"La democràcia ha prevalgut": Joe Biden, investit 46è president dels Estats Units

WashingtonCanvi d'era a Washington. Marxa Donald Trump, queda el trumpisme, però pren el relleu una nova administració. Des de les sis de la tarda d'aquest dimecres, hora catalana, Joe Biden és el 46è president dels Estats Units. Amb 78 anys, el més veterà a assumir el càrrec, i el segon catòlic després de John F. Kennedy. Un espectacular desplegament de seguretat a la capital nord-americana va dissuadir qualsevol intent d'un atac semblant al que li va costar la vida a Kennedy a Dallas el 1963. El demòcrata, això sí, comença quatre anys de mandat amb el termòmetre de la tensió social pels núvols, amb grups armats d'extrema dreta encoratjats després de l'atac al Capitoli el 6 de gener passat. "La democràcia ha prevalgut", celebrava el demòcrata.

El discurs inaugural de Joe Biden ha estat una insistent crida a la unitat del país, al qual ha ofert el seu compromís de "governar per a tots". Al 70% de votants de Donald Trump que el consideren un president il·legítim, perquè se'ls ha fet creure que les eleccions han sigut un frau, Joe Biden els ha enviat un missatge: "Escolteu-me a mesura que avancem, preneu-me la mesura i la del meu cor. I si tot i així hi esteu en desacord, que així sigui. Això és la democràcia". Però el nou president no ha tingut altre remei que assumir que poques vegades els EUA s'han enfrontat a "un moment més exigent i difícil que el d'ara". Un moment que requerirà "molt més que paraules i la més esquiva de totes les coses en una democràcia: unitat".

Només junts, ha remarcat Biden una vegada i una altra Biden, es podrà "lluitar contra els enemics als quals ens enfrontem". Entre ells, "la ràbia, el ressentiment, l'odi, l'extremisme i l'anarquia". Símptomes d'una divisió evident a la qual Biden ha demanat posar fi, per acabar amb la "guerra irrespectuosa" que enfronta no només bàndols polítics i ideològics, sinó el món rural amb l'urbà. "Podem aconseguir-ho si obrim les nostres ànimes en comptes d'endurir els nostres cors", ha receptat.

Les seves paraules, que s'han allargat durant poc més de vint minuts, han servit també de reconeixement als problemes endèmics dels Estats Units. "Sé que les forces que ens divideixen són profundes i reals, però també sé que no són noves –ha admès–. La nostra història ha sigut una lluita constant entre l'ideal d'Amèrica, que tots som iguals, i la crua i desagradable realitat que el racisme, el nativisme, la por, la demonització ens han estripat". Una admissió que contrasta amb les seves declaracions posteriors a l'atac al Capitoli, en què va insistir en la idea que aquests mals no són nord-americans.

En la mateixa tribuna que dues setmanes abans va ser ocupada per una torba de seguidors de Donald Trump, el nou mandatari ha jurat el càrrec sobre una Bíblia que la seva família conserva des del 1893. Li ha fet el jurament el president del Tribunal Suprem, el jutge John Roberts, que s'ha avançat onze minuts a l'hora que oficialitza el canvi de comandament a la Casa Blanca. Prèviament, la jutge Sonia Sotomayor, primera llatina en el més alt tribunal, ha oficiat el jurament de Kamala Harris, que passa a ser la 49a vicepresidenta dels Estats Units. També la primera dona i la primera negra i asiàtico-americana a ocupar el càrrec.

Cerimònia insòlita

Una cerimònia atípica per investir el president més votat de la història del país, amb més de 81 milions de paperetes. Davant del podi, un miler de càrrecs públics i els seus convidats. Més enllà, ningú. Només un mar de banderes per ocupar el buit deixat per una ciutadania absent del National Mall per motius de seguretat.

Donald Trump, com ja havia anunciat, s'ha absentat de la presa de possessió, on sí que hi ha participat el seu segon, Mike Pence. Sense rebre Biden a la Casa Blanca, i sense ni tan sols esmentar una sola vegada el seu nom, Trump s'ha regalat el matí d'aquest dimecres un comiat en una base militar pròxima a Washington. Allà ha intentat atribuir-se els possibles i futurs èxits econòmics de la nova administració com a seus i ha deixat caure que tornaran "d'alguna manera". L'expresident ja és a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida. Ha sigut el primer president sortint que no assisteix a la investidura del seu successor des del 1869.

De les paraules a l'acció

Sense temps per perdre, el president Biden té previst signar aquesta matinada 17 ordres executives sobre qüestions relacionades amb la pandèmia, la crisi econòmica, el canvi climàtic i les desigualtats racials. Per exemple, l'obligatorietat de portar mascareta en edificis federals. A més, aturarà el procés de sortida dels Estats Units de l'Organització Mundial de la Salut, a la qual Trump va acusar d'estar al servei de la Xina abans de sortir-ne.

I n'hi ha més. Els Estats Units es reintegraran a l'Acord de París, un dels primers tractats multilaterals que Trump va optar per abandonar. Biden revertirà també un centenar d'ordres executives amb què el republicà va aturar un ampli grapat de proteccions al medi ambient. De forta càrrega simbòlica, Joe Biden també té previst ordenar la suspensió de la construcció del mur amb Mèxic, la principal promesa de Trump durant la campanya del 2016.

També s'acaba la prohibició d'entrada als Estats Units a ciutadans de diversos països de majoria musulmana. En matèria migratòria, Biden oferirà un camí de vuit anys perquè onze milions d'indocumentats puguin obtenir la ciutadania i la green card, que concedeix la residència permanent als Estats Units, per als prop de 700.000 dreamers, és a dir, aquells immigrants que van arribar sent nens als Estats Units de manera irregular i als que Obama va protegir de la deportació amb el programa DACA.