Jaume Duch: “Europa ha pecat desprotegint-se en l’accés a certs productes bàsics”

Brussel·lesÉs el portaveu del Parlament més gran del món. Acostumat a passejar per passadissos plens d’eurodiputats, periodistes i fins i tot presidents, Jaume Duch (Barcelona, 1962) atén l’ARA per telèfon des del seu despatx a les institucions del Parlament Europeu, on està, diu, absolutament sol. Des de l’esclat de la pandèmia de coronavirus, va de videoconferència en videoconferència veient des del centre d’una de les institucions europees com la Unió respon a una de les crisis més importants que ha hagut d’afrontar.

¿Estava preparat el Parlament Europeu per al teletreball?

Estàvem més preparats des del punt de vista tecnològic que de mentalitat. Ningú s’imaginava que un Parlament pogués funcionar amb gran part dels diputats i dels funcionaris a casa. Els primers dies va ser més aviat una qüestió psicològica, després ens hem anat adaptant a la situació. Sempre hi ha hagut funcionaris que han fet teletreball. Potser fins i tot després mantindrem certes coses. [...] Veurem menys viatges i més teleconferències.

¿Aquesta situació influirà en el debat sobre la doble seu, ara que Estrasburg ha quedat desactivat temporalment?

És un debat que sempre hi és. Fa uns anys va reaparèixer amb força per l’impacte climàtic, ara hi haurà un altre element sobre la taula. És una discussió important, però és una decisió que implica canviar els tractats i que han de prendre 27 governs per unanimitat. La discussió pot evolucionar, però si no evoluciona la manera de prendre la decisió...

Justament per la presa de decisions dins la Unió creixen les crítiques per falta de solidaritat. ¿Està tocada la UE en aquest sentit?

Crec que des d’un inici la solidaritat de les institucions europees es va veure. Les institucions amb funcionament comunitari han reaccionat molt millor que en la crisi anterior (la Comissió ha aprovat diversos paquets de mesures econòmiques). Després cada estat ha reaccionat diferent. Al principi hi ha hagut disfuncionalitat -es va veure al Consell després de l’última cimera de líders-, però després la reacció a la falta d’acord ha sigut gairebé social. La ciutadania és molt més solidària que alguns dels seus governs. El debat en l’opinió pública holandesa, per exemple, ho prova.

¿És una nova prova que cal canviar el sistema i no deixar en mans de la unanimitat dels estats decisions com mutualitzar el deute?

Efectivament, però no és una qüestió d’importància de cada institució, sinó de qui té competències en què. Hi ha una Europa de dues velocitats. La de les polítiques comunitàries, les polítiques que es decideixen sense que ningú les pugui bloquejar. És a dir, la Comissió presenta una proposta, el Parlament la debat i l’esmena i el Consell l’ha d’aprovar per majoria qualificada. Aquest procés pot ser més o menys llarg, però al final s’arriba a un acord. Aquesta és la primera velocitat i funciona. Després hi ha la segona, competència dels estats. Aquí és on es veu que s’avança només a cop de crisi.

Alguns líders han parlat del risc de trencament de la UE, d’altres d’aprofitar per reforçar-la i “protegir” actius estratègics. ¿Com en sortirà la UE de la pandèmia?

Crec que reforçada. Amb el cap fred tothom s’adonarà que quan reforces la UE i la coordinació dels estats es donen més solucions. Però hi ha un debat sobre l’accés als recursos. Potser Europa ha pecat desprotegint-se en l’accés a certs productes bàsics. No té cap sentit que productes bàsics sanitaris només es produeixin a la Xina, que hi hagi un monopoli de mascaretes. Ens hem centrat en evitar monopolis en temes molt importants com la tecnologia i resulta que ningú va pensar que quan hi hagués una pandèmia hauríem d’estar pendents d’empresaris xinesos que potser no treballen amb els mateixos criteris morals. La UE ha de ser autosuficient en coses imprescindibles.

No hi ha risc real de trencament?

Soc optimista, crec que sortirem de la crisi i ho farem junts. Evidentment, si la situació es manté com el clima que es va generar després de la cimera de líders, és una altra cosa. Però veig una evolució en positiu. Un debat de fons sobre què significa la solidaritat europea, sobre com defensar la democràcia.