Jennifer Morgan, d'activista irreverent a negociadora climàtica per Alemanya

BarcelonaJa sigui als passadissos de les cimeres climàtiques de l'ONU o pujada en un caiac per bloquejar l'accés a la refineria de Shell a Rotterdam, Jennifer Morgan no s'ha tallat mai a l'hora de denunciar la inacció de governs i corporacions contra l'emergència climàtica. Directora executiva de Greenpeace Internacional des del 2016, la nord-americana és una de les activistes climàtiques més destacades i influents de l'esfera internacional, amb prop de tres dècades d'experiència de lluita activa contra l'escalfament global. I a partir d'aquest dimecres serà l'enviada especial climàtica del govern federal alemany. Seria l'equivalent al paper de John Kerry en el govern de Joe Biden, però per a la principal potència europea, que lidera la reconversió cap a les renovables però que també manté en peu l'acord amb Rússia per posar en marxa un nou i polèmic gasoducte.

Tenint en compte la seva trajectòria, no sembla imaginable que Morgan es mossegui la llengua a partir d'ara, quan parli en nom del govern alemany en els mateixos fòrums en els quals durant anys ha fet de corcó. "Sempre he intentat anar on crec que puc tenir més impacte i marcar més diferència", deia ella mateixa fa poques setmanes quan parlava de la seva carrera d'activista en el podcast Outrage and Optimism. És probable, certament, que aconsegueixi més resultats en les negociacions climàtiques si hi parla en nom del govern alemany, sobretot aquest 2022 que Alemanya té la presidència de torn del G-7.

Morgan s'incorpora a l'equip de la nova ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, del Partit Verd, que aquest dimecres l'ha presentada personalment en roda de premsa. Les negociacions climàtiques internacionals han passat del ministeri de Medi Ambient al d'Exteriors en el pacte de la coalició de govern que uneix socialdemòcrates, liberals i verds. L'elecció de Morgan, però, és inusual per diversos motius. No només per ser la cara visible de l'activisme mediambiental més irreverent (amb permís d'Extinction Rebellion), sinó perquè és nord-americana i, per poder assumir el càrrec de secretària d'estat del ministeri, tal com preveu per a ella Baerbock, haurà d'adoptar la ciutadania alemanya.

Morgan va néixer a Nova Jersey el 1966, però la seva relació amb Alemanya es remunta als anys 90, quan va passar un any al país amb una beca de la Fundació Robert Bosch, que promou les relacions entre els Estats Units i Alemanya, i que la va portar a treballar, de fet, en el ministeri de Medi Ambient que llavors dirigia Angela Merkel, entre el 1996 i el 1997. Des de llavors, tot i que els seus camins han divergit molt, es diu que Morgan havia mantingut un cert accés a les oïdes de Merkel, que havia sigut força útil per encoratjar la lluita climàtica de l'anterior govern alemany. Ara la dirigirà des de dins, en un govern de coalició que ha deixat fora els conservadors de la CDU de Merkel i que ha promès fer de la lluita climàtica una prioritat.

En les cimeres climàtiques de l'ONU, de fet, Morgan actuava com a observadora en nom de Greenpeace, i sovint aconseguia informació de primera mà sobre els estira-i-arronses de les negociacions, cosa que li permetia posar el dit a la llaga dels governs que estaven bloquejant acords ambiciosos.

Tres dècades d'activisme climàtic

I és que el seu activisme climàtic ve de molt lluny i li ha permès teixir una xarxa de contactes extensa. Tot just després del seu any a Alemanya, Morgan ja va participar en la cimera de Kyoto del 1997. En aquella època va començar a treballar com a directora de la campanya climàtica global de WWF, i abans havia sigut coordinadora als Estats Units de la xarxa d'ONGs climàtiques Climate Action Network. Tot i que la seva formació no era mediambiental –va estudiar ciències polítiques a la Universitat Bloomington d'Indiana i després relacions internacionals a la Universitat Americana a Washington D.C.–, la mateixa Morgan ha explicat que va ser el llibre Fighting for hope de Petra Kelly, activista i fundadora del Partit Verd alemany, el que la va ajudar a decidir dedicar-se a l'activisme "per canviar el sistema". El llibre, diu, li va fer entendre que totes les lluites estaven relacionades, la mediambiental, la protesta contra la guerra, la protesta pels drets de les dones, contra el racisme o la injustícia social.

Després de WWF va passar pel think tank climàtic E3G, amb seu a Londres, però el 2009 es va incorporar al World Resources Institute, el think tank climàtic més prestigiós dels Estats Units, amb cert accés institucional. "Vaig sentir la responsabilitat com a ciutadana nord-americana de fer alguna cosa que importés durant l'administració de Barack Obama, i si coneixes bé Washington saps que per tenir influència has d'estar dins del cinturó de Washington i no a fora", explicava Morgan en el mateix podcast, on l'entrevistava l'excap de l'agència climàtica de l'ONU, Christiana Figueres.

Des del 2016, però, l'any següent a la signatura de l'Acord de París en què Obama va tenir un paper primordial, Jennifer Morgan va convertir-se en la directora executiva de Greenpeace Internacional, un lloc des del qual s'ha dedicat –com ella mateixa admet– a "fer sentir incòmoda la gent amb poder", des dels directius de la indústria dels combustibles fòssils fins als governs que es resisteixen a la transformació verda. Com a enviada climàtica del govern alemany ja no podrà dedicar-se només a incomodar, però segur que encara ho fa.