Washington adverteix Londres que no emboliqui més la troca a Irlanda del Nord
Biden es posa al costat de la UE en les diferències que té amb el Regne Unit pel Brexit
LondresGairebé dos anys després que Boris Johnson fes el paperot de bufó de Donald Trump a la cimera del G-7 de Biarritz, on va arribar un mes després d'haver irromput a Downing Street com a nou líder conservador, el primer ministre britànic i un president dels Estats Units, en aquest cas Joe Biden, es veuran aquest dijous les cares per primera vegada en una trobada prèvia a la cimera del G-7 que s'inicia divendres a Cornualla, al Regne Unit.
A l'aristòcrata i bufona ciutat dels Pirineus Atlàntics de França, entre toves catifes, gerros de flors i el luxe decadent de l'Hotel du Palais, propi d'una aristocràcia dels primers anys del segle XX, Johnson va voler aparèixer com el millor col·lega de Trump. Semblava el jugador perfecte per mantenir sota control el tens ambient que, allà on anava, generava Trump, més encara entre els membres del club dels països més rics del món, que no s'acabaven de refiar ni de les formes ni dels estirabots del republicà. Llavors, l'objectiu del premier era molt clar. Es tractava de convèncer la Casa Blanca trumpista que activés per la via d'urgència el pacte comercial post-Brexit amb Londres un cop els britànics s'haguessin desfet del que consideraven "el jou de Brussel·les".
Però el món de l'agost del 2019 no és el del juny del 2021 i, sobretot, Trump –si més no, de moment– està fora de circulació. Les coses han canviat tant que, fins i tot, per a aquesta primera trobada Johnson-Biden, Downing Street ha abandonat la retòrica buida de "l'especial relació" amb l'amic americà. Una fórmula amb què fer la gara-gara al president dels Estat Units, fins ara prou habitual quan visita les illes, i també de creure's que el Regne Unit encara "rules the waves" (governa els mars), com quan era un imperi. La burda forma de situar els EUA i el Regne Unit a la mateixa alçada ja no té gaire més recorregut.
Un lloc al món del post-Brexit
El Londres del post-Brexit, però, continua buscant el seu lloc al món i necessita, més d'hora que tard, signar el pacte comercial amb els Estats Units. Però l'administració Biden no té cap pressa en concedir-l'hi. Si més no, per ara. I més aviat li preocupen altres punts foscos de la política de Johnson. Per exemple, que continuï embolicant la troca a propòsit del Brexit i del protocol nord-irlandès.
En aquest sentit, Jake Sullivan, l'assessor de Seguretat Nacional de Biden, ha semblat posar-se del costat de Brussel·les aquest dimecres assegurant que el protocol era "fonamental per garantir que es protegeixi l'esperit, la promesa i el futur de l'Acord de Divendres Sant". Just abans d'emprendre viatge cap a Europa, Sullivan ha dit que les dues parts "han de trobar alguna manera de procedir que funcioni tant per a la UE com per al Regne Unit". Però ha afegit també: "Qualsevol manera que trobin de procedir ha de, fonamentalment, protegir els guanys de l'Acord de Divendres Sant i no posar-ho en perill". No ha volgut anar més enllà, però, quan se li ha demanat si Londres podria veure compromès l'acord comercial amb Washington en cas d'un deteriorament de les relacions amb la UE i una escalada de la tensió a Irlanda del Nord.
Els comentaris de l'assessor de Seguretat Nacional han coincidit pràcticament en el temps després que acabés la reunió de tres hores, que ha tingut lloc a Londres, entre David Frost, ministre per al post-Brexit, i Maros Sefcovic, vicepresident de la Comissió Europea. Una trobada que ha acabat en un punt mort i en què, al sortir-ne, totes dues parts han expressat frustració per la falta de progrés. Sefcovic ha dit: "Avui puc dir que som en una cruïlla en la nostra relació amb el Regne Unit. La confiança, que hauria d'estar al centre de totes les relacions, ha de ser restaurada... El fet que estiguem en una cruïlla significa que la nostra paciència és molt i molt fina". I ha repetit que si Londres actua de forma unilateral, amplia el període de gràcia i continua sense fer controls a la frontera del mar d'Irlanda per a determinats productes alimentaris, no només podrien recórrer als tribunals sinó que altres mesures alternatives podrien incloure la imposició de quotes i aranzels, així com la "suspensió de la cooperació en determinats sectors".
Frost, per la seva banda, s'ha negat a descartar la possibilitat que el Regne Unit retardi de forma unilateral la imposició de controls sobre salsitxes i altres carns refrigerades que arriben des de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord, i que, d'acord amb el protocol del Brexit, han d'entrar en vigor l'1 de juliol.