"Ja han destruït unes rèpliques dels budes de Bamian. Si han fet això amb unes rèpliques, ¿què no faran amb les peces originals?"

BarcelonaAl Museu de Kabul hi ha 80.000 peces d'art, moltes de les quals d'un valor incalculable. De fet, fa pocs anys que l'Oriental Institute de la Universitat de Chicago havia aconseguit fer el primer inventari digital complet de totes les obres. Ara tota aquesta riquesa patrimonial és en mans dels talibans. Els radicals han ocupat l'edifici del museu i no hi deixen entrar ningú. Ho assegura per telèfon des de Kabul el director de l'Institut d'Arqueologia de l'Afganistan, Noor Agha Noori, que no dona crèdit al fet que tota la feina feta durant les últimes dues dècades se’n vagi en orris en pocs de dies.

Noori explica que els talibans han nomenat un nou director del museu. Amb tot, creu que no és cap garantia que tinguin intenció de conservar les peces. De fet, es mostra bastant escèptic: "Ja han destruït unes rèpliques dels budes gegants de Bamian. Si han fet això amb unes rèpliques, ¿què no faran amb les peces originals?"

Un passat de destrucció

Quan els talibans van ser al poder a mitjans dels anys 90 van decretar la destrucció de totes les escultures no islàmiques del país, inclosos els denominats budes de Bamian: dues escultures enormes, de 38 i 55 metres d'altura, que representaven dos budes gegants drets i que s'havien excavat entre els segles VI i VII en un penya-segat. El març del 2001 les van fer miques amb dinamita. Els anys anteriors de guerra, el 70% de les peces del Museu de Kabul ja havien estat destruïdes o robades. Moltes van anar a parar al mercat il·legal internacional d'antiguitats.

Precisament per això, des de feia dos mesos, davant el ràpid avanç dels talibans, s'havia preparat un pla de contingència perquè la història no es tornés a repetir. "Havíem parlat amb institucions dels Estats Units, Alemanya i el Regne Unit per traslladar-hi algunes obres, i també teníem previst construir alguns refugis per guardar-ne d'altres. Però l'arribada dels talibans a Kabul va ser tan ràpida, que no vam tenir temps de fer res", lamenta el director de l'Institut d'Arqueologia.

La directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, va fer públic un comunicat el 19 d'agost, quan els talibans ja havien ocupat Kabul, en què feia una crida a "la preservació de l'herència cultural de l'Afganistan en tota la seva diversitat, i un respecte ple a la llei internacional". La Unesco ha declinat fer declaracions al diari ARA. Noori considera que un comunicat no serveix de res. El que esperava era que la comunitat internacional arrenqués dels talibans algun tipus de compromís per assegurar-se que preservarien el patrimoni cultural. "De la mateixa manera que els Estats Units van aconseguir que es comprometessin a no tornar a atacar les tropes nord-americanes", posa com a exemple.

Isber Sabrine, que és president i fundador de Heritage for Peace –una entitat internacional que treballa per preservar el patrimoni cultural–, recorda que la Unesco només pot treballar amb governs reconeguts internacionalment i, en conseqüència, això també la lliga de mans i peus per actuar ara a l'Afganistan. Els talibans no han estat reconeguts de moment com a govern legítim del país. "De tota manera, caldrà veure com es comporten. Probablement la seva manera d'actuar serà molt diferent a Kabul que en zones rurals on hi ha jaciments arqueològics", opina, i dona a entendre que a la capital afganesa probablement oferiran una imatge de moderació.

Un ric patrimoni cultural

L’Afganistan té un riquíssim patrimoni cultural. De fet, arqueòlegs francesos van fer excavacions al país durant gairebé dues dècades, i després també s’hi van sumar nord-americans, japonesos i italians. Però la guerra posterior a la invasió soviètica del 1979 va aturar els treballs. El Museu de Kabul reuneix peces d'un gran valor, com imatges grecobudistes, fetes de fang, calç o estuc; i escultures de fusta que representen efígies d'ancestres pertanyents a una civilització preislàmica. Fins i tot en els últims anys s'havien recuperat obres robades i s'havien tornat a Kabul des de l'estranger. Per exemple, un espectacular peu de marbre del segle III aC d'una escultura monumental de Zeus que es calcula que devia fer uns 4 metres d'altura.

"No sé qui s'encarregarà de preservar ara totes aquestes obres", destaca Noori, perquè la majoria d'experts del museu han demanat ser evacuats o ja han sortit del país. I aquest és un altre problema. "Sincerament, crec que si no es fa res haurem perdut tota la feina feta aquests anys. És frustrant”.