BarcelonaQue a l’Orient Mitjà un periodista crític amb un governant sigui empresonat o fins i tot mort lamentablement ja no és notícia. Però el cas del saudita Jamal Khashoggi, assassinat aquest dimecres fa un any a Istanbul, va desencadenar un autèntic terratrèmol, perquè era col·laborador del Washington Post i sobretot per les cruentes circumstàncies del cas. Les investigacions de l’ONU i les autoritats turques, que han utilitzat l’afer per atacar el seu rival regional, evidencien que Khashoggi, de 59 anys, va ser drogat i esquarterat per un escamot de 15 homes enviat per assassinar-lo al consolat saudita d’Istanbul. Un any després el seu cos encara no ha aparegut i l’edifici diplomàtic ha estat misteriosament venut. L’afer ha tret a la llum les pràctiques del príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, i ha posat en un compromís el president nord-americà, Donald Trump.
Drogat i esquarterat al consolat per un escamot de la mort: reconstrucció de l'assassinat
Les informacions filtrades per les autoritats turques i la investigació que l’ONU va publicar al juny donen una idea prou clara de com va ser assassinat Jamal Khashoggi.
28-09-2018
Jamal Khashoggi i la seva promesa, Hatice Cengiz, visiten el consolat saudita d’Istanbul per demanar un certificat per casar-se. Els funcionaris els diuen que tornin el 2 d’octubre.
01-10-2018
16.30 hores. Cinc agents saudites volen a Istanbul en un jet privat. L’endemà s’hi sumen deu agents més d’un escamot dels serveis de seguretat i d’intel·ligència i de la Casa Reial saudita.
02-10-2018
13.15 hores. Les càmeres de seguretat graven Khashoggi entrant al consolat. La seva promesa es queda a la porta amb el seu mòbil. Una gravació indica que el periodista és drogat i que li posen una bossa de plàstic al cap. Ell crida “Tinc asma”. Hi ha un forcejament que dura set minuts. “És mort?” pregunta una veu. Després una altra veu, identificada com la de Salah al-Tubaigy, forense del ministeri de l’Interior saudita, que formava part de l’escamot, diu: “Normalment escolto música quan esquartero cadàvers. Després de desmembrar-lo embolicaré les peces en bosses de plàstic i les trauré”.
15.53 hores. Mustafa al-Madani, agent del Palau Reial, es posa la roba de Khashoggi i surt per la porta del darrere.
16.53 hores. Maher Abdelaziz Mutreb, guardaespatlles de Mohamed Bin Salman, abandona Turquia en un jet que no és escorcollat.
Qui era Jamal Khashoggi?
Un periodista crític que no reclamava el final del règim
Khashoggi havia treballat com a assessor de comunicació del príncep Turki bin Faisal, l’excap dels serveis secrets saudites que havia estat també ambaixador als Estats Units. En l’últim període havia defensat una obertura progressiva donant més drets a les dones i un marge més ampli a la llibertat d’expressió. El 2017 es va autoexiliar al Estats Units denunciant que li havien ordenat “callar”. Aleshores va començar a escriure una columna mensual al Post. Es definia com un patriota saudita i rebutjava l’etiqueta de dissident. Però el cert és que els seus textos i els seus tuits qüestionaven la imatge reformista de Bin Salman, proclamat hereu el 2017.
Com esquitxa Riad?
Mohamed bin Salman passa de negar l’assassinat a assumir-lo
Inicialment el règim saudita va dir que Khashoggi havia sortit viu del consolat, però a mesura que el govern turc filtrava detalls que evidenciaven una implicació a alt nivell, Riad va haver d’admetre l’assassinat. Al novembre, el número dos de la Fiscalia, Shaalan al-Shaalan, reconeixia que Khashoggi havia sigut assassinat amb una injecció letal i el seu cos esquarterat i traslladat fora de l’edifici per ordre del cap de l’equip negociador enviat per repatriar-lo. Onze persones estan processades per l’afer, i cinc s’exposen a la pena de mort. Però Riad ni ha dit on és el cos ni ha acceptat l’extradició dels acusats a Turquia. En un documental emès dilluns, Bin Salman nega haver donat l’ordre, però accepta la seva responsabilitat perquè l’assassinat es va produir “sota el seu mandat”. El règim va assenyalar dos alts càrrecs com a culpables: Saud al-Qahtani, mà dreta de Bin Salman, i el general Ahmed al-Asiri, cap dels serveis secrets. Per a Courtney Freer, de la London School of Economics, “abans de l’assassinat de Khashoggi destacàvem que el poder polític s’havia centralitzat en mans de Bin Salman, cosa que suposava un canvi en la forma de dirigir l’estat; ara veiem les conseqüències d’aquesta centralització, i encara més el preu de qüestionar-la”.
Quin impacte té l’afer?
La reputació saudita i l’equilibri geopolític trontollen
L’investigador del Cidob Eduard Soler destaca que l’assassinat “és revelador d’una cultura de la impunitat i del secretisme i d’una Aràbia Saudita disposada a assumir riscos. I és conseqüent amb altres decisions de Bin Salman, com la guerra del Iemen, el bloqueig comercial de Qatar o el segrest del primer ministre libanès Saad Hariri”. L’afer Khashoggi ha lesionat la reputació de l’Aràbia Saudita i sobretot del lideratge de Bin Salman. “Però la qüestió és fins a quin punt a l’Aràbia Saudita li importa la seva reputació. L’assassinat ha augmentat molt el nivell de por intern, tant al carrer com en els sectors crítics dins del règim”. En un article de fa un any, que resulta premonitori, Soler advertia: “Els Estats Units han confiat en la col·laboració saudita per dur a terme els seus plans més ambiciosos per a la regió. Trump no enterrarà aquests plans, encara que potser haurà de deixar passar un temps. També depèn del que facin els saudites: una opció, la més probable, és no fer res i esperar que l’assassinat de Khashoggi acabi oblidant-se”.
