El militar ultra Bolsonaro guanya al Brasil amb una clara majoria
El candidat de l’extrema dreta supera per més de deu punts el successor de Lula da Silva
São PauloJair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), que té un torturador com a ídol i que mai no s’ha retractat del seu historial de 30 anys de declaracions homòfobes, misògines i racistes, és el nou president del Brasil. Tal com indicaven els sondejos, el capità en la reserva, de 63 anys, també es va imposar ahir en la segona volta (amb un 55,12% dels vots, 57,8 milions d'electors), superant l’hereu de Lula da Silva, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT) (que va aconseguir el 44,87% dels vots, 47 milions d'electors).
Pocs minuts després que es confirmés la victòria, Bolsonaro es va pronunciar des de la seva residència a l’exclusiu barri de Barra da Tijuca, a Rio de Janeiro, en una transmissió per les xarxes socials. “Portaré a terme tots els compromisos assumits, el que més vull ara és seguir els ensenyaments de Déu juntament amb la Constitució”, va prometre. El president ultra va assegurar que té els suports parlamentaris necessaris per fer un govern que “posi el Brasil en un lloc destacat”. “Ho tenim tot a favor per ser una gran nació”, va destacar.
Cap concessió
Bolsonaro no va fer cap concessió ni cap crida a la reconciliació: “Hem creat un gran exèrcit; la gent volia un gran canvi perquè no podíem seguir més temps pel camí de l’extremisme de l’esquerra, del comunisme i el socialisme”, va dir. Utilitzant un llenguatge religiós, semblant al que es pot sentir als púlpits de les esglésies evangèliques, el militar a la reserva va indicar: “Amb l’ajuda de Déu, portarem a terme la nostra missió, que és rescatar el Brasil. Junts canviarem el destí”.
Els 55 milions de vots obtinguts per Bolsonaro –Haddad en va sumar 44 milions com a candidat de l’esquerra tradicional– certifiquen el viratge cap a l’extrema dreta del gegant sud-americà. El nou president, que substituirà a partir de l’1 de gener Michel Temer –que marxarà havent batut tots els rècords d’impopularitat–, arriba al Palácio do Planalto sense cap experiència de govern en la gestió pública, amb una agenda econòmica ultraliberal que mai s’ha portat a terme en cap país occidental, i amb unes propostes socials ultraconservadores, beneïdes per les Esglésies evangèliques més reaccionàries.
Són uns resultats electorals molt significatius que, per la condició de potència regional del Brasil, tindran un impacte en tot el continent, que ha anat ideològicament cap a la dreta en els últims anys però que no comptava fins ara amb cap governant que es declarés, sense cap mena matisos, nostàlgic de les dictadures militars de dreta.
Tot i la mobilització a última hora de l’esquerra brasilera i els sectors més progressistes, ben visible ahir als col·legis electorals, on la legislació permet votar amb adhesius a favor dels candidats, Bolsonaro va convèncer el país. Ha acabat canalitzat el vot dels indignats, que reclamen un canvi de model polític i la fi de la corrupció sistèmica, i dels sectors ideològicament més intransigents, com l’elit social i els evangèlics neopentecostals.
El capità en la reserva, amb una campanya electoral basada en continguts digitals i reforçada amb pràctiques il·lícites a les xarxes, ha sabut presentar-se com una opció renovadora de la nova política davant un PT afeblit per la corrupció i l’herència econòmica del govern de Rousseff, incapaç d’articular un front democràtic davant l’extrema dreta.
El triomf del militar ultradretà és un test d’estrès per a la democràcia brasilera, en un país polaritzat políticament des de les manifestacions populars del 2013, que va viure el 2016 l'impeachment de la presidenta Dilma Rousseff (substituïda per Temer i el seu govern fallit) i que el mes d’abril d’enguany va veure com la principal figura política contemporània, l’expresident Lula da Silva, era empresonat (amb una sentència de 12 anys per corrupció i blanqueig de capitals) quan encapçalava les intencions de vot.
El moment polític al Brasil és tan extraordinari que l’actual president del Tribunal Federal Suprem (STF), Antonio Dias Toffoli, després de votar a Brasília va haver de recordar que el nou president haurà de seguir l’article de la Constitució, que haurà de respectar les institucions i el Poder Judicial, i que “haurà de garantir la pluralitat política i respectar l’oposició que es formarà”. Les paraules es poden interpretar com una resposta a les declaracions, fa uns dies, del fill del nou president, el diputat Eduardo Bolsonaro, que havia dit que només necessitava un soldat i un caporal per tancar el Suprem, o del mateix Bolsonaro, que va assegurar que empresonaria i expulsaria del país “tots els delinqüents del PT”.
Gran dispositiu
L’ultraconservador Bolsonaro, acompanyat de la seva dona (la tercera), Michelle de Paula, va votar a primera hora d’ahir en una escola a la Vila Militar, a la zona oest de Rio de Janeiro, sota unes mesures de seguretat extraordinàries. Una hora abans de l’obertura del col·legi electoral la policia militar va fer-hi un escorcoll amb equips i gossos que detecten explosius. Tots els electors també van ser sotmesos a un control per ser inspeccionats per integrants de les forces armades.
El candidat ultra, que aquesta vegada anava protegit amb un armilla antibales, va aparèixer amb una àmplia i ostentosa escorta formada per agents de tres cossos de seguretat públics. Bolsonaro ja es va mostrar aleshores confiat en la victòria. Qui va ser més explícit va ser el nou vicepresident, el general en la reserva Hamilton Mourão, que va explicar que la primera prioritat del nou govern serà la reforma de la Seguretat Social, una de les peticions del mercat financer.
El senador per Rio de Janeiro Flávio Bolsonaro, un altre fill del nou president, va advertir ahir al matí que l’equip de transició començaria a treballar aquell mateix vespre. “Hi ha molta cosa que hem d’esborrar i hem de desfer en aquest país. Hem de rescatar el Brasil, i ho farem disminuint i optimitzant la maquinària pública i fent que els diners arribin on hi ha la necessitat del poble”, va indicar.
La constatació del gir a la dreta de Llatinoamèrica
La crisi econòmica i la corrupció han castigat els governs i partits esquerrans de Llatinoamèrica. El gir que distancia la regió dels postulats bolivarians i revolucionaris s’ha acabat de constatar amb el triomf de Jair Bolsonaro, que no s’amaga d’enyorar els anys de la dictadura militar i és un candidat ultradretà sense discussió. L’Argentina, Xile i el Perú han anat mudant la pell esquerrana i els n’ha crescut una de conservadora els últims anys.
És cert que hi ha hagut sorpreses, com la de Mèxic, que al desembre estrenarà la presidència del veterà progressista Andrés Manuel López Obrador, que posarà fi al bipartidisme que ha governat el país les últimes dècades. I també és cert que Gustavo Petro gairebé va donar la campanada a Colòmbia, tot i que finalment es va acabar imposant el jove Iván Duque, el candidat de l’ultra Uribe.
Enquistats en el poder continuen els autoritaris Daniel Ortega a Nicaragua, que reprimeix amb armes una revolució cívica des del passat 18 d’abril, i el neocastrisme de Miguel Díaz-Canel a Cuba, que ha esborrat el comunisme dels principis constitucionals i abraça l’economia capitalista com a alternativa a l’ajuda dels vells aliats, enfonsats en crisis econòmiques i socials. És el cas de Veneçuela, que, a partir d’ara, haurà de batallar amb els governs de Bolsonaro i Duque i amb milers de veneçolans que abandonen cada dia el país en direcció als països veïns fugint de la desesperació per la falta de subministraments bàsics. Duque no suposa un enemic nou, perquè el seu predecessor, Juan Manuel Santos, ja s’havia enfrontat a Nicolás Maduro. Però amb el capità Bolsonaro, el president veneçolà perd l’aliança que havia teixit amb els governs brasilers des del 2003. S’obre una etapa d’aliances noves.