Jean Quatremer: “La Unió Europea evita parlar de Catalunya”

BarcelonaA Brussel·les gairebé tots els corresponsals el coneixen. Després de prop de 30 anys informant des del cor de la Unió Europa, el periodista francès Jean Quatremer s’ha convertit en un dels referents de la informació europea. Des de la pàgines del diari Libération, ha sabut apostar per un periodisme crític, didàctic, revelador i de qualitat. Un periodisme que divendres el va portar a Barcelona per recollir el Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, atorgat, des de fa 14 edicions, per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

A Catalunya últimament es mira molt cap a Brussel·les.

A Brussel·les, en canvi, incomoda molt parlar sobre Catalunya.

Com?

Es com si el nom de Catalunya no es pogués pronunciar. Passa com a les pel·lícules de Harry Potter, que ningú pot dir en veu alta el nom de Voldemort per por a les conseqüències que pugui tenir.

La UE ha reiterat que es tracta d’una problemàtica interna.

Efectivament, es considera un problema interior espanyol. Un tema que no és assumpte de Brussel·les. Però evidentment sí que és el nostre problema perquè és un problema d’estat de dret, de democràcia... Per què si un poble vol votar nosaltres ho hem de prohibir? És una qüestió de llibertat política. ¿És normal ficar a la presó uns dirigents polítics que no han matat a ningú ni han causat cap violència, i sobre els quals pot recaure una pena de 30 anys de presó?

I què es pot fer?

El tema de Catalunya ha d’anar més enllà de Catalunya. Jo, per exemple, estic en contra de la seva independència, però no defenso la repressió política.

L’ha sorprès la reacció de la UE?

Miri, s’ha de deixar clar que el problema fonamental de la UE és la democràcia. La UE està governada pels estats, no és una Europa del poble, és una Europa d’estats, feta pels estats i per als estats. És una construcció controlada pels estats. Això fa que mai es prengui una decisió a Brussel·les contra els estats.

Llavors?

L’única manera de sortir d’aquesta situació és crear una Europa d’estats federats, o sigui que el poble esculli un Parlament real a nivell transnacional, de manera que tu puguis votar per un diputat francès i jo per un d’espanyol, etc. I que aquest Parlament Europeu esculli un govern de la UE amb competències molt precises, com ara la defensa, la política estrangera i la política de fronteres.

La política de fronteres és un tema important a debatre.

Sí, però s’ha de tenir molt clar que actualment no hi ha cap debat polític a Brussel·les sobre l’obertura de fronteres. Bé, només n’hi ha un: si les fronteres s’han de tancar només una mica o totalment. Malauradament, ningú proposa l’obertura de fronteres.

Sembla que cada vegada s’imposa un discurs més agressiu contra la immigració.

És que no podem esperar a tenir una Europa d’esquerres o d’extrema esquerra amb ciutadans que voten la dreta o l’extrema dreta. Els europeus en general no volen immigrants, ni musulmans. I, malauradament, hem d’acceptar-ho. Si féssim un referèndum demà sobre la immigració a la Unió Europea, el 80% dels europeus dirien que els immigrants marxessin. Hi ha una por, un pànic, a compartir el que es té. Aquesta és la realitat de la UE. Per tant, em fa gràcia que es vulgui tenir una Europa d’esquerres amb una població que és de dretes.

Malgrat tot, quin aspecte positiu de la UE destacaria?

El principal èxit és que hem aconseguit mantenir un model prou estable en el context d’un món que ha canviat totalment. La Unió Europea és un univers igualitari si ho comparem amb l’Àfrica, Àsia, els Estats Units o Amèrica en general.