El Japó es prepara per abatre els míssils de Corea del Nord
Els països veïns reclamen a Pyongyang que aturi el llançament
BarcelonaLes alarmes es tornen a disparar al mar de l’Est de la Xina. El Japó va activar ahir els seus sistemes antimíssils Patriot PAC-3 i va donar ordres a les seves forces d’autodefensa perquè abatin qualsevol míssil nord-coreà que sobrevoli territori japonès. El primer ministre nipó, Shinzo Abe, va reclamar al règim de Kim Jong-un que “es contingui” de fer cap “provocació”, després que Pyongyang hagi anunciat que entre el 8 i el 25 de febrer pensa fer un llançament per posar un satèl·lit en òrbita.
Tant el Japó com els EUA sospiten que en realitat es tracti d’una nova prova de míssils de llarg abast, ja que la tecnologia per posar un satèl·lit en òrbita és similar a la que s’utilitza per desenvolupar míssils balístics intercontinentals. Els dos països, a més de la Xina, van reclamar a Pyongyang que desisteixi del llançament. “El que preocupa és que els llançaments són la prova que Corea del Nord disposa d’aquest tipus de tecnologia, tot i que encara està lluny de tenir míssils amb la precisió necessària per poder atacar per exemple territori nord-americà”, explica Oriol Farrés, analista de l’Àsia Oriental al Cidob.
En tot cas, la nova amenaça de Corea del Nord, que forma part del joc de provocacions i tensions cícliques que el règim més hermètic del món fa servir per refermar el seu poder, és un argument més per als plans de Shinzo Abe d’acabar amb el pacifisme constitucional japonès. Ahir mateix, va defensar davant el Parlament la reforma de l’article 9 de la Constitució, que prohibeix al país entrar en guerra.
Abe ja ha aconseguit aprovar una llei que reinterpreta aquest article i que per primer cop permet al Japó intervenir militarment, no només quan s’ataca el seu territori, sinó també quan s’ataca un dels seus aliats. Ara, però, el cap de govern insisteix que cal anar més enllà i modificar la carta magna, una reforma que requereix dos terços de la cambra baixa i dos terços de la cambra alta, dels quals ara no disposa.
“La de Corea del Nord és una amenaça real, però encaixa en el debat intern que està promovent Shinzo Abe” per la militarització i el primer ministre no ha volgut desaprofitar l’ocasió, assenyala Farrés.
El recorregut previst per al coet que Corea del Nord llançarà els pròxims dies passaria, de fet, per sobre de les illes de Sakishima, a la prefectura japonesa d’Okinawa. I els antimíssils nipons Patriot estan preparats per destruir-lo.
La trajectòria anunciada és la mateixa que van fer servir els nord-coreans en el llançament del 2012, quan suposadament van posar el seu primer satèl·lit en òrbita. El règim va anunciar llavors que aquell coet Unha 3 ( unha vol dir galàxia) era el primer d’una sèrie de llançaments per enviar satèl·lits d’observació. Però aquest segon llançament arriba quan l’ONU encara està estudiant les sancions a Corea del Nord per la seva suposada prova d’una bomba d’hidrogen el 6 de gener. “No és una carrera tecnològica, sinó una provocació més en aquesta partida de llarg recorregut amb els seus estats veïns. Ja que no tenen poder econòmic, juguen la carta de ser una amenaça”, adverteix l’analista del Cidob.
Nens nord-coreans desnodrits
No seria la primera vegada que Pyongyang fa servir amenaces com aquesta per arrencar concessions a la comunitat internacional, o fins i tot ajuda alimentària per a la seva població, com apunta Guillermo Martínez, analista de Casa Àsia.
Tot i que l’hermetisme nord-coreà no permet confirmar les informacions que parlen de períodes de fam cíclics dins el país, l’Unicef alertava tot just la setmana passada que hi ha 25.000 nens a Corea del Nord que requereixen tractament d’urgència per “seriosos problemes de desnutrició”, a causa de la caiguda en la producció agrícola per la sequera del 2015.
