El Japó vota sota l'ombra de la Xina
No hi ha cap país desenvolupat al món, cap, amb uns comptes públics tan empantanegats com els del Japó. I el seu deute públic, equivalent al 224,3% del PIB, i un dèficit del 10,1%, segons les previsions de l'OCDE per al 2013, tenen molt a veure amb el fet que els japonesos vagin a les urnes diumenge, i no l'any que ve, com els hauria tocat. El Japó votarà per primera vegada després de la catàstrofe de Fukushima, abocat altre cop a la recessió, sensibilitzat com mai pel debat antinuclear, preocupat per les conseqüències socioeconòmiques de l'envelliment de la població i enmig d'una creixent tensió militar amb els veïns, començant per la Xina.
L'avançament electoral deriva directament de la pressió exercida per l'oposició (Partit Liberal Democràtic) al primer ministre, Yoshihiko Noda, del governant Partit Democràtic nipó. Urnes a canvi d'insistir a duplicar els impostos sobre el consum i també a emetre bons especials per allunyar el fantasma d'un Japó insolvent. Urnes, doncs.
Un nou desafiament de Pequín
L'ombra del gegant veí xinès es projecta d'una manera ben allargada en els comicis a la tercera economia del món. I no tan sols perquè s'han complert 75 anys de la massacre de Nanjing, l'antiga capital, on és ben viu el record dels saquejos, violacions i focs que van comportar les tropes nipones el desembre del 1937. Gairebé coincidint amb aquest trist aniversari, Tòquio ha acusat Pequín de violar l'espai aeri japonès, cosa que no havia passat en més de mig segle i que ha merescut el qualificatiu de fet "extremadament deplorable" en boca d'un portaveu governamental.
No fa gaire un avió xinès va ser detectat volant prop de les illes al mar de la Xina oriental que han disparat la tensió entre els dos països: les Diaoyu en xinès o Senkaku en japonès. La disputa és vella, però la seva compra a un privat pel govern nipó ha reobert la ferida, i el fet que Taiwan també reivindiqui el territori fa la bola més grossa.
La vena nacionalista s'ha filtrat a la campanya, i l'ex primer ministre Shinzo Abe, de 58 anys, candidat del Partit Liberal Democràtic, que va portar les regnes del país durant més de mig segle fins al tomb del 2009, ja es torna a veure en el càrrec i practica un discurs dur amb Pequín.
El Japó, que després de la guerra es va regir per una Constitució pacifista, va assumir l'economia de mercat, va convertir-se en país punter en empreses i tecnologia i va protagonitzar un creixement sostingut fins a la fabulosa bombolla immobiliària i financera que fa vint anys va enfonsar la seva economia. Encara no havia aixecat el cap quan el terratrèmol de l'11-M va causar, a banda de 20.000 morts, un impacte econòmic directe d'uns 265.500 milions d'euros.
La gestió d'aquesta crisi va arrossegar el premier Naoto Kan, del Partit Democràtic, que ara sembla tenir la partida perduda. Cap vent li ha bufat de cara, perquè als problemes demogràfics i a la factura de la catàstrofe s'hi ha sumat una caiguda de les exportacions a Europa i els EUA. Les tensions amb la Xina han afectat negativament el comerç bilateral i el ien fort juga a la contra de la competitivitat. El nou govern, s'espera que liderat per Abe, es llevarà amb una recessió.
Els esforços per col·laborar amb els veïns serien d'agrair. Llàstima de les disputes que impossibiliten a xinesos, japonesos i sud-coreans un pacte de lliure comerç. Junts sumen un 20% del PIB del món. Poca broma.
