material molt interessant pel que fa als mètodes dels serveis d’intel·ligència, els seus espies i coses així. Però no crec que tingui un gran impacte en la manera com la gent veu l’assassinat de Kennedy.

Per què no s’ha desclassificat tot?

Entenc que té a veure amb informacions sobre les relacions de la CIA i l’FBI amb governs estrangers, un tema sensible: molts governs estrangers no volen admetre que col·laboren amb la CIA. També per protegir el nom d’agents i espies, però aviat es podran publicar tots perquè la majoria d’agents ja són molt grans o no són vius.

¿I potser es volen encobrir mètodes criminals per part dels serveis secrets nord-americans?

Jo no diria criminals, diria negligents. En la meva comissió mai vam voler ocultar informació vergonyosa per als serveis secrets, només la que posés en perill fonts d’informació.

¿El que es volia encobrir llavors són les errades de la CIA i l’FBI?

Totalment. Va ser un fracàs monumental. Tant la CIA com l’FBI coneixien Oswald, tenien coneixement del seu viatge a Mèxic, l’FBI l’investigava per un altre tiroteig a Dallas que involucrava un general retirat d’ultradreta, però ningú va dir res. Fins i tot el mateix dia de l’assassinat els serveis secrets van fer una actuació molt pobra: l’únic heroi d’aquell dia va ser l’agent Clint Hill, que es va enfilar corrent al cotxe.

Llavors no creu en cap de les teories de conspiració, suposo.

No hi ha res en aquests documents que doni suport a aquestes teories. No s’intenta amagar la implicació de la CIA en l’assassinat, sinó que s’intenta amagar la pobra actuació de la CIA les dues setmanes abans de l’assassinat. Hi ha fins i tot un document molt rellevant que recull totes les amenaces que JFK va rebre al llarg del 1963.

També hi ha dades, com una trucada anònima a un diari britànic 25 minuts abans de l’assassinat, que porten a pensar en més persones implicades a part d’Oswald...

Hi ha una dotzena d’exemples d’això, com un informe en què es diu que es va veure Oswald amb Jack Ruby (l’home que el va matar) dues setmanes abans de l’assassinat. Però són informacions inconnexes que ningú va poder verificar mai. Com la conversa d’Oswald amb un agent del KGB a l’ambaixada russa de Mèxic, només se sap que hi va trucar per demanar una visa. És certament sospitós i crec que és molt important, però és una pista que es va seguir tant com es va poder, i no es va poder verificar ni tan sols si aquell agent del KGB havia existit mai.

Vostè que ha vist tots els documents, què conclou?

La meva conclusió és que Oswald era l’únic tirador aquell dia a Dallas. No crec que mai arribem a saber l’abast de les seves relacions i si formava part d’una conspiració més gran. Sabem que no tenim cap evidència consistent d’això. Del que sí que hi ha evidències consistents és que va ser Oswald qui va agafar el fusell aquell dia i va disparar contra JFK.

Un misteri sense resoldre, doncs?

Probablement sí. Però els errors que es van cometre el 1963 porten aquí. I l’error més gran de tots va ser la mort del mateix Oswald, que va tancar la porta a saber res més.

I està segur que va ser un error?

Penso que en aquell temps Dallas era una ciutat petita amb una policia poc professional. El dia que el van matar estaven en procés de traslladar-lo a un emplaçament més segur, perquè sabien de les amenaces contra la seva vida. Però no van creure que algú pogués anar a matar-lo a la mateixa comissaria, com va passar.