Joe Biden es postula per a president dels Estats Units contra el supremacisme de Trump

BarcelonaÉs la tercera vegada que ho intenta, però aquesta pot ser la bona. L’exvicepresident Joe Biden ha presentat finalment aquest dijous la seva candidatura a la presidència dels EUA, un pas esperat des de feia temps i que acota una mica les primàries més obertes de la història del Partit Demòcrata, en què s'han presentat una vintena de candidats.

Amb 76 anys, aquest tòtem de l’establishment demòcrata entra per fi en la cursa i ho fa liderant les enquestes. Al contrari que el 1988 i el 2008, quan es va presentar també a les primàries i va abandonar a mig camí, aquest cop és el millor situat per emportar-se la nominació demòcrata, tot i que encara queda més d’un any de carrera (l’elecció serà el juliol del 2020) i poden passar moltes coses pel camí.

En un vídeo penjat a les xarxes socials, Biden assegura que es presenta a la presidència alertat per "l'amenaça a l'ànima nord-americana" que representa l'actual president dels EUA, Donald Trump. De fet, Biden centra el seu missatge en els fets de Charlottesville del 2017, quan "neonazis i supremacistes blancs es van manifestar obertament i un grup de ciutadans valents els van plantar cara", un incident que va acabar amb la mort d'una dona atropellada per un dels supremacistes.

"Llavors el president dels Estats Units va astorar el món i va sacsejar la consciència d'aquesta nació. Va dir que, cito, «hi ha molt bona gent als dos bàndols». ¿Molt bona gent als dos bàndols? Amb aquelles paraules el president dels EUA va establir una equivalència moral entre els que estenen l'odi i els que tenen la valentia d'enfrontar-s'hi. I en aquell moment vaig saber que l’amenaça a aquesta nació era diferent a qualsevol que hagi vist mai en la meva vida”, diu Biden al vídeo.

Davant d’aquesta "amenaça", Biden es compromet a liderar la "batalla per l’ànima de la nació" i recorda que a Charlottesville també hi va néixer el president Thomas Jefferson, autor principal de la Constitució dels Estats Units, que estipula que "tots els homes són creats iguals". "No sempre hem estat a l’altura d’aquest ideals, el mateix Jefferson no ho va estar, però mai abans els havíem donat l’esquena”, diu, i adverteix que si Donald Trump és reelegit el 2020 i obté vuit anys a la Casa Blanca, això “alterarà per sempre el caràcter" dels EUA. "Això és el que està en joc en aquestes eleccions. Hem de recordar el que va passar a Charlottesville i, més important, hem de recordar qui som".

Tot i que a aquestes primàries demòcrates s'hi presenten més dones que mai en la història del partit, són dos homes els que sembla que tenen més opcions de guanyar-les: el vicepresident Joe Biden, un perfil moderat i més alineat amb l'esperit tradicional del partit, i el senador Bernie Sanders, amb una agenda molt més progressista i radical que, malgrat la seva expertesa (té 77 anys), li confereix un esperit de canvi més d’acord amb els sectors emergents del partit.

Elisabeth Warren, Kamala Harris, Amy Klobuchar i altres de les candidates en aquestes primàries apareixen més avall en les enquestes publicades fins avui. De fet, en l'última enquesta de Real Clear Politics, Biden apareix ja com el candidat amb més opcions (un 29%), seguit de Sanders (23%) i a molta distància de Harris (8%), Pete Butigigieg (7,5%), Warren (6,5%), Beto O'Rourke (6,3%) i Klobuchar (1,5%).

Amb 35 anys de carrera al Senat, Biden rebrà de ben segur el suport dels principals donants demòcrates i de molts pesos pesants del partit, però també s’enfrontarà a l’escrutini més intens de la seva trajectòria, especialment des de l’ala més a l’esquerra del partit. En les últimes setmanes, mentre sospesava entrar o no a la cursa, algunes dones del partit van sortir a denunciar Biden per haver-los fet algun petó “inapropiat” al cap o gestos d’afecte que no eren benvinguts. L’exvicepresident va sortir al pas dient que sempre havia estat una persona efusiva i carinyosa però que entenia el missatge.

De posicions centristes, els analistes veuen Biden ben situat per disputar a Trump el vot de les classes treballadores i sense estudis que li van donar la presidència el 2016. Aquell any Biden va descartar presentar-se a les primàries demòcrates perquè era massa recent la mort del seu fill gran, Beau, el 2015 per un càncer de cervell. Biden s’ha definit algun cop com un “demòcrata d’Obama-Biden”, de manera que ha donat a entendre que seguirà les polítiques presidencials del president Barack Obama, de qui va ser el vicepresident. Però Obama no li ha donat de moment la seva adhesió pública. Fonts pròximes a l’expresident deien a la CNN que és massa d’hora per donar suport a algun dels candidats a les primàries.