Johan Galtung: “Les FARC són un moviment que té espiritualitat, és fort”

BogotàDesprés que el 23 de setembre passat els màxims representants del govern colombià i de les FARC, reunits a l’Havana, marquessin el termini de sis mesos per firmar l’acord de pau definitiu a un conflicte de cinc dècades, són molts els interrogants que segueixen oberts a Colòmbia sobre la recta final del procés i sobre l’escenari que s’obrirà un cop arribi la pau. El noruec Johan Galtung, referent internacional en la teoria i la pràctica de la transformació de conflictes, es mostra optimista, malgrat el seguit de “fracassos” que, segons assegura amb un somriure, ha anat acumulant al llarg de les més de 20 visites al país, des que hi va viatjar per primer cop en la dècada dels seixanta.

Quina pau s’està signant?

Una pau falsa, si s’entén pau com a absència de violència, com una pau entre violents, que és el que són el govern i les FARC. I no és que la relació entre els violents no sigui important, però és encara més important resoldre el conflicte. És un plantejament ingenu, i hi haurà sorpreses desagradables.

Quin és el principal conflicte a Colòmbia avui?

La misèria.

I quines mesures preveu el futur acord de pau per fer-hi front?

Jo no he vist absolutament res. Sí que s’està abordant el tema del desenvolupament de l’agricultura, però fer una reforma agrària i donar terreny als més miserables és només una part. El desenvolupament de l’agricultura és importantíssim, però abans cal entendre que la gent que està més a baix a Colòmbia, en la majoria dels casos indígenes i afrodescendents, no poden començar demà a treballar la terra perquè no tenen recursos per fer-ho. Cal fer alguna cosa abans per tal que aquestes persones ascendeixin i s’integrin a la societat.

Quins considera que són els riscos que afronta el procés de pau després de la signatura de l’acord?

La posada en pràctica de tot el que s’acordi. El germà de Santos [Enrique, que va participar en converses secretes amb les FARC] té els seus dubtes i creu que un error del govern és la incapacitat de comunicar el procés de pau. Cal dir el que no es pot dir: que potser les FARC tenien raó en alguna cosa, i acceptar que la seva solidaritat cap a la gent que viu en la misèria, almenys al principi, era de tot cor, i que en canvi hi havia una falta de solidaritat per part del govern i les classes altes. I això és molt difícil de dir. Un altre error és creure que el procés duraria poc perquè les FARC estaven desintegrades i desmoralitzades. Militarment sí, però espiritualment no. I un moviment que té espiritualitat, un somni, és un moviment fort. Pot ser que les FARC capitulin completament, que comprin la seva pertinença a la societat colombiana amb confessions i desmobilització, però si no es fa res per resoldre els conflictes estructurals, sortiran altres moviments. No tenen per què dir-se FARC, l’alfabet té 26 lletres.

A Colòmbia hi ha altres grups armats actius. ¿Vol dir que hi ha risc que ocupin l’espai de les FARC?

Sí, és per aquest motiu que cal actuar ara. Tinc por d’altres grups, professionals, que estan ficats en la lluita armada per set de violència. N’hi ha molts en el conflicte colombià, en tots els bàndols.

Però els canvis estructurals per resoldre i transformar el conflicte són a llarg termini.

Sí, un canvi real en la societat colombiana és a llarg termini, però ara ve la dita xinesa: un llarg camí comença amb el primer pas. Si el govern pot començar amb un municipi, serà un senyal que pot canviar la situació política de Colòmbia.

Malgrat els seus “fracassos” a Colòmbia, ¿vostè és optimista?

Sí, perquè ho he viscut molts cops, en els meus 65 anys de feina. I he vist que, en general, acaba bé. Tinc un truc molt important: no es tracta només de tenir idees, valors i objectius, sinó també de saber en quina direcció es mou el món. Hi ha corrents, i és més fàcil nedar favor del corrent que amb el riu en contra.