Alcaldes del sud d'Itàlia s'ofereixen a acollir el vaixell de rescat de migrants
El ministre de l’Interior ultradretà, Matteo Salvini, ha tancat els ports a l''Aquarius'
BarcelonaL’arribada de la xenòfoba Lliga al ministeri de l’Interior d’Itàlia ja té conseqüències sobre el rescat de migrants a la deriva al Mediterrani central. El ministre Matteo Salvini va anunciar ahir al diari ' La Reppublica' que tancaria tots els ports italians al vaixell de rescat 'Aquarius', operat per l’ONG SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres, i que transporta 629 migrants rescatats davant les costes de Líbia. Una decisió sense precedents que amenaça de deixar en alta mar els nàufrags, entre els quals hi ha 123 menors, 11 criatures petites i set dones embarassades. El més sorprenent del cas és que 400 d’aquests migrants havien sigut rescatats prèviament per la guàrdia costanera i la marina italianes, i també per alguns vaixells mercants que navegaven per la zona, i van ser transferits al vaixell de rescat de l’ONG per ordre del centre de coordinació de rescats de Roma, que depèn de l’estat italià. A última hora de la nit, el president del consell de ministres italià, Giuseppe Conte, va anunciar que hi enviava dues llanxes amb personal mèdic.
Desafiant les ordres de Salvini, l'alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, ha dit que permetrà desembarcar el vaixell al seu port: "En grec antic, 'Palerm' significa 'port complert'. Sempre hem acollit els vaixells de rescat i les barques que salven vides al mar. No ho deixarem de fer ara. Salvini està violant el dret internacional. Ha demostrat altra vegada que estem sota un govern d'ultradreta". Altres alcaldes del sud d'Itàlia, des de Nàpols fins a Messina i Reggio de Calàbria, també s'han ofert a donar port a l''Aquarius'.
Salvini va convertir la immigració en la bèstia negra de la campanya electoral que el va dur al govern. “Si algú es pensa que es repetirà un altre estiu de desembarcaments i més desembarcaments, s’equivoca”, va dir la setmana passada en un acte. Justament, Itàlia celebrava ahir eleccions municipals, en què els dos partits que han assumit el govern, la Lliga i els euroescèptics del Moviment 5 Estrelles, pretenien consolidar el triomf a les legislatives.
El flamant ministre de l’Interior italià reclamava a Malta –membre de la UE i de Frontex, l’agència de vigilància fronterera europea– que es fes càrrec dels migrants, perquè era el port més pròxim, tot i que aquest estat-illa no és signant de les convencions internacionals de rescat marítim perquè no té capacitat per assumir l’elevat flux de pasteres que passen prop de les seves aigües. El govern maltès es va declarar “no competent” al·legant que, d’acord amb el dret marítim internacional, Itàlia assumeix la coordinació de l’operatiu de rescats i és, per tant, la que s’ha de fer càrrec del desembarcament. El primer ministre de Malta, Joseph Muscat, va dir ahir que continuaria “respectant el dret internacional”.
Aquesta setmana els mitjans italians han recordat que Malta havia rebutjat acollir el vaixell de rescat alemany 'Seefuchs', que va quedar a mercè d’un temporal de mala mar quan portava més de 180 migrants rescatats a bord. Finalment van desembarcar al port sicilià de Pozzallo, i les autoritats italianes van interrogar el capità del vaixell sobre l’incident. Després Salvini va enviar una carta a les autoritats malteses avisant-les que Itàlia no admetria més migrants.
Segons informava el diari italià, la decisió de tancar els ports s’havia fet en coordinació amb el ministeri d’Infraestructures i suposava, a més, l’adopció d’una sèrie de mesures “sense precedents”. El març passat, l''Open Arms', el vaixell de rescat de l'ONG Proactiva també es va passar més de 24 hores a l'espera que Roma indiqués un port segur després d'un incident amb els guardacostes de Trípoli en un rescat.
A mitja nit, SOS Méditerranée informava que l''Aquarius' s'havia aturat a mig camí entre Malta i Sicília, i que estava a l’espera “d’instruccions definitives pel que fa al port segur” per desembarcar els nàufrags. L’ONG no havia rebut cap comunicació oficial sobre el tancament dels ports italians i es limitava a dir que havia “pres bona nota de les declaracions del ministre de l’Interior italià als mitjans”. SOS Méditerranée recordava: “L’únic objectiu és desembarcar a port segur la gent que vam rescatar dissabte en condicions molt difícils”.
Itàlia pressiona la UE
Deixant un vaixell d’una ONG carregat de migrants navegant sense rumb al Mediterrani, el nou govern italià intenta pressionar la UE perquè assumeixi algun paper en un problema que els països del sud d’Europa (primer Grècia, després Itàlia i, segons les últimes dades de fluxos, ara també Espanya) han d’afrontar sols.
En els últims cinc anys, fins a 630.000 migrants han arribat a Itàlia a través del Mediterrani. El 2013 el primer ministre socialdemòcrata, Matteo Renzi, va posar en marxa una missió de recerca i rescat que la UE no només no va finançar, sinó que va criticar per fomentar un suposat “efecte crida” (no constatat amb xifres a la mà). L’operació Mare Nostrum es va abandonar i les ONG van ocupar el forat i van començar a treballar més a prop que ningú dels nàufrags. Quatre anys després el govern de Gentiloni, del mateix color però pressionat pel discurs populista, va decidir actualitzar els acords de cooperació amb Líbia, un estat fallit amb tres governs en disputa, perquè fes la feina bruta d’aturar els migrants que sortien de les seves platges. Ara, amb la ultradreta al govern, sembla que s’imposa la política de criminalitzar les ONG, com va passar amb l''Open Arms' al març i, a més, fer-los la feina impossible.