Amadeu Jensana: "El Japó necessitarà prop de 200.000 milions de dòlars per recuperar-se"

BarcelonaEl Japó necessitarà "més de 100.000 milions de dòlars, segurament prop de 200.000" per refer-se de les devastadores conseqüències del terratrèmol i el tsunami que va afectar el país la setmana passada. És la valoració monetària que en fa Amadeu Jensanda, director de programes econòmics i de cooperació de Casa Àsia i expert en l'economia del país asiàtic, que, tot i així, considera que "encara és aviat per dir xifres exactes".

En declaracions a Els matins de TV3, Jensada s'ha mostrat convençut que "els japonesos se'n sortiran", i ha recordat que després de la Segona Guerra Mundial "el país ja va quedar destruït i se'n va sortir", i que el mateix va passar amb el terratrèmol de Kobe del 1995. "Han demostrat sobradament que se'n poden sortir, i aquesta catàstrofe no serà una excepció".

Jensada, de pare català i mare japonesa, ha apuntat possibles vies per finançar l'alt cost que tindrà la recuperació del país. Segons ell, hi ha la possiblitat d'emetre deute, però també que altres organismes internacionals, com la Unió Europea, faci préstecs al Japó. Una altra opció seria "la repatriació de les inversions japoneses a l'estranger", de manera que els diners tornin a l'interior del país. En la seva opinió, això podria afectar l'economia dels Estats Units, ja que "gran part del deute japonès està en bons americans". Un altre país que es podria veure perjudicat econòmicament per la situació que viu el Japó és la Xina, que importa moltes peces japoneses, especialment "xips i semiconductors", per a l'elaboració de productes tecnològics.

En aquest sentit, Jensada opina que el terratrèmol pot tenir efectes a curt termini en l'economia internacional –per la davallada de les exportacions però també de les importacions, que a Catalunya poden afectar especialment en l'àmbit de l'alimentació, que té molta sortida al mercat japonès–. Tot i així, descarta que "pugui afectar la recuperació econòmica d'altres països a mig termini", i sospita que "som davant del típic cas de V, en què hi ha una caiguda de cop i una recuperació immediata".

Per altra banda, Jensada ha destacat també "la imatge d'eficàcia, enteresa i solidaritat" que ha donat la població japonesa en la gestió de la catàstrofe, i ho ha atribuït al fet que la població "sap què ha de fer" en cas d'emergència. Per això, diu "s'ha evitat la histèria col·lectiva". Jensada ha explicat que a la societat japonesa "prima el col·lectiu per sobre de la individualitat", fet que comporta que "la gent respecti les cues o que a ningú se li acudeixi apujar els preus en situacions com aquestes".