Itàlia inicia la desescalada

MilàItàlia torna a la normalitat. El país transalpí comença la desescalada en la major part del seu territori després de gairebé dos mesos tancat amb pany i forrellat. Des d'aquest dilluns, bars i restaurants obriran al públic, però només podran servir a l'exterior; la majoria dels estudiants recuperaran les classes presencials, i els cinemes, teatres i museus obriran les portes després de mesos tancats. El toc de queda –fixat a les 22 hores– es manté tot i les protestes de l'oposició i de la Lliga de Matteo Salvini.

La reobertura del país ha coincidit amb la presentació a la Cambra dels Diputats del pla de recuperació aprovat per l'executiu de Mario Draghi –que Roma haurà d'enviar a Brussel·les abans del 30 d'abril–, que permetrà impulsar la reconstrucció postpandèmia. Un full de ruta per valor de 248.000 milions d'euros, dels quals prop de 200.000 arribaran des de la Unió Europea en forma de préstecs i subvencions, i als quals s'afegeixen 36.000 milions més de recursos nacionals. Un programa amb el qual "està en joc el destí d'Itàlia, la seva credibilitat com a país fundador de la UE", va dir Draghi.

Digitalització, transició ecològica, infraestructures, educació o sanitat són els principals eixos del pla italià, que té com a objectiu "reparar el dany econòmic i social" causat per la pandèmia i dur a terme les inversions i reformes necessàries per deixar un país millor a les futures generacions. "Els retards i ineficiències pesaran sobre la vida dels nostres fills i nets, i potser no hi hagi possibilitat de posar-hi remei", ha subratllat el primer ministre.

Les terrasses recuperen el ritme

Mentre Mario Draghi parlava a la Cambra dels Diputats, a fora, les terrasses del centre de Roma intentaven recuperar el ritme. A la capital, 9 de cada 10 bars i restaurants han obert les portes, encara que molts hostalers confessen que només serà possible recuperar la normalitat quan els turistes que solien envair la ciutat en aquesta època de l'any tornin a la capital italiana. Fins llavors són els italians els que aquest dilluns han sortit al carrer en 14 de les 20 regions del país.

A Milà, on s'ha viscut amb restriccions de mobilitat pràcticament ininterrompudes des de fa sis mesos, els ciutadans han tornat a sortir de casa amb cautela. Al migdia, les terrasses del centre de la ciutat apareixien pràcticament buides. Fins l'1 de juny només es podrà consumir a l'aire lliure, mentre que a partir d'aquesta data serà possible fer-ho fins a les 18 hores a l'interior dels locals.

Segons una enquesta, el 50% dels italians assegura que tornarà a un restaurant en els pròxims dies enfront de gairebé un 29% que prefereix esperar una mica més abans de tornar a dinar fora de casa. A més de l'obertura de l'hostaleria, aquest dilluns van reprendre les classes presencials la majoria dels alumnes de l'ensenyament secundari i de les universitats. També van reobrir amb aforaments limitats cinemes, teatres i museus, que estaven tancats des de fa gairebé un any. I per impulsar el turisme interior a les portes de l'estiu, a partir d'aquesta setmana els italians poden desplaçar-se sense motiu justificat entre les regions amb menys incidència del virus (grogues, segons la classificació italiana).

Els desplaçaments per turisme entre les regions amb més incidència (taronges i vermelles) seran possibles presentant un test d'antígens o PCR, o bé un document que certifiqui haver estat vacunat o haver passat la malaltia en els últims sis mesos.

Les autoritats temen ara que la desescalada desemboqui en una relaxació general de les mesures necessàries per limitar els contagis, que aquest dilluns van superar els 8.400 a tot el país, mentre que la xifra de morts va ser de 301. L'objectiu és evitar les aglomeracions, especialment durant la tarda, de manera que a Roma i a altres ciutats de país s'han reforçat els controls policials a les zones d'oci. El toc de queda es manté a les 22 h, cosa que ha provocat la indignació dels ultradretans de Germans d'Itàlia, l'únic partit a l'oposició, i de Matteo Salvini, que, tot i formar part de l'heterogeni executiu de Mario Draghi, ha impulsat una petició online per abolir-lo.