Jaume Portell: “El 90% de la llet que es consumeix al Senegal és llet en pols europea”
Entrevista al periodista, especialista en Àfrica, que ha guanyat l'últim premi d'assaig que organitza la Casa Àfrica
BarcelonaDe la generació de Barcelona 92, Jaume Portell ha guanyat l’últim premi d’assaig que organitza la Casa Àfrica amb un treball sobre com el sistema neocolonial sobreviu i governa encara l’Àfrica. Aquest jove periodista fa servir la metàfora del gra de cacau [vegeu el gràfic] per explicar que l’Àfrica eminentment agrícola no aixecarà el cap si és incapaç o, seguint la seva anàlisi, li impedeixen tenir plena sobirania econòmica.
Ha copiat la imatge de José Martí amb el gra de blat. Què vol dir?
Intento explicar que en qualsevol negoci controlar el 50% del producte primari suposa una situació de força o un oligopoli. Però Ghana i la Costa d’Ivori controlen el 50% de la producció i són d’allò més pobres, i són les empreses occidentals les que obtenen beneficis multimilionaris. És una contradicció, un exemple de les relacions desiguals entre l’Àfrica i els Estats Untis i Europa. La situació és especialment greu perquè l’agrícola és l’únic sector en què els africans són competitius.
Li poden dir que és el mercat, no?
La UE i els Estats Units pregonen lliure mercat en els camps que són forts -alta tecnologia, automobilisme, béns de capital- i en els que no ho són posen aranzels i subsidien la seva agricultura, fins al punt que el que els sobra s’envia a l’Àfrica a preus barats, i enfonsen els mercats locals.
Doble bufetada.
Exacte. D’una banda no deixen exportar, i per tant no guanyen divises amb les quals finançar el propi desenvolupament, i de l’altra han d’importar. El 90% de la llet que es consumeix al Senegal és llet en pols europea. És una lògica imperial.
L’origen dels mals és colonial?
El comerç triangular va permetre gran acumulació de capitals perquè va oferir mà d’obra gratuïta africana, a canvi de quatre productes manufacturats, per treballar matèries primeres que es van portar a Europa. Així es va finançar la Revolució Industrial. Aquesta relació continua.
I la sobirania nacional?
Hi ha un discurs establert que els africans han de deixar de queixar-se perquè fa 60 anys que són independents. Però això és mentida des del moment que França té el control monetari de 14 països francòfons amb el franc CFA, i la fortalesa de la resta d’estats depèn de la quantitat de dòlars que tenen.
Hi ha una solució africana?
Europa s’encarrega que no en prosperi cap. Busqueu la biografia de Lumumba o Sankara, que van intentar una independència econòmica i van acabar assassinats. Hi ha un discurs establert que acusa els africans de no estar preparats per a la democràcia, però no s’explica que Europa o els Estats Units han posat titelles per controlar les matèries primeres. L’Àfrica és el bastó d’Europa.
Com és d’allargada l’ombra xinesa?
Li està guanyant la partida a Europa. La Xina ven la idea que amb els africans són germans del Tercer Món i construeix infraestructures que faciliten la connexió entre ciutats, mentre que a Europa li interessa que la via comercial passi per ella.
¿Està d’acord amb qui veu l’Àfrica com el nou Sud-est Asiàtic?
El problema del Sud-est Asiàtic és que cosia per a Nike als 90 i teixeix per a Nike ara. Els africans es fixen en Corea del Sud perquè a la dècada dels 60 tenia un PIB inferior al de Ghana i ara és una potència tecnològica.
És possible la via coreana?
A l’Àfrica li han barrat el pas a la industrialització, però si els africans fessin el que van fer els sud-coreans, els Estats Units o Europa els retirarien l’escala que arriba a la riquesa econòmica. Seül pràcticament va prohibir les importacions i amb una producció industrial organitzada es van desenvolupar amb l’ajuda del Banc Mundial. Ara aquesta via està proscrita per l’FMI, que advoca pel lliure mercat. L’Àfrica ha de diversificar-se i deixar de tenir economies monoexportadores.
¿Els mals de l’Àfrica s’expressen al top manta?
Sí. El 2014 la UE va signar un tractat de pesca amb el Senegal que permet als europeus pescar tonyina a 50-70 euros per tona, és a dir cinc cèntims per quilo. És la tonyina que en llauneta es paga a un euro per 50 grams. El sector de la pesca senegalesa ha quedat tocat i, sense futur, molts joves venen a Europa.