Itàlia renova el pacte secret amb Trípoli per frenar la immigració

BarcelonaDe res han servit totes les proves recollides per les ONG, l’ONU i la premsa que demostren que a Líbia els immigrants pateixen tortures, violacions, esclavitud i extorsions a mans de traficants, milícies i fins i tot de les forces de seguretat. El nou govern italià va renovar automàticament ahir l’acord signat el febrer del 2017 amb el govern de Fayez al-Sarraj a Trípoli, un dels tres que es disputen el poder al país nord-africà.

L’anomenat Memoràndum d’Entesa, classificat com a secret d’estat pel govern italià, fixa el marc per a la col·laboració de Roma, amb el suport de la UE, en la formació i l’equipament dels guardacostes que estan sota l’autoritat d’Al-Serraj. Segons els càlculs de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), aquests cossos, controlats per milícies, han detingut fins a 36.000 persones al mar quan intentaven arribar a Itàlia des que es va signar l’acord. Serien aproximadament la meitat dels que havien intentat el viatge. Aquest és el principal argument esgrimit pel ministre d’Exteriors, Luigi di Maio, per defensar la continuïtat del compromís amb Trípoli, que es renova automàticament cada tres anys si les dues parts ho volen, però que pot ser modificat en qualsevol moment. Di Maio es va limitar a dir que demanarà millores als centres d’internament.

En virtut de l’acord entre Roma i Brussel·les es financen centres de detenció de migrants on hi hauria actualment unes 4.500 persones. Hi ha milers de retinguts sota el control de grups armats en centres no oficials, on pateixen el que l’ONU ha qualificat d’“horrors inimaginables”. Aquests centres han patit atacs en el foc creuat entre faccions desencadenat arran de la intervenció de l’OTAN contra el règim derrocat de Muammar al-Gaddafi, que actuava de policia fronterer de la Itàlia de Silvio Berlusconi, uns atacs que s’han intensificat en els últims anys. El general dissident Khalifa Haftar, amb el suport d’Egipte i dels Emirats Àrabs Units, protagonitza des de l’abril una ofensiva contra l’executiu de Trípoli.

Les ONG de rescat al Mediterrani central han patit en més d’un cas incidents amb guardacostes libis, que s’interposen en les operacions, com va poder comprovar aquest diari el març del 2018. “En cap moment el govern italià ha posat en dubte la renovació de l’acord, malgrat que s’ha demostrat clarament que el govern de Trípoli no ha millorat les condicions dels centres de detenció. A més, les condicions globals a Líbia han empitjorat, perquè el conflicte ha pujat d’intensitat fins a arribar a la guerra declarada entre Haftar i al-Serraj”, alerta Riccardo Gatti, president d’Open Arms a Itàlia. “No hi ha les bases, però l’acord es manté pels interessos econòmics i geopolítics d’Itàlia a Líbia”.

Fins a vint-i-una ONG italianes i internacionals, incloent-hi Amnistia Internacional i Oxfam, han reclamat aquesta setmana en una carta oberta que l’acord es revoqui, que s’evacuïn els centres de detenció i que Itàlia i la UE impulsin operacions de rescat al Mediterrani central, que s’ha convertit en la ruta migratòria més mortífera del planeta.

Matteo Villa, investigador de l’Institut per als Estudis Polítics Internacionals (ISPI), explica a l’ARA que “els anomenats guardacostes libis estan formats per diverses milícies, normalment una de cada localitat”. “Aquestes milícies operen sota el ministeri de l’Interior o el de Defensa del govern d’Al-Serraj, i habitualment actuen amb brutalitat. Hi ha proves fiables que les vinculen amb passadors o traficants de persones. Una part dels 500 milions d’euros invertits per la UE a Líbia s’ha lliurat directament a Trípoli perquè pagui aquestes milícies”, afegeix.