Itàlia es juga el seu futur en un plebiscit de resultat imprevisible

RomaItàlia i la resta del món viuen en suspens el referèndum d’avui per una àmplia reforma de la Constitució italiana en el qual el bàndol del no, molt per davant en les enquestes públiques que s’han anat fent durant la campanya, ara tem ser superat a última hora pels partidaris del sí.

El líder del govern i del centreesquerra, Matteo Renzi, ha convocat els ciutadans a votar una reforma que havia de servir per donar una nova embranzida al país. La proposta, en canvi, ha suscitat un debat encès i molta amargor tant entre els partidaris d’un nou sistema parlamentari com entre els que veuen un perill per a la democràcia tocar la Constitució, tal com s’ha entès a Itàlia des de la derrota del feixisme.

Els canvis sotmesos a votació

El nou text canvia 47 dels 139 articles de la Constitució per acabar amb el bicameralisme perfecte i tornar al govern central una part important del poder que la reforma constitucional del 2001 havia cedit a les regions.

Els sondejos públics han apuntat durant setmanes a una victòria contundent del no a la reforma, però, tot i que ara està prohibit publicar-ne de nous, els partits consulten enquestes confidencials que, segons apunten diverses fonts a l’ARA, donen una esperança al bàndol del sí. A més, el grau d’afluència a les urnes entre la nombrosa comunitat italiana a l’estranger, que ja ha votat per correu, també permet començar a somniar als partidaris de la reforma, que fins ara vivien en el desànim. Ara tenen esperança perquè creuen que els emigrants són més aviat favorables al text sotmès a referèndum. Dels quasi quatre milions d’expatriats, haurien votat entre el 30% i 40%, el doble que en l’anterior reforma, del 2006.

Renzi clamava divendres en el tancament de la campanya a Florència: “Estic motivadíssim perquè tenim a l’abast una remuntada espectacular”. El seu antagonista més temut, líder del moviment antisistema 5 Estrelles, Beppe Grillo, sorprenia a Torí declarant: “El fracàs és poesia. [...] Si perdem, seré feliç perquè he nascut perdedor”.

Un revifat Silvio Berlusconi, de nou actor del centredreta, fins i tot comença a escampar sospites que l’esquerra, que és al poder, fa trampes. En una entrevista ahir al Corriere della Sera, afirmava que no es refiava del recompte de vots: “En moltes ocasions s’han sostret vots per la professionalitat amb què l’esquerra fa tupinades”.

La minoria del partit de Renzi que també s’ha posicionat pel no, que és el corrent de l’ex primer ministre Massimo D’Alema i l’exlíder Pier Luigi Bersani, comença a treballar amb la hipòtesi d’una inesperada victòria del sí i l’atribueixen “a la impressionant presència de Renzi a la televisió en els últims dies”.

L’amenaça de l’empat

El rebuig a la reforma dins l’esquerra italiana també s’estén a escriptors com Erri De Luca i Andrea Camilleri o estrelles del rock com Gianna Nannini, mentre que Renzi assegura que hi votaran a favor molts votants del centredreta. En aquest clima, els italians voten avui sense la il·lusió que se suposa que hauria d’acompanyar la reforma de la norma bàsica de convivència. I una situació de quasi empat podria ser el pitjor escenari per calmar els ànims d’uns ciutadans ja prou escèptics amb el seu sistema polític.

“Si guanya el sí, em moro”, s’esplaia aquests dies la Daniela, professora universitària i votant d’esquerres, que diu que no es refia del reforç que n’obtindrà Matteo Renzi, a qui veu com a autoritari i dretà. “Jo votaré sí per no alimentar els Berlusconi, Grillo, Salvini”, afirmava, en canvi, el Valentino, professor de música. Grillo expressa la disparitat d’opinions en poques paraules: “Guanyi l’un o l’altre, el país està partit”.

Durant mesos els partidaris del no han afirmat que una victòria del sí conduirà a una “deriva autoritària” al país, com afirmava ahir Berlusconi, o com diu Grillo, que creu que “aquest país serà una mica menys lliure”. El líder xenòfob i euroescèptic de la Lliga Nord, Matteo Salvini, ha reivindicat el no com un “fre al pensament únic, a Merkel i els bancs”.

Renzi, en canvi, ha pogut comptar a última hora amb el suport -fred, però clar- del pare del centreesquerra actual, Romano Prodi, que votarà sí perquè vol “una democràcia eficient i governant”.

El nus del debat, de fet, està en la combinació del nou sistema parlamentari amb la nova llei electoral, coneguda com a Italicum. El text sotmès a referèndum proposa acabar amb el bicameralisme perfecte vigent a Itàlia des de la postguerra i substituir-lo per una Cambra de Diputats que n’heretaria gairebé tots els poders i un Senat que s’ocuparia quasi només dels interessos regionals. L’ Italicum preveu que la llista que reculli el 40% dels vots s’emporti automàticament el 54% dels escons a la Cambra.

Un país complex

Els italians que no suporten la personalitat o polítiques de Renzi temen que, amb la reforma, l’actual primer ministre obtingui un poder desconegut en la història italiana. Ara bé, Renzi ha obert la porta a reformar l’ Italicum i, en aquesta qüestió, no és indiferent la volada que va prendre el moviment de Grillo en les últimes eleccions municipals: el primer ministre tem que la llei que ha impulsat pugui afavorir els seus enemics polítics.

En un país políticament tan complex com Itàlia, cap aposta jurídica o política està exempta de risc, tampoc una reforma de la Constitució com la que es vota avui, que es presenta amb resultats imprevisibles.