Itàlia envia l'exèrcit a Sicília per controlar l'arribada de migrants

Els centres d'acollida estan a punt de col·lapsar i el govern tem que això afavoreixi l'expansió del covid-19

Una pastera poc després d'arribar a l'illa italiana de Lampedusa.
Soraya Melguizo
28/07/2020
4 min

MilàEls centres d'acollida de Sicília, al sud d’Itàlia, estan a punt de col·lapsar després que en els últims dies arribessin a les costes italianes al voltant de 12.300 persones migrades, més de 2.500 només l'última setmana. Juliol i agost, quan l’estat del mar millora degut a les bones condicions climàtiques, són els mesos més intensos en els fluxos migratoris provinents del nord de l'Àfrica i aquest any no està sent una excepció, tot i la pandèmia. El president de Sicília, Nello Musumeci, ha demanat al govern central que declari l'estat d'emergència a l'illa per evitar problemes sanitaris relacionats amb el nou coronavirus. El ministeri de l'Interior va respondre enviant ahir l'exèrcit per reforçar els controls als centres d'acollida i les naus militars, on els immigrants que donin positiu per covid-19 hauran de passar la quarantena.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Però la majoria de les embarcacions que han arribat a les costes italianes des de l'inici del juliol no venen de Líbia, com era habitual fins ara, sinó que arriben de Tunísia, que es troba a 130 milles d'Itàlia. La crisi econòmica que sacseja el país nord-africà, unida a la creixent inestabilitat política després de la recent renúncia del primer ministre, ha empès molts ciutadans d'aquest país a emprendre el viatge per mar cap Europa. La majoria dels tunisians que han arribat a Lampedusa en els últims dies ho han fet a bord de petites embarcacions, o directament llanxes, sense necessitat de ser rescatats per patrulleres de la Guàrdia Costanera o dels pocs vaixells de les ONG que treballen a la zona. Fins al 24 de juliol van arribar a les costes italianes 4.000 tunisians, segons dades del ministeri de l'Interior italià. Una xifra que està encara lluny del rècord assolit el 2011, quan Tunísia cremava després de les protestes que van donar inici a la Primavera Àrab.

"Gestionar els fluxos migratoris és difícil en temps normals però ara, amb els problemes relacionats el covid-19, la situació és encara més complicada", apuntava la ministra de l'Interior italiana, Luciana Lamorgese, poc després de reunir-se amb el president de Tunísia, Kaïs Saïed, en busca d’una solució a l'emergència. Lamorgese parlava de “fluxos incontrolats que creen seriosos problemes per a la seguretat sanitària nacional".

I és que el que més preocupa a les autoritats italianes ara per ara és que l'augment de desembarcaments afavoreixi l’expansió del nou coronavirus als centres d'acollida d'immigrants i, de rebot, també entre la població local. Sobretot després que en els últims dies s'hagin registrat fugides en massa de joves allotjats en aquests edificis a Sicília. Diumenge, per exemple, 184 tunisians que estaven complint la quarantena preventiva en unes instal·lacions de Caltanissetta es van escapar després de trencar les reixes de l'edifici. La fuga, però, no va durar gaire temps. Malgrat això, poc després un altre grup de migrants va fugir d'una carpa habilitada per Protecció Civil a Porto Empedocle, on fins ahir hi havia més de 500 persones internes tot i tenir capacitat només per a un centenar.

La situació també és crítica a l’illa de Lampedusa, un dels punts calents des de fa anys de l’arribada de persones migrants a través del Mediterrani. El centre d’acollida de l’illa, amb capacitat per a 95 persones, allotja ara més de 800 rescatats. Fa uns dies fins i tot havia superat la barrera de les mil persones. I l’arribada de pasteres no s’atura. Dimarts a la matinada diverses embarcacions, amb un total de 128 persones a bord, van acabar arribant a terra lampedusià. L’alcalde de l’illa, Salvatore Martello, adverteix que, malgrat que són embarcacions petites amb poca gent, el “nombre de desembarcaments es continua incrementant”.

Crida a la Unió Europea

Mentrestant el ministre d'Exteriors, Luigi Di Maio, va fer una crida a la UE perquè posi en marxa els mecanismes de redistribució de migrants entre els diferents països europeus, que han quedat paralitzats durant la pandèmia. Di Maio va defensar, a més, la necessitat de reactivar la repatriació immediata a Tunísia dels immigrants irregulars d'aquest país. "Ha de quedar clar que Tunísia és un país segur per a nosaltres. De manera que els que arriben aquí han de ser repatriats i no tenen dret a quedar-se a Itàlia", va subratllar.

Amb les fronteres tancades amb més d’una desena de països per tal d’evitar una segona onada de contagis, el govern italià fa dies que es mostra cautelós i posa especial atenció a l’arribada de les pasteres. Malgrat això, un estudi de l’Institut d’Estudis Polítics (ISID) minimitza aquest risc. Segons el document, menys d’un centenar de persones arribades a les costes italianes des de l’inici de l’emergència han donat positiu per covid-19. Des de llavors les autoritats sanitàries italianes fan tests a totes les persones que desembarquen en sòl italià de manera irregular, unes proves que no es fan als que arriben de manera regular. En els pròxims dies el ministeri de l’Interior habilitarà davant les costes de Sicília un vaixell de passatgers perquè els migrants que donin positiu a la prova hi passin la quarantena a bord.

A més, el Senat italià ha aprovat, també aquest dimarts, la pròrroga de l’estat d’emergència fins al 15 d’octubre davant la crisi del nou coronavirus. El govern volia allargar-lo fins a finals d’any, però pel camí s’ha trobat amb el rebuig de l’oposició i d’alguns grups de la majoria parlamentària.

stats