Joe Biden compleix el seu somni en un escenari de malson
La pandèmia, la violència i l''impeachment' marcaran la seva arribada al poder
WashingtonDes que es va presentar a les primàries demòcrates del 1988, Joe Biden aspirava a viure aquest moment. Més de tres dècades i dos intents frustrats després, complirà el somni. Als 78 anys, dimecres jurarà el càrrec de president dels Estats Units davant de la façana oest del Congrés, a Washington. Escampats pels jardins del Capitoli, un nombre molt limitat de convidats. Més enllà, al National Mall, on els nord-americans celebren cada quatre anys el nou president, un immens buit. Difícilment podia ser l’escenari somiat per Biden.
La fotografia del paisatge és un cru recordatori dels enormes reptes que li esperen com a president. En el pla curt, els pocs convidats que aconsellen les mesures sanitàries contra la pandèmia. En el llarg, el National Mall buit, tancat i vigilat per un insòlit desplegament de forces de seguretat per protegir-lo d’una part de la seva pròpia ciutadania. Ahir, de fet, la policia va detenir un home que intentava accedir a la zona amb una credencial falsa i armat amb una pistola i 500 bales. Biden assumeix el poder després que el virus hagi deixat prop de 400.000 morts, hagi portat els hospitals al caire del col·lapse i hagi destrossat una economia que té 18 milions de persones percebent algun tipus d’ajuda per desocupació. L’assalt al Capitoli del 6 de gener és l’avís més violent de l’enorme repte de cohesió social que espera al nou mandatari.
Èxit dels trumpistes
És cert que Biden havia advocat des del principi per un acte de mínims per inaugurar la seva presidència. Al contrari que Donald Trump, el president entrant va fer del compliment de les mesures de seguretat contra el coronavius la senya d’identitat de la seva campanya. Però encara que l’absència de públic és la manera més efectiva d’evitar un contagi, el tancament amb pany i forrellat del centre de Washington és, en certa manera, un èxit per a aquells a qui el mateix Biden va qualificar de “terroristes”. Milions de fanàtics de Trump assistiran dimecres per televisió a una cosa que pensaven que no passaria: la jura del càrrec de president per part de Joe Biden. Ho farà, això sí, condicionat per l’amenaça de la violència. Els grups de supremacistes blancs s’han envalentit durant el mandat de Trump: Charlottesville al començament del seu mandat, l’assalt al Capitoli al final.
La presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, va defensar divendres que el format de la cerimònia no serà “una concessió als terroristes” sinó un “reconeixement” dels riscos de la pandèmia. Però els aproximadament 20.000 efectius de la Guàrdia Nacional desplegats a la ciutat juntament amb la resta d’agents locals i federals són una conseqüència directa dels fets dels dia 6. L’atac va arribar de l’exterior, però hi ha congressistes demòcrates que sospiten de connivència a l’interior. Més d’una trentena de legisladors han sol·licitat una investigació sobre el que defineixen com un “comportament sospitós” d’alguns dels seus col·legues.
Pendents de l’‘impeachment’
De Pelosi depèn en gran mesura que la presa de possessió de Joe Biden no quedi parcialment eclipsada pel president sortint, que abandonarà la Casa Blanca per anar cap a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida. Un cop aprovat per la cambra baixa, la demòcrata podria entregar al Senat l’article de l’ impeachment contra Trump per “incitació a la insurrecció” aquesta mateixa setmana. Hi ha la possibilitat que el judici polític comenci el mateix dia que Biden jura el càrrec. En aquest cas, la cambra alta haurà de fer equilibris entre la seva obligació de jutjar Trump, l’escrutini dels candidats que Biden ha escollit per encapçalar els diferents departaments del govern i el debat legislatiu.
El president electe ha sigut caut en la seva posició sobre l’ impeachment. Va assenyalar clarament Trump com a “incitador” de la violència i ha subratllat reiteradament la “incapacitat” del republicà per al càrrec de president, però va deixar en mans del Congrés decidir la resposta que calia donar al seu paper en l’assalt al Capitoli. Després de la votació d’aquest dimecres, el demòcrata va insistir en la necessitat de “treballar en altres afers urgents”. L’endemà va presentar el seu pla econòmic de rescat, per valor d’1,9 bilions de dòlars. Joe Biden insisteix en la “urgència” del moment”.
Aviat, probablement a partir de dimarts, el seu partit controlarà el Senat, un cop jurin el càrrec Jon Ossof i Raphael Warnock, guanyadors de les recents eleccions a Geòrgia. La cambra alta quedarà dividida al 50% entre republicans i demòcrates, però la vicepresidenta Kamala Harris servirà de vot de qualitat quan sigui necessari. Un lideratge mínim que obligarà Biden a negociar amb els respublicans per poder tirar endavant la seva agenda, però que permetrà que siguin els demòcrates els que controlin el calendari i les votacions en totes dues cambres del Congrés.