Joe Biden busca la complicitat europea en el seu duel amb la Xina i Rússia

WashingtonSi el principal objectiu de Joe Biden a nivell intern és “curar l’ànima de la nació” després de quatre anys d’exacerbació de les diferències, l’internacional no sembla estar-ne gaire allunyat. El president nord-americà ha aterrat aquest dimecres al Regne Unit en el que és el seu primer viatge a l’estranger amb l’objectiu central de tancar les ferides i la desconfiança que van sembrar quatre anys de trumpisme entre els seus aliats tradicionals.

La doctrina de l’America first de Donald Trump es va traduir en una Casa Blanca més afí a líders autoritaris i dictadors que als amics tradicionals, als quals va passar a tractar com a rivals. Trump va tancar els Estats Units en si mateixos renunciant al multilateralisme. Biden, en canvi, pretén retornar a la política convencional de Washington. Arriba a Europa per restablir llaços i reivindicar el lideratge de les potències democràtiques aliades. I, molt especialment, per posar fre a les que els Estats Units detecten com a principals amenaces: Rússia i la Xina.

Ho va voler deixar clar només aterrar, en un primer discurs davant dels soldats nord-americans estacionats al Regne Unit en què va garantir el seu "sagrat compromís amb l'article 5 de l'OTAN", que fixa l'obligació de defensar qualsevol membre de l'aliança que sigui atacat, i va advertir a Rússia que "els Estats Units respondran de manera contundent i significativa" qualsevol intent de soscavar la democràcia arreu del món.

Abans de tornar a Washington dimecres que ve, Joe Biden es reunirà aquest dijous amb el primer ministre britànic, Boris Johnson; participarà a partir de divendres a la reunió del G-7 a Cornualla (Regne Unit); visitarà la reina d’Anglaterra; mantindrà trobades a Brussel·les amb els membres de l’OTAN (inclòs un apart amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan) i amb els líders de la Unió Europea; i, finalment, tindrà un esperat cara a cara amb el president rus, Vladímir Putin, a Ginebra.

Enfortir els llaços transatlàntics

Aquest dimecres, abans d’embarcar a l’Air Force One, l’avió presidencial, Biden ha expressat que el principal objectiu del viatge és “enfortir l’aliança i deixar clar a Putin i a la Xina que Europa i els Estats Units estan units”. Ja a finals d’abril, en el seu primer discurs davant del Congrés, el mandatari va apuntar que la Xina i altres països “pensen que la democràcia no pot competir al segle XXI amb les autocràcies perquè arribar a consensos requereix molt de temps”. Per això, per a Joe Biden serà fonamental arribar a Ginebra havent sigut capaç de sortir reforçat i amb un missatge d’unitat de les seves trobades a Cornualla i a Brussel·les.

Però l’Europa on ara torna Biden com a president no és la que va conèixer com a segon de la Casa Blanca, si més no pel que fa a la percepció que tenen els europeus sobre la fiabilitat dels Estats Units com a aliat. El final de la presidència de Donald Trump no és ni el final del trumpisme ni exclou la possibilitat que el mateix Trump torni al poder el 2025, per la qual cosa aquest Washington que ara torna als orígens no pot garantir durant quant de temps ho farà. Encara és recent a la memòria l’assalt al Capitoli del 6 de gener, una imatge impensable fins ara a l’autoproclamat far democràtic del món.

En una compareixença de premsa, l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha assegurat aquesta setmana que Biden viatja “en una posició de força” fonamentada en el progrés intern en la lluita contra la pandèmia i en la recuperació econòmica. Una posició de força que Biden intentarà que li serveixi, com a mínim, per aconseguir atreure els seus aliats cap a la seva postura envers la Xina i Rússia.

Sobre Pequín, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va aclarir dilluns en una conferència a Washington que no el considera un “adversari”, i va marcar així certa distància amb la retòrica dels Estats Units. Fins i tot va valorar que el creixement econòmic de la Xina obre “algunes oportunitats per a les nostres economies”. Això sí, va subratllar que els dirigents xinesos “no comparteixen els nostres valors”.

D'altra banda, la Casa Blanca encara no ha aconseguit un front comú perquè Europa doni completament l’esquena a la tecnologia xinesa en matèria de telecomunicacions, especialment pel que fa referència a les xarxes 5G, una de les principals obsessions de l’anterior administració nord-americana. Segons Jake Sullivan, la reunió de Biden amb els líders de la Unió Europea se centrarà en “alinear els nostres enfocaments sobre comerç i tecnologia de manera que siguin les democràcies i ningú més (ni la Xina ni altres autocràcies) les que estableixin les normes comercials i tecnològiques al segle XXI”.

En aquest sentit, la setmana passada Joe Biden va signar una ordre executiva que prohibeix a les empreses nord-americanes invertir en companyies xineses lligades a l’exèrcit o que venguin tecnologia utilitzada per vigilar i reprimir les minories del país. Europa, per ara, no l’ha secundat.

Putin escalfa el cara a cara

Com a colofó de la setmana de viatge per Europa, el president nord-americà es reunirà a Ginebra amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Jake Sullivan va voler deixar clar que la Casa Blanca no considera la trobada com una “recompensa” per al rus sinó com una oportunitat per “defensar els interessos i els valors d’Amèrica”. Segons els serveis d’intel·ligència nord-americans, Rússia és al darrere de diversos dels ciberatacs que ha patit recentment el país, un afer que Biden va anunciar que posarà sobre la taula durant la reunió. Putin ha escalfat els prolegòmens amb la seva defensa dels insurrectes del 6 de gener, de qui ha dit que “no són saquejadors ni lladres”, sinó persones amb “demandes polítiques”.